Imperi neobabilónico

El '___protected_title_0___' o '___protected_title_1___', conegut històricament com a '___protected_title_2___', va ser un periodo de l'història de Mesopotamia que va començar en l'any 612 a. C. i va terminar en el 539 a. C. En la seua capital en Babilonia, va ser l'última entitat política governada per monarques natius de Mesopotamia fins a Faysal II en el XX. Durant els tres sigles anteriors, l'Imperi babilònic havia segut governat per un atre poble en el que compartia l'idioma acadio, els seus veïns del nort, els assiris. Un any despuix de la mort de l'últim gobernant assiri fort, Asurbanipal, en el 627 a. C., l'imperi assiri va entrar en una espiral de guerres civils brutals. Babilonia es va rebelar durant el regnat de Nabopolassar, i en aliança en medos, perses, escitas i cimerios, varen saquejar la ciutat de Nínive en el 612 a. C. L'Imperi neobabilónico, que va començar en la coronació de Nabopolassar com a rei de Babilonia en el 626 a. C. i que estava sent fermament establit durant la caiguda del Imperi assiri en el 612 a. C., va ser conquistat pel Imperi persa aqueménida en el 539 a. C., lo que va marcar el colapse de la dinastia caldea menys d'un sigle despuix de la seua fundació.

La derrota de l'Imperi assiri i la posterior tornada de Babilonia en poder varen marcar la primera volta que la ciutat, i el sur de Mesopotamia en general, s'alçaven per a dominar l'antic Oriente Pròxim des del colapse del Imperi babilònic antic (baixe el mando d'Hammurabi) casi mil anys abans. Per primera volta des de la mort de Hammurabi, a mitan de el XVIII, la sèu de l'imperi es va traslladar a la ciutat de Babilonia. Este periodo va ser testic d'una millora general en la vida econòmica i la producció agrícola, seguit d'un gran florecimiento sense precedents de proyectes arquitectònics, de les arts i de les ciències. Els reis neobabilónicos varen portar a terme enormes proyectes de construcció, especialment en la pròpia Babilonia, recuperant molts elements dels 2 000 anys anteriors de cultura sumerio-acadia.

L'Imperi neobabilónico conserva una posició destacada en la memòria cultural moderna per la representació odiosa de Babilonia i del seu rei més important, Nabucodonosor II, en la bíblia. La descripció bíblica de Nabucodonosor se centra en la seua campanya militar contra el regne de Judá i, en particular, en el sege babilònic a Jerusalem en l'any 587 a. C., que va donar lloc a la destrucció del Temple de Salomón i al posterior captiveri babilònic. Les fonts babilòniques, en canvi, descriuen el regnat de Nabucodonosor com una época dorada que va transformar a Babilonia en el major imperi del seu temps.

El periodo neobabilónico va terminar en el regnat de Nabonido, en el 539 any a. C., en ple apogeu de la nació persa. Polítiques religioses introduïdes per Nabonido, que favoria al deu llunar Sense sobre la deidad protectora de Babilonia, Marduk, varen servir finalment com casus belli per al rei persa Ciro el Gran, que va invadir Babilonia en el 539 a. C., presentant-se com un campeó de Marduk que restauraria l'orde diví en Mesopotamia, i posant fi aixina a 87 anys de història. Despuix de la conquista, Babilonia va seguir sent culturalment distinta durant sigles, en referències a persones en noms babilònics i a la religió babilònica coneguda des de temps tan remots com l'Imperi partixc en el I Encara que Babilonia es va rebelar vàries voltes durant els governs d'imperis posteriors, mai va conseguir restaurar la seua independència.

Antecedents històrics

Artícul principal → Babilonia (regne).

Abans de l'ascens de Babilonia a la prominència política (c. 1850 a. C.), la Mesopotamia estava dividida en dos regions: Sumerio en el surest i Acad en el noroest. Les ciutats-estat sumerio varen lluitar entre sí pel control de la regió i la varen fer d'esta forma vulnerable a invasions des de Acad i del seu veí de l'est, Elam. A pesar de vàries crisis polítiques que varen marcar la seua història, Sumerio i Acad varen desenrollar cultures riques. Els sumerio varen ser responsables del primer sistema d'escritura, la cuneïforme, dels primers còdics de lleis coneguts, del desenroll de la ciutat-estat, de l'invenció del torne de alfarero, els barcos de vela i el llaurat, aixina com de la creació de formes lliteràries, musicals i arquitectòniques que varen influir en tota la civilisació occidental.

Esta herència cultural va ser adoptada pels successors dels sumerio i els acadios, els amorreos o amorritas, una tribu semita occidental que havia conquistat tota Mesopotamia al voltant de 1900 a. C. Baix el govern dels amorreos, que va durar fins a al voltant de 1600 a. C., la ciutat de Babilonia es va convertir en el centre polític i comercial de la zona del Tigris i l'Éufrates, i Babilonia es va convertir en un gran imperi que comprenia tot el sur de Mesopotamia i part d'Asiria al nort. El governant responsable en gran mida d'este ascens en poder va ser Hammurabi (c. 1792-1750 a. C.), el sext rei de la Primera dinastia de Babilonia, que va forjar coalicions entre les distintes ciutats-estat, va promoure la ciència i l'erudició i va promulgar el seu famós còdic de lleis.

Despuix de la mort de Hammurabi, l'imperi babilònic va decaure fins a 1595 a. C., quan el invasor hitita Mursili I va derrocar al rei babilònic Samsu-ditana, lo que va permetre als casitas de les montanyes a l'est de Babilonia assumir el poder i establir una dinastia que va durar 400 anys. Durant eixe mateix periodo, Asiria es va separar del control babilònic i es va desenrollar com un imperi independent, amenaçant a la dinastia casita en Babilonia i en algunes ocasions obtenint temporalment el control. El regne d'Elam també es va fer poderós i finalment va conquistar la major part de Babilonia, derrocant a la dinastia casita (cap a 1157 a. C.).

En una série de guerres, es va establir una nova llínea de reis babilònics, la segona dinastia de la ciutat d'Isin. El seu membre més destacat, Nabucodonosor I (r. 1119–1098 a. C.), va derrotar a Elam i va repelir en èxit els alvances assiris durant alguns anys. Durant varis sigles despuix del govern de Nabucodonosor I, es va desenrollar una lluita a tres bandes entre els assiris i tribus arameas i caldeas pel control de Babilonia. Babilonia va estar somesa i dominada per Asiria durant l'Imperi Neoasirio (911-616 a. C.), com lo havia estat a sovint durant l'Imperi Assiri Mig (1365-1020 a. C.). Els assiris de Mesopotamia superior generalment havien segut capaços de pacificar als pobles del sur per mig del seu poder militar, instalant reis títaros o otorgant-los privilegis. L'últim rei assiri gobernant va ser Asurbanipal, qui va lliurar una guerra civil contra el seu germà, Shamash-shum-ukin, el rei subordinat de Babilonia, devastant la ciutat de Babilonia i la seua població en 648 a. C.

Despuix de la mort de Asurbanipal (c. 627 a. C.) al mateix temps que la de Kandalanu, el seu rei «porrito» de Babilonia, el buit de poder va ser ocupat ràpidament per un líder caldeo, Nabopolasar, qui, després d'exitoses campanyes contra les posicions asirias en ciutats com Nippur o Uruk, va ser coronat rei de Babilonia en el 626 a. C. A pesar d'això, es creu que Assur-etil-ilani i Sense-shar-ishkun, successius reis de Asiria, varen mantindre per un temps en el seu poder bona part de Babilonia. En qualsevol cas, Nabopolasar va fer de Babilonia la seua capital, donant inici aixina a l'Imperi neobabilónico.

Renaixença de velles tradicions

En acabant de que Babilonia va recuperar la seua independència, els governants neobabilónicos varen ser profundament conscients de l'antiguetat del seu regne i varen seguir una política architradicionalista, revivint gran part de l'antiga cultura sumerio-acadia. Encara que l'arameo s'havia convertit en la llengua quotidiana, el acadio es va mantindre com el llenguage de l'administració i la cultura. Expressions arcaiques de 1500 anys abans es reintrodujeron en les inscripcions acadias, junt en paraules en el sumerio, no utilisat durant llarc temps. l'escritura cuneïforme neobabilónica també es va modificar per a assemblar-se a l'antic sistema d'escritura del tercer mileni abans de Crist propi del idioma acadio.

