Anar al contingut

Hiritum

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Hiritum o Iritum (Hi-ri-t[um...];[1] en acadio: fos[2]) va ser un assentament mesopotámico junt al canal sumerio Irnina, entre el Tigris i l'Éufrates, que s'unix al canal Zubi. Se sap que va gojar d'independència fins a començar el II mileni a.C.

Guerra entre Elam i Mesopotamia

[editar | editar còdic]

Es menciona a colació de les lluites de poder entre Elam, que s'havia apoderat de l'Alta Mesopotamia, i les regions de Sumer o Baixa Mesopotamia, en temps del rei babilonio Hammurabi; llavors se sap que el sukkal elamita (títul de sobirà) va invadir Hiritum durant un breu periodo, fins que una coalició entre les ciutats de Mari, Babilonia i Išnunna va obligar a la retirada.[3] En parlar de la Batalla de Hiritum (1764 a. C.), que va anar realment un sege, apareix la ciutadella com un punt neuràlgic de la guerra de Elam per Išnunna.[4] En els mensages que es conserven de la guerra es parla de Hiritum indistintament com a fortalea i població.

Esta guerra, a la seua volta, emmarca junt al conflicte entre Babilonia i Larsa l'unió temporal de tota la Baixa Mesopotamia baixe el Primer Imperi Babilònic o Imperi Paleobabilónico.

Referències

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • D. Lacambre, La bataille de Hiritum, París, 1997.


Referències

[editar | editar còdic]