Sukkal

Sagell de Lugal-ushumgal com a servidor de Naram-Sense, que possiblement represente a Ninshubur, sukkal arquetípico, portant un bastó, l'atribut d'esta classe de deidades.

Sukkal o sucal (𒈛 LUH sumerio: sukkal; acadio: sukkallu), traduït del sumerio com visir, ministre, assistent, secretari o emissari, designava tant a un tipo d'oficials com a un grup de deidadés en l'Antiga Mesopotamia.

Històricament, els sukkales s'encarregaven de supervisar l'eixecució de diverses órdens reals i actuaven com enviats diplomàtics i traductors de dignatarios estrangers. En la mitologia, les deidades conegudes com sukkals eixercitaven un paper similar, actuant com sirvientes, consellers i emissaris dels principals deus del panteón mesopotámico, com Enlil o Inanna. Podien actuar com deidades intercesoras que mediaven entre els fidels i els deus principals.

Sukkal com a oficial del regne

Sukkal es referia a una classe específica d'oficials en l'Antiga Mesopotamia que eren responsables d'eixecutar les órdens reals. Complien diverses funcions, entre elles el rol de ministre, secretari o mensager. Els sukkales no només eren responsables de tasques administratives, sino que també actuaven com enviats diplomàtics i traductors per a dignatarios estrangers.

També és el terme convencional per al cap de l'administració eblaíta, provablement denominat lugal sa-za. La paraula sukkal està atestada en documents eblaítas, pero aparentment designa un tipo de clerc. Pero tampoc el càrrec de sukkal es va llimitar a Mesopotamia, sino que també es va trobar en atres regions, com el regne hurrita d'Arrapa, en Alalaj i Mari en Síria, aixina com en Elam en la moderna Iran.

A lo manco en el sur de Mesopotamia i en Mari, un sukkal servia d'intermediari entre l'administració real i els enviats estrangers. Hi ha proves de que a sovint coneixien més d'una llengua i actuaven com a traductors, i és provable que alguns anaren estrangers o fills d'estrangers que es varen establir en Mesopotamia. En alguns casos, sempre es mencionava a un dignatario estranger concret junt al mateix sukkal local que ho acompanyava.

Alguns texts lèxics expliquen sukkal com pašišo, "sacerdot salvador", encara que es desconeix la raó de l'equiparació d'estos dos térmens.

La mateixa paraula també s'ampra convencionalment com a traducció del nom d'un atre tipo d'oficial no relacionat, badalum, utilisada en ciutats del nort de Síria, com Harrán o Abarsal, en el III mileni a. C.

Sukkalmah

Un càrrec relacionat, conegut en la Dinastia Primerenca de Girsu i en els texts administratius de l'III Dinastia de Ur, era el de "sukkalmah" (GAL.SUKKAL, sukkalmaḫḫo)

Tonia Sharlach propon que este terme s'entenga com l'equivalent a un secretari d'estat modern. Un sukkalmah estava a càrrec de varis sukkales. En Elam, este terme es va aplegar a adoptar com a títul real, possiblement perque els sukkalmahs de l'estat de Ur III, que residien en Lagash, prop del territori elamita, estaven a càrrec dels territoris que rodejaven Susa quan l'estat al que servien va alcançar la seua màxima extensió. La cridada dinastia Sukkalmah va governar Elam a principis de el II mileni a. C.

Sukkal com a tipo de deidad

En la religió mesopotámica, algunes deidades rebien el nom de sukkales i funcionaven com la contrapartida divina dels oficials humans. Les seues funcions són més conegudes que les dels seus homònims humans, ya que els mits són més directes que els texts econòmics i administratius. Un sukkal era el membre de major ranc de la cort d'una deidad i en les llistes de deus, els sukkales poden inclús aparéixer abans que els fills de les deidades, encara que no són els únics servidors que pot tindre una deidad.

En varis documents apareixen tres classes distintes de sirvientes divins: els consellers i representants (inclosos els sukkales, dels que podia haver més d'un), les deidades que atenen les necessitats personals d'un deu i, per últim, els encarregats del manteniment de la seua casa, com els cuiners o jardiners divins.