Les obres d'art antigues procedents de l'apogeu de la glòria imperial de Babilonia varen ser tractades en reverència casi religiosa i varen anar minuciosament preservades. Per eixemple, quan es va trobar una estàtua de Sargón I durant les obres d'una construcció, es va edificar un temple per a ella i se li varen fer ofrenes. Es conta el història de cóm Nabucodonosor II, en els seus esforços per restaurar el Temple en Sippar, va tindre que realisar vàries excavacions fins que va trobar els fonaments de l'época de l'emperador Naram-Sense. Este descobriment li va permetre reconstruir el temple correctament. Els neobabilonios també varen reviure l'antiga pràctica dels sargónidas de designar a una filla real per a servir com a sacerdot de la deidad llunar Sense.

Vida cultural i econòmica

Se sap molt més sobre la cultura i la vida econòmica de Mesopotamia baixe els neobabilonios que sobre l'estructura i la mecànica de l'administració imperial. Està clar que per al sur de Mesopotamia, el periodo neobabilónico va ser una renaixença. Grans extensions de terra varen ser obertes al cultiu. La pau i el poder imperial varen posar a la seua disposició recursos per a expandir els sistemes de rec i construir un extens sistema de canals. El camp de Babilonia estava dominat per grans propietats, que es donaven als funcionaris del govern com una forma de pagament. Les facendes generalment eren administrades per empresaris locals, els qui obtenien els guanys. La gent del camp estava lligada a estes finques, proporcionant mà d'obra i lloguers als seus propietaris.

Dinastia neobabilónica

Dinastia XI de Babilonia (neobabilónica)

• Nabopolasar 626-605 a. C.

• Nabucodonosor II 605-562 a. C.
• Evilmerodac 562-560 a. C.
• Neriglisar 560-556 a. C.
• Labashi-Marduk 556 a. C.
• Nabonido 556-539 a. C.

Nabopolasar 626-605 a. C.

La Porta de Istar de Babilonia, reconstruïda en el Museu de Pérgamo de Berlín

Despuix de la mort de Asurbanipal en el 627 a. C., l'Imperi Assiri va començar a desintegrar-se, dividit per conflictes interns. Assur-etil-ilani cogobernó en Ashurbanipal des del 630 a. C., mentres que un governador assiri cridat Kandalanu es va assentar en el tro de Babilonia en nom del seu rei. Babilonia semblava segura fins que tant Asurbanipal com Kandalanu varen morir en el 627 a. C., i Asiria va entrar en una série de guerres civils internes que finalment conduirien a la seua destrucció. Un general assiri, Sense-shumu-lisir, es va rebelar en el 612 a. C. i es va declarar rei de Asiria i Babilonia, pero va anar ràpidament expulsat per l'eixèrcit assiri lleal al rei Assur-etil-ilani en el 625 a. C.. Babilonia va ser presa per un atre fill de Asurbanipal, Sense-shar-ishkun, que es va proclamar rei. No obstant, el seu govern no va durar molt, i els babilonios es varen rebelar. Nabopolasar es va apoderar del tro en mig de la confusió, i va nàixer la dinastia neobabilónica. Babilonia en el seu conjunt es va convertir en un camp de batalla entre el rei Assur-etil-ilani i el seu germà Sense-shar-ishkun, que varen combatre en la regió. Esta situació anàrquica va permetre a Nabopolasar permanéixer en el tro de la ciutat de Babilonia, passant els següents tres anys sense ser molestats, consolidant la seua posició en la ciutat.

No obstant, en el 623 a. C., Sense-shar-ishkun va matar al seu germà en la batalla de Nippur en Babilonia, es va apoderar del tro de Asiria, i després es va dispondre a tornar a prendre la Babilonia de Nabopolasar. Nabopolasar es va vore forçat a soportar eixèrcits assiris acampats en Babilonia durant els següents sèt anys. No obstant, es va resistir, ajudat per la contínua guerra civil en la mateixa Asiria, lo que va dificultar en gran medida els intents de Sense-shar-ishkun de reprendre les parts de Babilonia en poder de Nabopolasar. Nabopolasar va prendre Nippur en 619 a. C., un centre clau "pro-assiri" en Babilonia, i cap a l'any 616 a. C., encara controlava gran part del sur de Mesopotamia. Asiria, encara en conflictes interns, havia perdut el control de les seues colónies, que havien aprofitat els diversos trastorns per a lliberar-se. L'imperi s'havia estés des de Chipre a Iran i des del Caucas a Egipte en el seu apogeu.

