Anar al contingut

Hemerobia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El grau de hemerobia és un índex que evalua i medix l'influència, pressió i/o l'impacte antrópico sobre el desenroll i la salut dels ecosistemes en un espai geogràfic determinat, per a definir el seu nivell de naturalitat i/o d'antropización.[1][2] Per a això pren en consideració diversos factors antropogénicos que inhibixen el desenroll d'un sistema natural cap a un estat clímax o consumat del seu equilibri dinàmic,[1] i que correspondria a l'estat potencial de dit espai en l'absència total del component antrópico.[2][3] D'esta manera es denota l'existència d'una relació inversamente proporcional entre grau de hemerobia i grau de naturalitat.[4]

El terme va sorgir des de les ciències ecològiques,[5] pero ha tingut influència en els estudis de paisage,[6] aixina com en els estudis geogràfics i territorials.[7] El seu càlcul és útil per a conéixer l'estat del mig ambient, aixina com en el monitoreo i l'evaluació de mides de gestió pública destinades a la protecció ambiental i l'ordenament del territori,[6] per als quals s'ha determinat un gradient hemeróbico que dona conte del trànsit i evolució dels espais naturals a artificials, i les seues traces característiques, implicancias i efectes sobre els sers vius i la biodiversitat.[1][3][6]

Etimologia i història

[editar | editar còdic]

El terme prové del grec «hemeros-», que significa domesticat, i de «-bios» que significa vida; va ser falcat per primera volta per (Jalas, 1955), en un enfocament en la classificació de la presència d'espècies vegetals,[5] en un context d'hàbitats agroculturales i urbans.[1] Més vesprada el concepte s'estendria a les comunitats vegetacionales (Sukopp, 1976;[8] Blume & Sukopp, 1976),[9] i al grau d'ecosistema (Kowarik, 1988).[10] Posteriorment varen sorgir aplicacions en els estudis de paisage (Steinhardt et al, 1999), fins a comprendre el seu sentit actual,[6] i en conjunt en (Grabherr et al, 1998) es va obtindre un nou model metodològic de la hemerobia,[11] que va permetre integrar en un sol valor tots els impactes antrópicos sobre les diferents variables de la vegetació i de l'hàbitat, com també a les diferents escales espacials.[1][11] Esta evolució, sumat al desenroll satelital i de software especialisats, va ser situant este indicador com un anàlisis centrat en el processament espacial i de teledetección, i involucrat en l'us de sistemes d'informació geogràfica.[3]

Determinació de la hemerobia

[editar | editar còdic]
Graus de hemerobia

La creixent i constant habilitat i intensitat en que el ser humà pot modificar el paisage en que habita i/o adquirix bens i servicis ambientals, és lo que dona curs al fenomen de la hemerobia.[7][12][13] D'esta manera les societats humanes convertixen el seu espai d'us en hàbitats diferents als prèviament naturals,[14] i en conseqüència reconfiguran la espacialidad de la biota,[15] en un procés que s'ha acreixcut donat l'alvanç tecnològic sense precedents,[16] fins a constituir-li en un factor determinant en dita configuració.[12] Metodològicament, els criteris per a l'identificació del valor de hemerobia solen ajustar-se en conformitat a les especificidad territorials que els casos ameritan; no obstant, s'observa una certa regularitat en la graduació i estratificació en que es classifiquen els espais evaluats, en consignar l'existència i definició d'una série de pisos o nivells de hemerobia en traces culturals i ecològics resultants de la seua interrelació en la naturalitat,[6] i que s'arrepleguen a continuació:

Graus de hemerobia en (Steinhardt et al, 1999;[6] Stoll, 2007;[1] Walz & Stein, 2014)[3]
Pis de hemerobia Grau de naturalitat Traces culturals Traces ecològiques
Metahemerobia Artificial Urbanisació Biocenosis extinta
Polihemerobia Estrany a lo natural Periurbanización Destrucció de la biocenosis
a-euhemeróbicos Rural intensiu Presència intensiva d'agricultura, fertilisació i biocidas
ß-euhemeróbicos Rural extensiu Influència contínua en el temps Àrees erosionades i forestes
Grau mesohemeróbico Semi-natural Presència evident i periòdica Mixtura natural-introduïda
Grau oligohemeróbico Pròxim a lo natural Baixa influència cultural Sistema natural reconeixible
Grau ahemeróbico Natural Sense influència cultural Autòcton i desenrollat, sense alóctonos
  1. REDIRECT Plantilla:Panorama
Càlcul de la hemerobia

Les traces característiques de cada pis hemeróbico complixen a la seua volta el paper de variables someses al càlcul de la hemerobia,[3] per ad açò es pren en consideració el caràcter tridimensional de la conceptualización de l'espai: com geosistema, com a territori, i com a paisage.[7] En este sentit s'evalua la geosistemática de l'espai, en la presència, el desenroll i la salut dels ecosistemes;[1] aixina mateix el desgloce de l'espectre de territorialización de l'espai, en la magnitut de l'urbanisació i/o periurbanización, l'impacte d'àrees industrials, silvo-agropecuarias o atres tipos d'activitat socioeconòmica en l'us del sol, ademés de la presència d'equipaments i infraestructures llogístiques i productives diverses, en la seua capacitat de fraccionar els entorns naturals, i la planificació urbà-regional, com marc regulatorio i/o intencionat de la política societal d'ocupació;[3][7] para en última instància analisar les ruptures, homogeneïtat, reescalados i evolucions dels patrons del paisage.[17] D'esta manera, totes les variables senyalades són requerides per a esta evaluació.[1][3][7][17] Després d'esta definició de variables, es procedix al càlcul de la hemerobia en funció de les següents formulació:

H=100⋅∑i=1nfnnh     o     Inra=100⋅∑Vunu
  • H és la formulació per a l'anàlisis espacial de la hemerobia a través del Índex de hemerobia per àrea normalisada de (Steinhardt et al, 1999), a on n és el número de categories de hemerobia; fn és la proporció de la zona d'estudi en categoria n; i h és el factor de degradació que presenta la hemerobia en eixe factorial.[6]
  • Inra és el Índex integrat relatiu de antropización, de (Martínez-Ames, 2010), en el qual l'equació opera posterior a un entramat espacial aplicable per a l'anàlisis, i constituïx un atre eixemple per al càlcul de la hemerobia, a on ΣVu és la sumatoria del valor de antropización parcial de totes les subunidades espacials d'anàlisis; i nu és el número total de subunidades d'anàlisis resultants de l'entramat establit.[12]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Stoll, Alexandra (2007). "Hemerobia: una mida per a evaluar l'estat de conservació de comunitats vegetals natives". Chloris Chilensis, revista chilena de flora i vegetació. Consultat el 15 de març de 2019.
  2. ↑ 2,0 2,1 Marí-Maldonado, B., Alvarado-Vázquez, M., Cabral-Corder, I., & Guzmán-Lucio, M. (2017). "Índex de hemerobia per a l'evaluació de la conservació del bosc de pi-encino en una microcuenca". Revista mexicana de ciències forestals, 8(44), 55-88. ISSN 2007-1132.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Walz, U. and C. Stein. (2014). "Indicators of hemeroby for the monitoring of landscapes in Germany". Journal for Nature Conservation 22 (3): 279-289. doi: 10.1016/j.jnc.2014.01.007.
  4. ↑ Kowarik, I. (2006). "Natürlichkeit, Naturnähe und Hemerobie als Bewertungskriterien". Handbuch der Umweltwissenschaften: Grundlagen und Anwendungen der Ökosystemforschung (Vol. 16). Weinheim: Wiley-VCH. Erg. Lfg.: V.I.3-12. Fig. 1.
  5. ↑ 5,0 5,1 Jalas, J. (1955). "Hemerobe und hemechore Pflanzenarten. Ein terminologischer Reformversuch". Acta Fauna Flora Fennica 72(11): 1-15.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 6,6 Steinhardt U., Herzog F., Lausch A., Müller E., Lehmann S. (1999). "Hemeroby index for landscape monitoring and evaluation". Environmental Indices, System Analysis Approach. Oxford, EOLSS Publ., pp. 237-254.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 M. A. Balderas-Argent, Y. G. Canchola-Pantoja, L. M. Espinosa-Rodríguez, M. A. Ortiz-Pérez (2015). "Valoració de la degradació geoecológica del paisage com a fonament per a la gestió ambiental". Revista Llatinoamericana de l'Ambient i les Ciències, 6(13):89-106.
  8. ↑ Sukopp, H. (1976). "Dynamik und Konstanz in der Flora der Bundesrepublik Deutschland". Schr.-R. f. Vegetationskunde 1976, 9-27.
  9. ↑ Blume, H.-P. & H. Sukopp (1976). "Ökologische Bedeutung anthropogener Bodenveränderungen". Schr.-R. f. Vegetationskunde, Bonn-Bad Godesberg, 1976, 246-247.
  10. ↑ Kowarik, I. (1988). "Zoom menschlichen Einfluss auf Flora und Vegetation. Theoretische Konzepte und ein Quantifizierungsansatz am Beispiel Berlin (West)". Landschaftsentwicklung und Umweltforschung, Schriftenreihe dones Fachbereichs Landschaftsentwicklung der Berlin. Vol. 56: 241 pp.
  11. ↑ 11,0 11,1 Grabherr, G., Koch, G., Kirchmeir, H. & Reiter, K. (1998). "Hemerobie österreichischer Waldökosysteme", Universitätsverlag Wagner, Innsbruck, 449 pp.
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 Martínez-Ames, W. A. (2010). "INRA: Índex Integrat Relatiu de Antropización: Proposta tècnica-conceptual i aplicació". Revista Intropica, 5(1), 45-54. ISSN 1794-161X.
  13. ↑ Brandt, J. (2000). "The landscape of landscape ecologists". Landscape Ecol. 15: 181-185. ISSN:0921-2973.
  14. ↑ Martínez-Ames, W. A. (2003). "Diversitat i distribució horisontal de Calliphoridae (Insecta: Diptera) en una vall interandino en diferents graus de antropización (Popayán, Colòmbia)". Tesis de Pregrado, Departament de Biologia, Facultat de Ciències Naturals, Exactes i de l'Educació, Universitat del Cauca, Colòmbia, 142 p.
  15. ↑ Llop, J.M. i Morón, M. A. (1993). "La modificació de les comunitats de Coleòpters Melolonthidae i Scarabaeidae en dos àrees protegides mexicanes despuix de dos décades d'estudis fáusticos". G. it. Ent. 6: 391-406.
  16. ↑ Sants T., Tellería J.L. (2006). "Pèrdua i fragmentació de l'hàbitat: efecte sobre la conservació de les espècies". Ecosistemes. 2006/2 3-12.
  17. ↑ 17,0 17,1 Fushita, A.T., dos Sants, J.E., Rocha, Y.T. and Zanin, E.M. (2017). "Historical land use/cover changes and the hemeroby levels of a biocultural landscape: past, present and future". Journal of Geographic Information System, 9, 576-590.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Hemerobia&oldid=691795»