Hidrodesulfuración
La hidrodesulfuración (HDS) o hidrodesulfuración tèrmica (HDT) és un procés químic catalític destinat a eliminar el sofre combustible del jet, queroseno, combustible dièsel, i fuel oils.[1][2] i que s'instala abans dels processos que poden vore afectats els seus catalisadors com el reformat.
Este sofre es troba combinat formant components químics que, de ser trobats en els combustibles en el motor en el moment de la combustió, este es corroería i al mateix temps, en ser expulsats els gasos, contaminarien l'ambient.
El nivell de hidrodesulfuración depén de varis factors entre ells la naturalea de la fracció de petròleu a tractar (composició i tipos de composts de sofre presents), de la selectivitat i activitat del tipo de catalisador utilisat (concentració de llocs actius, propietats del soport, etc.), de les condicions de reacció (pressió, temperatura, relació hidrocarbur/hidrogen, etc.) i del disseny del procés. És important senyalar que l'H2S deu ser contínuament eliminat perque és un inhibidor de les reaccions de HDS i enverina el catalisador.
Procés
[editar | editar còdic]Els processos convencionals de hidrodesulfuración consten bàsicament d'un sistema de reacció a on els composts orgànics de sofre reaccionen en el hidrogen per a obtindre composts orgànics i àcit sulfhídrico, un sistema de separació per a eliminar els composts llaugers (i.i. H2, H2S i hidrocarburs llaugers) del dièsel i un sistema d'recirculación, existixen diverses tecnologies basades en esta configuració.
El sistema de reacció consta usualment de reactors empacados de tres fases, són cridats aixina perque es troben presents la fase líquida (gasoil), la fase gas (H2 i H2S) i la fase sòlida (catalisador). Estos són operats a co-corrent, és dir, la fase líquida i gas fluïxen en la mateixa direcció i la massa de catalisador, tipo cobalt/molibdeno sobre alúmina, es manté fixa.
Composts de sofre
[editar | editar còdic]Les corrents del petròleu (naftas, keroseno, gasoils llaugers i pesats) contenen una gran cantitat de composts orgànics de sofre, tals com el tiol, tiofeno, benzotiofeno, dibenzotiofeno i naftodibenzotiofeno. Estos composts varien en la seua reactivitat a la HDS i en la seua proporció en les corrents del petròleu.
Les llegislacions ambientals en referència als llímits màxims permissibles de determinats composts són cada volta més rígides, en particular el contingut màxim de sofre en alguns països europeus no deu excedir les 10 parts per milló (combustibles nets).
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (1984) Petroleum Refining Technology and Economics, 2nd edició, Marcel Dekker, Inc. ISBN 0-8247-7150-8.
- ↑ Hydrodesulfurization Technologies and Costs [1] archivat en Wayback Machine. Nancy Yamaguchi, Trans Energy Associates, William and Flora Hewlett Foundation Sulfur Workshop, Mexico City, May 29–30, 2003
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hidrodesulfuración» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.