Nabopolasar va intentar un contraatac; va marchar en el seu eixèrcit a la pròpia Asiria en el 616 a. C. i va tractar de sitiar Aššur i Arrapḫa (Kirkuk), pero va ser derrotat per Sense-shar-ishkun i va deure retornar a Babilonia. Es va produir un estancament, en Nabopolasar incapaç de penetrar en Asiria a pesar del seu estat molt debilitat, i Sense-shar-ishkun incapaç d'expulsar a Nabopolasar de Babilonia per l'incessant guerra civil en Asiria.

No obstant, l'equilibri de poder es va inclinar decisivament quan Ciáxares, governant dels pobles iranios (els medos, perses i parts), i tècnicament un vassall de Asiria, va atacar sense previ avís a Asiria, fatigada per la guerra, a finals del 615 a. C., saquejant Arrapha i la ciutat bíblica de Nimrud. Més alvance, en el 614 a. C., Cyaxares, en aliança en els pobles escitas i cimerios, va sitiar i va prendre Aššur, en Nabopolassar sense involucrar-se en estos èxits.

Nabopolasar també va fer aliances actives en atres antics súbdits de Asiria, com medos, perses, escitas i cimerios.

Durant el 613 a. C., l'eixèrcit assiri sembla haver-se rebelat i repelit en èxit els atacs babilònics, medos i escitas. No obstant, en el 612 a. C., Nabopolasar i el rei medo Ciáxares varen encapçalar una coalició concentrada de forces que incloïa a babilonios, caldeos, medos, perses, escitas i cimerios en un atac contra Nínive. El tamany de les forces enfrontades contra una debilitada Asiria va ser aplastant, i despuix d'un amarc sege de tres mesos, seguit d'enfrontaments casa per casa, Nínive finalment va caure, morint Sense-shar-ishkun en la defensa de la seua capital.

Un general assiri, Ashur-uballit II, es va convertir en rei de Asiria durant la lluita. Segons les Cròniques mesopotámicas, se li va oferir l'oportunitat de doblegar-se en vassallage als governants de l'aliança. No obstant, es va negar, i va conseguir obrir-se camí per a escapar de Nínive i establir una nova capital en Harrán. Nabopolasar, Ciaxares i els seus aliats varen combatre contra Ashur-uballit II durant atres cinc anys, fins que Harran va caure en el 608 a. C.. Despuix d'un intent fallanc de reprendre la ciutat, Ashur-uballit II va desaparéixer de les pàgines de l'història.

l'Antic Egipte, governat pel faraó Necao II, havia invadit l'Orient Pròxim en el 609 a. C., en un intent tardà d'ajudar als antics gobernant assiris. Nabopolasar (en l'ajuda del seu fill i futur successor Nabucodonosor II) va passar els últims anys del seu regnat desestajant als egipcíacs (que varen ser recolzats per mercenaris grecs i els restants de l'eixèrcit assiri) de Síria, Àsia Menor, el nort d'Aràbia i Israel. Nabucodonosor va demostrar ser un líder militar capaç i enèrgic, i els egipcíacs, els assiris i els seus aliats mercenaris varen ser finalment derrotats pels babilonios, els medos i els escitas en la batalla de Karkemish en l'any 605 a. C..

Els babilonios varen quedar ara en possessió de gran part de Asiria, en les seues estribacions septentrionals ocupades pels medos. No obstant, sembla que no varen intentar ocupar-les de nou, preferint concentrar-se en la reconstrucció del sur de Mesopotamia.

Nabucodonosor II 605-562 aC

Un gravat en una pedra d'ull de gat de ónice en una inscripció de Nabuconodosor II.

Nabucodonosor II es va convertir en rei despuix de la mort del seu pare. Va ser un mecenes de les ciutats i un constructor excepcional. Va reconstruir lujosament totes les ciutats principals de Babilonia a una escala sense precedents. La seua activitat de construcció en Babilonia va ser lo que la va convertir en l'immensa i bella ciutat de la llegenda. La seua ciutat de Babilonia cobria més de tres milles quadrades, rodejada de fossos i per un doble circuit de muralles. l'Éufrates fluïa a través del centre de la ciutat, travessat per un bell pont de pedra. En el centre de la ciutat es va elevar un zigurat jagantesc cridat Etemenanki, "La casa de la frontera entre el cel i la terra", que estava junt al Temple de Marduk.