En els mits, els sukkales actuen com enviats itinerants dels seus senyors i com els seus consellers en la seua casa. El saber es considerava en freqüència una traça d'esta classe de deidades. Encara que la majoria de les deidades tenien cortesanos, per lo general, solament aquells la posició dels quals en el panteón estava ben establida tenien sukkales, i els sukkales dels deus de les grans ciutats eren provablement les deidades més antigues d'este tipo. Els casos en que un sukkal tenia el seu propi sukkal, encara que coneguts, deurien considerar-se una anomalia, segons Richard L. Litke. Per eixemple, Niggina, una sukkal del deu solar Utu, tenia el seu propi sukkal, de la mateixa manera que Alammus, la sukkal del deu llunar Nanna.

La deesa Ninshubur, era la sukkal de la deesa originària sumerio Inanna. Està considerada en asiriologia com la sukkal més antiga i important i representa l'arquetip de la divinitat visir o assistent d'una atra divinitat principal.

Els sukkales podien actuar com deidades intercesoras, lo que ha donat lloc a comparacions entre ells i una atra classe de deidades menors, els lamma, en moderns acadèmics. Abdós podien ser representats en escenes similars en sagells cilíndrics, conduint a un visitant humà fins al seu senyor diví. La deesa Lammashaga va ser identificada tant com sukkal i com lamma.

Una tercera classe de divinitats implicades en l'intercesió eren les esposes de deus majors, i, en ocasions, també es fan comparacions entre elles i les divinitats sukkales; per eixemple, el paper de mediadora entre una divinitat major i els adoradores eixercitat per Ninshubur en el cult de Inanna s'ha comparat en el que eixercitaven les esposes d'atres deus majors, Aya en el cult de Shamash o Shala en el d'Adad.

El paper dels sukkales com intercesores, servidors i mensagers permet establir paralelismes en els àngelés. Per això, Jan van Dijk i Frans Wiggermann descriuen tentativament l'estudi dels sukkales com "angelologia sumerio". De manera similar, s'ha argumentat que la naturalea de les deidades lamma es pot comparar en l'idea moderna dels àngels guardians.

Vore també

• Malaj

Bibliografia

• Archi, Alfonso (2015). Ebla and Its Archives. De Gruyter.
• (2013) Goddesses in Context: On Divine Powers, Rols, Relationships and Gender in Mesopotamian Textual and Visual Sources. ISBN 978-3-7278-1738-0.
• Borger, R. (2003), Mesopotamisches Zeichenlexikon (MZL), Münster.

• Hundley, Michael B. (2013). "Here a God, There a God: An Examination of the Divine in Ancient Mesopotamia". Altorientalische Forschungen. 40.
• Krebernik, Manfred (1997), "Mondgott A. I. In Mesopotamien", Reallexikon der Assyriologie.
• Lambert, Wilfred G. (2013). Babylonian creation myths, Winona Lake, Indiana: Eisenbrauns. OCLC 861537250. ISBN 978-1-57506-861-9.
• Krul, Julia (2018). The revival of the Anu cult and the nocturnal fire ceremony at clapix Babylonian Uruk, Leiden, Boston: Brill. OCLC 1043913862. ISBN 978-90-04-36494-3.
• Litke, Richard L. (1998). A reconstruction of the Assyro-Babylonian god lists, AN:dona-nu-um and AN:Anu šá Ameli. New Haven.
• Liverani, Mario (2013). The Ancient Near East: History, Society and Economy, Taylor & Francis. ISBN 978-1-134-75084-9.
• Potts, Daniel T. (1999). The Archaeology of Elam. Cambridge University Press.
• Sharlach, Tonia (2005). "Diplomacy and the Rituals of Politics at the Ur III Court". En: Journal of Cuneiform Studies. 57.
• Sharlach, Tonia (2017). An Ox of One's Own: Royal Wives and Religion at the Court of the Third Dynasty of Ur.
• Wiggermann, Frans A. M. (1987). "The Staff of Ninšubura: Studies in Babylonian Demonology II". Ex Oriente Lux. 29. BRILL.
• Wiggermann, Frans A. M. (1998), "Nin-šubur", Reallexikon der Assyriologie.
• Wilhelm, Gernot (1989). The Hurrians. Warminster.