Larsa

Larsa (la bíblica Ellasar Plantilla:Bíblia) va ser una ciutat important en l'antiga Mesopotamia. Està situada en Iraq en la localitat de Senkereh, a uns 24 km al surest de les ruïnes de la ciutat d'Uruk, i 250 km al sur de Bagdad. Els restants de Larsa cobrixen una superfície d'unes 200 hectàrees. El punt més alt alcança una altitut d'uns 21,3 m.

Arqueologia

El jaciment de Tell és-Senkereh va ser excavat per primera volta, baixe els rudimentaris estàndarts arqueològics de la seua época, per William Loftus en 1850 durant menys d'un més.^[1] Loftus va recuperar rajoles de construcció de Nabucodonosor II del Imperi neobabilónico, lo que va permetre identificar el jaciment com l'antiga ciutat de Larsa. Gran part del treball de Loftus es va centrar en el temple de Shamash, reconstruït per Nabucodonosor II. També es varen trobar inscripcions de Burna-Buriash II, de la dinastia Casita de Babilonia, i Hammurabi, de la primera dinastia babilònica. Larsa també va ser excavada breument per Walter Andrae en 1903. El lloc va ser inspeccionat per Edgar James Banks en 1905. Va descobrir que la població local estava causant saquejos generalisats.^[2] La primera excavació científica moderna de Senkereh va tindre lloc en 1933, en el treball d'André Parrot.^[3]^[4] Parrot va tornar a treballar en el lloc en 1967.^[5]^[6]== Història de Larsa==

Orígens

Encara que és mencionada en inscripcions que daten del 2700 a. C., Larsa no va adquirir rellevància política fins a el XXI en que conseguix l'independència política d'Ur de la mà del amorita Naplanum, poc abans de la destrucció de Ur a mans dels elamitas.

Començ de l'hegemonia

A finals de el XX el rei Gungunum inicia el periodo d'expansió de Larsa arrebatant a Isin el control de les ciutats d'Ur, Uruk, Eridu i Lagash i als Elamitas el control de Susa, tom per a sí el títul de Rei de Sumer i Acad en lo que reclamava el herència de l'III dinastia de Ur. Posteriorment, el rei Sumu-El va conquistar Nippur, Kazallu i Kish, en lo que es convertia en el regne hegemònic de la zona.

A principis de el XIX Isin, reconquista Ur a Larsa, encara que esta la recupera ràpidament el 1875 a. C. pero també, Nippur, conquistada en 1895 a. C., és perduda davant Isin. Seria Nippur, objecte d'eternes disputes entre Larsa i Isin.

Guerres contra Isin: el domini de Nippur

Per a la segona mitat d'este sigle un personage en un nom elamita pero del que es creu que era amorreo, Kudur-Mabuk, es va fer en el control de Larsa sense que se sàpia exactament com, provablement aprofitant les desestabilisació política que varen deure provocar les contínues guerres entre Isin i Larsa. Kudur-mabuk va posar en el tro de Larsa al seu fill Warad-Sense encara que regne personalment a través d'est. En

1838 a. C., durant el regnat de Warad-sense, Larsa conseguix arrebatar a Isin, el domini de Nippur per un curt temps (Isin la recupera al poc temps), pero en 1835 a. C., conseguix mantindre-la baix el seu poder fins que en 1834 a. C., Nippur s'independisa.

En 1833 a. C., Isin, recobra el domini sobre Nippur, pero en tres anys més vesprada deu reconquistarla, potser per una conquista de Larsa. Per a 1828 a. C., Nippur pansa al domini de Larsa. Encara que Isin la reconquistaría encara algunes voltes més, ya la seua poder decaïa, lo que va donar a Larsa un gran impuls i la va dur a convertir-se en l'única potència sumerio fins al sorgiment del Primer Imperi Babilònic.

Màxim apogeu de l'hegemonia: Rim-Sense

A Waran-sense li va succeir Rim-Sense I, en el qual, el regne de Larsa va alcançar el seu màxim apogeu.

En 1813 a. C., Isin recupera Nippur, pero Rim-Sense la recupera un any despuix. Per a 1809 a. C., Uruk i Isin, es varen unir en coalició contra Larsa, pero Rim-Sense, va sofocar el tumult eixe mateix any. En 1803 a. C., va conquistar Der i un any més vesprada a Uruk. En 1802 a. C., Isin la recupera per última volta Nippur. Isin, després, va ser vençuda final i definitivament per Larsa, que va ocupar i va arrasar en 1794 a. C. (segons atres fonts en 1793 a. C.) la ciutat, en lo que Nippur es va declarar independent, fins a ser ocupada per Larsa poc temps despuix de la pren de Isin. Aproximadament llaura la mateixa data, Larsa conquisa la ciutat de Der, en la qual cosa Larsa va alcançar el seu periodo de màxim esplendor.

