Acad
 |
Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
Acadia o Acad és el nom d'una regió històrica ubicada en la Baixa Mesopotamia, entre Asiria al noroest i Sumerio al sur, lloc d'orige del primer imperi mesopotámico i de la llengua acadia. El seu nom prové de Acad o Agadé, la seua ciutat més important, l'ubicació exacta de la qual es desconeix, pero que estava situada en les proximitats de l'actual Bagdad o al nort d'esta, en la confluència dels rius Tigris i Éufrates.
El país de Acad (en acadio: 𒆳𒌵𒆠 , Māt-Akkadî) designava des de mediats del tercer mileni a. C., la porció nort de la baixa Mesopotamia i tota la Mesopotamia central, habitada per poblacions de llengua semítica, a diferència dels sumerio del sur. En temps de la Tercera Dinastia de Ur ( sigle XXI a. C. ), es va fer habitual designar al governant suprem de la baixa Mesopotamia en el títul de: «rei de Sumer i Acad»; en esta expressió s'unien dos entitats geogràfiques i culturals, a saber: Sumer, ubicada al sur, associada en una llengua i cultura pròpia de major antiguetat, i Acad (escrita en el logograma URI) en la seua part nort, de parla semítica, associada a l'imperi de Sargón i els seus successors. [1]
Els investigadors moderns han sugerit que la civilisació mesopotámica meridional era dual, d'ahí l'expressió: «súmeroacadio», rastrejant en la lliteratura rastres de tensions entre els «sumerio» i els«acadios». Es considera actualment que tal oposició, d'existir, no va ser constant, ni determinant.[2]
Des del sigle XVIII a. C. en avant, la primacia de Babilonia sobre el sur de Mesopotamia va conduir a una major unificació d'estos dos grups, i tota la regió es va denominar: « Babilonia »[1]
Acadio és el nom que se li va donar, des de principis de el segon mileni a. C., a la llengua parlada en la Mesopotamia sur i central, per a distinguir-la d'idiomes no semitas com el sumerio i el hurrita, i semitas com l'amorreo i l'assiri, este últim només en referència a la ciutat de Asur. En el temps, el acadio, com a llengua lliterària, va ser usat àmpliament en Mesopotamia, i fòra de les seues fronteres, distinguint-se els dialectes babilonio, del sur, i assiri, esta volta en referència al regne de Asiria, en el nort.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Lafont, Bertrand i Lion, Brigitte (2001). Akkad. En: Joannès, Francis (dir.). Dictionnaire de la civilisation mésopotamienne, pp. 22-26
- ↑ Arkhipov, Ilya (2022).The Middle East after the Fall of Ur: From Assur to the Levant. En: Radner, Karen ; Moeller, Nadine i Potts, Daniel T. (directors). The Oxford History of the Ancient Near East, Volume 2: From the End of the Third Millennium BC to the Fall of Babylon, pp. 333-340.
- ↑ Bottéro,Jean (1987). Mésopotamie : L'écriture, la raison et els dieux , París, Gallimard, pp. 13-14 i 101-102
Vore també
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Acad» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.