Anar al contingut

Hexafluoroplatinato de xenón

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Xenon-hexafluoroplatinate-3D-vdW.png
Hexafluoro de xenón 3D

El hexafluoroplatinato de xenón és un compost químic produït per reacció química entre hexafluoruro de platí i xenón, demostrant que la reactivitat química dels gasos nobles és baixa pero no és nula. Este experiment va ser realisat per Neil Bartlett en l'Universitat de Columbia Britànica, qui va formular el producte com "Xe+ (PtF6)-", si ben els treballs posteriors sugerixen que el producte de Bartlett va ser provablement una mescla i en realitat no contenia esta sal específica.

Preparació

[editar | editar còdic]

El hexafluoroplatinato de xenón es prepara a partir de dissolució gaseoses de xenón i de hexafluoruro de platí (PtF6) en hexafluoruro de sofre, SF6. Els reactius es varen combinar a 77 K i es varen calfar llentament, per a permetre una reacció controlada.

Estructura

[editar | editar còdic]

L'estructura del hexafluoroplatinato de xenón no és provable que siga Xe+ (PtF6)-. El problema principal en esta formulació és l'ion "Xe+", que seria un radical i que tendiria a dimerizarse, o enllaçar-se a un àtom de F per a donar XeF+. Per lo tant, Bartlett va descobrir que el xenón sofrix reaccions químiques, pero la naturalea del seu producte inicial color groc mostaça és complexa.[1] Posteriors treballs indiquen que el producte de Bartlett provablement contenia [XeF+] [PtF6]-, [XeF+] [Pt2F11]- i [Xe2F3+][ PtF6-].[2] El "compost" és una sal, que consistix en un complex octaèdric aniónico de fluorur de platí i varis cationes xenón.[3]

S'ha propost que el fluorur de platí forma una ret de polímeros carregada negativament en cationes xenón o fluorur de xenón en els insterticios. Una preparació de "XePtF6" en dissolució d'àcit fluorhídric, HF, dona lloc a un sòlit que s'ha caracterisat com una ret de polímero [PtF5-]n, associats en XeF+. Este resultat és una evidència de tal estructura polimèrica per al hexafluoroplatinato de xenón.[1]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Graham, L.; Graudejus, O., Jha N.K., and Bartlett, N. (2000). "Concerning the nature of XePtF6". Coordination Chemistry Reviews 197: 321–334. doi:10.1016/S0010-8545(99)00190-3
  2. Holleman, A. F.; Wiberg, E. "Inorganic Chemistry" Academic Press: Sant Diego, 2001. ISBN 0-12-352651-5
  3. The American Chemical Society "molecule of the week" (2006)."Xenon Hexafluoroplatinate" [1]