Durant el regnat de Rim-Sense, Larsa va portar a terme grans obres:

Construcció i enriquiment de temples.
Construcció i restauració de murallas.
Excavació de nous canals de rec per a favorir l'agricultura.
Promoció del comerç, especialment en el Golf Pèrsic.
Es va promoure a l'art i la lliteratura.

Decadència

La segona mitat del regnat de Rim-Sense, va estar marcat per l'ascens de Babilonia com a potència baixe la direcció d'Hammurabi que havia pujat al tro en 1792 a. C. Cap a 1785 a. C. Larsa va perdre les ciutats de Isin i Uruk a mans de Babilonia i va quedar subordinada políticament a esta. Finalment en 1763 a. C., Hammurabi, anexiona Larsa al seu naixent Imperi. En lo que Larsa pert la seua independència i jamai torna a recuperar la posició de poder que havia ostentat.

Taula cronològica

Artícul principal → Anex:Reis de Larsa.

<timeline> ImageSize= width:1030 height:125 PlotArea= width:1000 height:90 left:20 bottom:20 DateFormat= yyyy Period= from:-2025 till:-1762 TimeAxis= orientation:horisontal ScaleMajor= unit:year increment:10 start:-2025 Colors=

    aneu:larsa	value:rgb(0.5,0.7098,0.835)

BarData=

    bar:larsa	text:Reis de Larsa

PlotData=

  width:30 mark:(line,white) align:center fontsize:9

  bar:larsa color:larsa fontsize:9

  from:start till:-2005  text:Naplanum
  from:-2004 till:-1977 text:Emisum
  from:-1976 till:-1942 text:Samium
  from:-1941 till:-1933 text:Zabaya
  from:-1932 till:-1906 text:Gungunum
  from:-1905 till:-1895 text:Abi-Sare
  from:-1894 till:-1866 text:Sumu-El
  from:-1865 till:-1850 text:Nue-Adad
  from:-1849 till:-1843 text:Sim-iddinam
  from:-1842 till:-1841 text:Sim-eribam
  from:-1840 till:-1836 text:Sim-iqisham
  from:-1835 till:-1834 text:Silli-Adad
  from:-1834 till:-1823 text:Waran-Sense
  from:-1822 till:-1763 text:Rim-Sense

</timeline>

Vore també

Referències

↑ [1] William Loftus, "Travels and researches in Chaldæa and Susiana; with an account of excavations at Warka, the Erech of Nimrod, and Shúsh, Shushan the Palace of Esther, in 1849–52", J. Nisbet and Co., 1857
↑ [2] Edgar James Banks, "Senkereh, the Ruins of Ancient Larsa", The Biblical World, 25, no. 5, pp. 389–392, 1905
↑ Andre Parrot, "Villes enfouies. Trois campagnes de fouilles en Mésopotamie", 1935
↑ A. Parrot, "Els fouilles de Tello et de. Senkereh-Larsa, campagne 1932–1933", Revue d'Assyriologie, 30, pp. 169–182, 1933
↑ André Parrot, "Els fouilles de Larsa", Syria, 45, pp. 205–239, 1968
↑ Parrot, André, "Els Fouilles de Larsa. Deuxième et Troisième Campagnes (1967)", Syria, vol. 45, no. 3/4, pp. 205–39, 1968

Bibliografia

Georges Roux. Mesopotamia. Edicions Akal. ISBN 84-7600-174-6
Mario Liverani. L'antic orient. Editorial Crítica. ISBN 84-7423-623-1

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Larsa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] [1] William Loftus, "Travels and researches in Chaldæa and Susiana; with an account of excavations at Warka, the Erech of Nimrod, and Shúsh, Shushan the Palace of Esther, in 1849–52", J. Nisbet and Co., 1857

[2] [2] Edgar James Banks, "Senkereh, the Ruins of Ancient Larsa", The Biblical World, 25, no. 5, pp. 389–392, 1905

[3] Andre Parrot, "Villes enfouies. Trois campagnes de fouilles en Mésopotamie", 1935

[4] A. Parrot, "Els fouilles de Tello et de. Senkereh-Larsa, campagne 1932–1933", Revue d'Assyriologie, 30, pp. 169–182, 1933

[5] André Parrot, "Els fouilles de Larsa", Syria, 45, pp. 205–239, 1968

[6] Parrot, André, "Els Fouilles de Larsa. Deuxième et Troisième Campagnes (1967)", Syria, vol. 45, no. 3/4, pp. 205–39, 1968

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]