Anar al contingut

Hidrogenólisis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La Hidrogenólisis és una reacció química a on un enllaç simple carbono-carbono o carbono-heteroátomo és separat per hidrogen.[1] El heteroátomo pot variar pero usualment és oxigen, nitrogen o azúfre. Una reacció relacionada és la hidrogenació a on s'afig hidrogen a la molècula sense trencar enllaços simples. Usualment la hidrogenólisis és portada a terme catalíticamente usant hidrogen gaseós.

Història

[editar | editar còdic]

El terme "hidrogenólisis" va ser falcat per l'inventor i pioner de la química orgànica Carleton Ellis en referència a la hidrogenólisis d'enllaços carbono-carbono.[1][2] Prèviament, el químic Paul Sabatier ya havia observat la hidrogenólisis del alcohol bencílico a tolueno.[3] En 1906, Padoa i Ponti havien observat la hidrogenólisis d'alcohol furfurílico.[4] Els químics Homer Burton Adkins i Ralph Connor varen ser els primers en nomenar la ruptura de l'enllace carbono-oxigen "hidrogenólisis".[1]

En l'indústria petroquímica

[editar | editar còdic]

En refineria de petròleu, la hidrogenólisis catalítica de les matèries primeres és portada a terme a gran escala per a remoure sofre de les matèries, lliberant sulfur d'hidrogen (H2S). El sulfur d'hidrogen és despuix recuperat en un procés d'endulzamiento i finalment convertit en sofre elemental per mig del processe de Claus. En esta indústria, les unitats que porten a terme el procés d'desulfuración són usualment cridades hidrodesulfuradores (HDS). Els catalisadors estan basats en sulfur de molibdeno dopat en menudes cantitats de cobalt o níquel. La hidrogenólisis és acompanyada per una reacció d'hidrogenació.[5]

Una atra reacció de hidrogenólisis d'importància comercial és la hidrogenólisis de éster per a formar alcohols per mig de catalisadors com el dicromito de coure.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 Journal of the American Chemical Society.54(12)
    4678–4690.ISSN 0002-7863.doi:10.1021/ja01351a026.Consultat el 1 de març de 2020.
  2. Journal of the American Chemical Society.54(12)
    4678–4690.ISSN 0002-7863.doi:10.1021/ja01351a026.Consultat el 1 de març de 2020.
  3. Sabatier and Murat. Ann. Chim. [9] 4, 258, (1915), according to Connor and Adkins.
  4. Journal of the American Chemical Society.45(12)
    3029–3044.ISSN 0002-7863.doi:10.1021/ja01665a033.Consultat el 1 de març de 2020.
  5. Topsøi, H.; Clausen, B. S.; Massoth, F. E., Hydrotreating Catalysis, Science and Technology, Springer-Verlag: Berlin, 1996.