Anar al contingut

Helianthemum alypoides

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Helianthemum alypoides (Helianthemum alypoides)

Helianthemum alypoides, coneguda com jarilla de Sorbixques o jarilla de Turre, matamarilla, jarilla de yesar, és una planta leñosa de la família de les Cistáceas, endemisme de la Província d'Almeria, Espanya, sobreixent per les seues flors de viu color groc, blanques en casos molt rars.


Descripció

[editar | editar còdic]

Planta perenne, de 30-90 cm, arbustiva, de color vert intens; cep molt ramificada, de branques més o menys erectas i tortuosas. Tallos erectos glabros o glabrescentes, a sovint rojosos. Fulls lanceoladas o oblongo-elíptiques, subobtusas, planes o de marge llaugerament revoluto, alguna cosa carnosas, glabras; llim 4-15(20) per 1,5-3,5(5) mm; estípulas en general més llargues que el pecíol, triangular-subuladas o linear-lanceoladas, a sovint ciliat-glandulosas, per lo demés glabras o en algun pèl apical, les inferiors a voltes caduques. Inflorescència simple, de 5-10(12) flors; bràcteas, més curtes o de llongitut similar a la dels pedicels, linear-lanceoladas, a voltes setosas. Botons florals ovoideo-cònics, d'àpiç retortillat. Sàpia-hos interns 6-8 mm –de fins a 10 mm en la fructificació–, ovado-lanceolados, acuminados, de costelles molt prominents, setoso-híspidas, molt rarament glabrescentes o glabras; sépals externs de llongitut c. 1/3 la dels interns, linear-lanceolados o lineares. Pétals 8-10 mm, obovado-triangulars, arrugats, grocs, rarament blancs. Frut en càpsula de 5-6 mm, més curta que el cáliz, globoso-trígona, estrelat-pubescente, polisperma. Llavors de prop d'1,7 mm, pardo-rojoses.[1]
Florix en hivern i en primavera.


Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

Viu en zones solejades, de xares, sobre margas yesíferas, en zones subdesérticas, pis termomediterráneo, fins a uns 500 m s. n. m. Ombroclima semiárido.

És endèmica de les zones d'algepss de Tavernes, Sorbixques i Turre, des del Karst en #algeps de Sorbixques, Serra de Bédar, fins a Serra de Cabrera (Almeria).[2]
Espècie catalogada com a vulnerable, es troba inclosa en la Llista Roja de Flora Vascular d'Andalusia.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Helianthemum alypoides va ser descrita per Llosa i Rivas Goday i publicat en Anals Inst. Bot. Cavanilles 25: 201 1968.[3]

Etimologia

Helianthemum: nom genèric que deriva del grec antic Ἥλιος (#Heli), "el Sol" i ανθεμοζ, ον (anthemos, on), "florit", puix les flors solament s'òbrin en la calor del sol (necessiten una temperatura superior a 20 °C per a desplegar els seus pétals) i tenen un cert fototropismo positiu. Certs noms vernàculs en castellà, tals com Mirasol, corroborarien esta interpretació. Autors sostenen que el seu nom és per la semblança de les flors grogues en l'astre solar; no obstant moltes espècies són blanques, anaranjadas, rosades o purpúreas, lo que no enquadra en esta interpretació. Uns atres per l'afecte que tindria el gènero pels llocs solejats...

alypoides: epítet llatío

Sinonímia
  • Helianthemum leptophyllum subsp. alypoides (Llosa & Rivas Goday) Llosa ex Malag.
  • Helianthemum mariano-salvatoris Rivas Mart. & al.

Referències

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Varis autors. “Senyes per a la conservació de Helianthemum alypoides Llosa i Rivas Goday”, Valoració i gestió d'espais naturals: llibre d'actes de les XVII Jornades d'Fitosociología, coord. per Eusebio Cano Carmona, continguts de Jornades d'Fitosociología (17.1998, Jaén), 2001, pp. 105-112, ISBN 84-8439-076-4

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons