Lamassu
En la mitologia mesopotámica, un lamassu, lamasu, lamasus o shedu (en llengua acadia lamassu (femení) o šêdu (masculí); en llengua hebrea שד, šed; en cuneïforme AN.KAL; en sumerio dlamma; en acadio kuribu; en babilonio-assiri karabu) és una divinitat protectora, un ser híbrit llegendari, principalment de la mitologia asiria, que posseïx cos de bou o lleó, ales d'àguila i cap de home.[1]
Estos, sobretot, grans hòmens-bou alados sorgixen en Asiria com a elements apotropaicos per a guardar les portes de les ciutats o palaus dels seus monarques (generalment en parelles).
Ademés de benèfics i protectors per als que els posseïren, estos bous androcéfalos alados infundían temor i respecte als esperits maléficos i als enemics. Existia una llegenda segons la qual mataven als que s'aproximaven, llevat als hòmens purament bons.cita requerida
Iconografia
[editar | editar còdic]En l'art, els lamassu eren representats com a híbrits, bous o lleons alados en el cap d'un home. Estos grans genis mesopotámicos poden vore's hui dia conservats en museus com el Museu Britànic en Londres, Museu del Louvre de París, Museu Nacional d'Iraq en Bagdad, Museu Metropolità d'Art de Nova York, Museu de Pérgamo en Berlín i l'Institut Oriental de Chicago.
Per lo general, la seua instauració s'atribuïx als antics assiris. Els lamassu se situaven en l'entrada a la ciutat, per lo que tot el que entrabar els vea. En mirar-los de front, semblen estar quets i de costat donen la sensació de que caminen. Si es miren oblicuament, apareixen representats com si tingueren cinc pates. Ademés, són molt alts; per eixemple, en Dur Sharrukin apleguen a medir 4,20 m. Es feya a propòsit, de modo que semblaren poderosos. En eixe cas el lamassu s'ha utilisat també com un símbol de poder.
El motiu d'un animal alado en cap humà és comú en Oriente Pròxim. Per primera volta va aparéixer en Ebla, al voltant del 3000 a. C. El primer motiu d'un lamassu va aparéixer en Asiria durant el regnat de Tiglatpileser. En un periodo molt posterior, un lleó alado va figurar en la bandera de la República de Venècia, referint-se en este cas a Sant Marcs Evangeliste, el sant patró de Venècia.
Mitologia
[editar | editar còdic]El lamassu o shedu és un geni celestial de la mitologia mesopotámica: humà per damunt de la cintura i bou per baix de la mateixa, pero també té els banyes i les orelles d'un bou i, en freqüència, ales. Els bous, en Mesopotamia, s'associaven sobretot a les corrents d'aigua que duen a la fertilitat, al poder, en estar sobre la terra, com s'aprecia en les seues recias piteus. Per una atra part, el cap humà els dota d'inteligència i la llarga barba historiada els lliga a les divinitats. La cara esculpida representava al rei que governava en el moment d'alçar-se l'escultura. Ademés duyen una tiara en banyes (també lligada a la divinitat), cabellam espés i cinturó (que representa el poder). Per la baixa pancha aguaitaven escamas de peix, i les ales d'àguila guarden relació en el sol (de la mateixa manera que els antics egipcíacs, inspirat per la divinitat solar).
Són sers que recreen l'equilibri entre el cel, la terra i l'aigua, i permeten intermediar entre els hòmens i les divinitats. Com a esperits de la llar protegien al poble comú. Més vesprada, durant el periodo babilònic es varen convertir en protectors dels reis i es colocaven en les entrades de ciutats o palaus. Els acadios associaven al deu Papsukkal en Lamassu (alvertent femení) i al deu Išum en Shedu (alvertent masculí).
Per a protegir les cases, els lamassus eren gravats en tablillas d'argila, que després eren enterrades baix el llindar de la porta. Es colocaven a sovint en parells a l'entrada dels palaus i les ciutats, en tamany colossal. Les entrades solien mirar cada una cap a un dels punts cardinals. A voltes, també eren motiu de decoració parietal en els palaus neoasirios entre els sigles IX i VII Esta herència neoasiria va ser arreplegada posteriorment pel art persa, a on en algunes variants es varen representar en les entrades monumentals del centre ceremonial de Persépolis.
-
Una de les portes de Dur Sharrukin, museu del Louvre
-
Bajorrelieve que adorna la porta n°3 de Dur Sharrukin, museu del Louvre
-
Bajorrelieve del palau construït per Sargón II en Dur Sharrukin
-
Bajorrelieve del palau construït per Sargón II en Dur Sharrukin
-
Una de les portes de Dur Sharrukin, museu del Louvre
-
Una de les portes de Dur Sharrukin, museu del Louvre
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Lamassu (bull-man) en Livius.org (en anglés).». Archivat des d'el original, el 9 de febrer de 2010. Consultat el 18 de febrer de 2012.
Vore també
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- Ascalone, Enrico (2008). Mesopotamia, Electa, p. 169-172.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lamassu» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.