Va portar a terme exitoses campanyes militars en Síria i Fenicia, imponent tributs des de Damasc, fins a Tir i Sidón. Va dirigir numeroses campanyes en Àsia Menor, en la "terra dels Hatti". De la mateixa manera que els assiris, els babilonios varen tindre que fer una campanya anual per a controlar les seues colónies.

En el 601 a. C., Nabucodonosor II va estar involucrat en una batalla important, pero no concloent, contra els egipcíacs. En 599 a. C., va invadir Aràbia i va dirigir als àraps cap a Qedar. En el 597 a. C., va invadir Judah i va capturar Jerusalem i va depondre al seu rei Joaquín de Judá. Els eixèrcits egipcíac i babilònic varen lluitar entre sí pel control del propenc orient durant gran part del regnat de Nabucodonosor, i açò va encorajar al rei Sedecías de Judá a rebelar-se. Despuix d'un sege de 18 mesos, Jerusalem va ser capturada en el 587 a. C., i mils de judeus varen ser deportats a Babilonia, i el Temple de Salomón va ser arrasat.

En 572 tenia el control total de Babilonia, Asiria, Fenicia, Israel, Filistea, el nort d'Aràbia i parts d'Àsia Menor. Va lluitar contra els faraons Psamético II i Apries en el seu regnat, i en el 568 a. C., durant el regnat del faraó Amosis II, va invadir Egipte.

Amel-Marduk 562-560 a. C.

Evilmerodac era el fill i successor de Nabucodonosor II. Va regnar solament dos anys (562-560 aC). D'acort en el Llibre bíblic dels Reis, va indultar i va lliberar al rei Joaquín de Judá, que havia estat presoner en Babilonia durant trentasset anys. Supostament, degut a que Amel-Marduk va intentar modificar les polítiques del seu pare, va ser assessinat per Neriglisar, el seu cunyat.

Neriglissar 560-556 a. C.

Relleu mural babilonio en el Museu de Pérgamo de Berlín

Neriglisar sembla haver segut un governant més estable, realisant una série d'obres públiques, restaurant temples i atres construccions.

Va dirigir campanyes militars exitoses contra Cilicia, que havia amenaçat els interessos de Babilonia. Neriglissar, no obstant, va regnar per sol quatre anys, sent succeït pel jove Labashi-Marduk. No està clar si Neriglissar era ell mateixa un membre de la tribu caldea, o un natiu de la ciutat de Babilonia.

Labashi-Marduk 556 a. C.

Labashi-Marduk va ser un rei de Babilonia (556 a. C.), fill de Neriglisar. Va succeir al seu pare quan encara era un chiquet, despuix del regnat de quatre anys d'este últim. Va ser assessinat en una conspiració solament nou mesos despuix del seu pren de possessió, despuix de lo que Nabonido va ser elegit com el nou rei.

Nabonido 556-539 a. C.

Les credencials nobles de Nabonido (Nabû-na'aneu en Babilonio) no són clares, encara que no era caldeo sino d'Asiria, de la ciutat de Harrán. Ell mateixa parla en les seues inscripcions dels seus orígens sense importància. De la mateixa manera, la seua mare, Adda-Guppi, que va viure fins a l'edat adulta i pot haver estat conectada al temple del deu de la lluna acadio Sîn en Harrán; les inscripcions no mencionen la seua descendència. El seu pare era Nabû-balatsu-iqbi, un plebeu.

Durant llarcs periodos li va confiar el mando al seu fill, el príncip Baltasar de Babilonia. Era un militar capaç pero un pobre polític. Tot açò ho va fer un tant impopular entre molts dels seus súbdits, particularment el sacerdoci i la classe militar.

Els sacerdots de Marduk odiaven a Nabonido per la seua supressió del cult de Marduk i la seua elevació del cult de la deesa de la Lluna Sense. Quan Ciro II el Gran va conquistar Babilonia, es va descriure a sí mateixa com el salvador elegit per Marduk per a restaurar l'orde i la justícia.

Cap a l'est, els perses havien estat incrementant la seua força, i Ciro II el Gran era molt popular en Babilonia. Ha perdurat la sensació d'una image negativa en la lliteratura judeua basada en la religió de Nabonido, com en els treballs de Flavio Josefo, i els judeus varen rebre inicialment als perses com libertadores.

Vore també

• Reis de Babilonia
• Cilindre de Nabonido
• Cronograma de l'Imperi assiri