Anar al contingut

Història de Malàsia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Malàsia és un país del Surest Asiàtic l'història del qual ha estat fortament determinada per la seua posició geogràfica estratègica que ho va convertir en un punt de convergència d'influències comercials i internacionals. Per l'oest l'Índia hindú, el mig orient islàmic i l'Europa cristiana, mentres que China i Japó pel noreste varen ser importants influències que varen aplegar de la mà de les rutes comercials que travessaven la regió. L'història malaya es troba també entrellaçada en la dels seus veïns, Indonèsia, Singapur, Filipines, Brunei i Tailàndia. Estes influencies producte del comerç i de cultures exógenas varen aportar una gran riquea i diversitat a Malàsia, encara que també varen ser vectores de dominació i colonialisme.

La primera evidència d'ocupació humana arcaica es pot datar a lo manco fa 1.83 millons d'anys,[1] mentres que els restants més antics d'un humà anatómicamente modern tenen aproximadament 40 000 anys.[2][3] Els ancestros de la població actual de Malàsia varen ingressar a l'àrea en múltiples onades en temps prehistòrics i històrics.

L'història de Malàsia està marcada per successives onades d'influència forànea, seguides per l'independència dels poders colonials, que obté a mitan de el XX. Les cultures hindú i budiste importades des de l'Índia varen dominar l'història primerenca de Malàsia. Estes cultures varen alcançar el seu cim en la civilisació Srivijaya de Sumatra, l'influència de la qual es va estendre per tota Sumatra, Java, i la península malaya i gran part de Borneo entre els sigles VII a el XIV.

Si ben els musulmans varen passar per Malàsia, ya en el X, no va ser fins als sigles XIV i XV que l'islam s'assenta en la península malaya. L'adopció de l'Islam cap a el XV es reflectix en l'aument del número de sultanatos, el més important dels quals va anar el Sultanato de Malaca. La cultura islàmica no només va tindre una profunda influència en el poble malayo, sino que també va ser influïda per ell.

Arribada dels europeus

[editar | editar còdic]

AP AP Els portuguesos varen ser la primera potència colonial que es va establir en Malàsia en 1511, després els varen seguir els holandesos. No obstant, varen anar els britànics els qui, començant per mig de l'establiment de bases en Jesselton, Kuching, Penang i Singapur, finalment varen establir la seua hegemonia del territori actual de Malàsia. El tractat anglo-holandés de 1824 va definir les fronteres entre la Malàsia britànica i les Índies Orientals Neerlandeses (que després serà Indonèsia).

Una quarta fase en l'influència estrangera va ser l'immigració de treballadors chinencs i indis per a alimentar les necessitats de l'economia colonial establida pels britànics en la península malaya i en Borneo.[4]


La primera possessió britànica va ser establida per la Companyia Britànica de les Índies Orientals l'11 d'agost de 1786 en l'illa anomenada Príncip de Gales (Penang) cedida per sultà de Kedah que després la va voler recuperar sense èxit (1790). En 1795 els britànics varen ocupar la possessió holandesa de Malaca. En juny de 1801 es va ser afegit un territori continental front a l'illa cridat "Província de Wellesley" la possessió de la que els va ser confirmada pel sultà en novembre de 1802, i en 1805 l'illa i la província varen ser erigits en Presidència de la Companyia Britànica de les Índies Orientals (en el nom de Presidència de l'Illa del Príncip de Gales) que va existir fins a 1830 quan la presidència va ser incorporada a la de Bengala. En 1818 els britànics varen reintegrar Malaca als holandesos. El 6 de febrer de 1819 els britànics es varen apoderar de l'illa de Singapur (formalment cedida pel sultà de Johore el 3 d'agost de 1824). Pel tractat anglo-holandés de 1824 Gran Bretanya va recuperar Malaca en 1825 i el 14 d'agost de 1826 es varen formar els cridats "Establiments dels Estrets" en l'illa del Príncip de Gales, Wellesley, Malaca i Singapur, dependents de la Companyia Britànica de les Índies Orientals (com a presidència separada fins a 1830 quan varen passar a dependre de la presidència de Bengala) i des de 1858 de l'Índia Britànica.

En 1867 Malaca, l'illa del Príncip de Gales rebatejada Penang (incloent el territori continental de Wellesley) i Singapur varen ser erigides en colónies de la corona dins de la colónia els Establiments dels Estrets, que passava a dependre directament de l'Oficina colonial (1 d'abril de 1867). En 1874 el sultà de Perak va cedir un territori als britànics conegut com els Dindings, que va ser integrat a la colónia de Penang (en 1935 els Dindings varen ser reintegrats a Perak). La colónia dels Establiments dels Estrets (en les tres subcolonies mencionades) va existir fins al començ de 1942 quan els japonesos varen ocupar la península Malaya. Les illes Cocos i Christmas que depenien (concretament de Singapur) varen passar a dependre de Ceilan.

Per un atre costat hi havia varis estats natius en la península que varen caure baix protectorat britànic:

Invasió japonesa durant la Segona Guerra Mundial

[editar | editar còdic]

l'invasió japonesa en Malàsia va sorprendre a les tropes britàniques mal preparades. Durant la década de 1930, davant la creixent amenaça del poder naval japonés, els britànics havien construït una gran base naval en Singapur, pero no s'havia previst una invasió de Malàsia des del nort. Degut també a les necessitats de la guerra en Europa, no existia pràcticament cap capacitat aérea britànica en l'Extrem Orient.


Japó havia establit en 1941, un acort en el govern francés de Vichy que permetia l'establiment de bases militars en l'Indochina francesa i al mateix temps va alcançar un acort en el primer ministre tailandés Plaek Pibulsonggram per a que l'eixèrcit poguera travessar Tailàndia. El 8 de decembre de 1941, un dia despuix del Atac a Pearl Harbor, els japonesos varen iniciar la seua ofensiva cap a Malàsia des de les seues bases en la Indochina francesa en impunitat i a pesar de la resistència de les forces britàniques, australianes i índies, varen invadir Malàsia en dos mesos. Kuala Lumpur va caure l'11 de giner de 1942. Les tropes britàniques, australianes i índies varen retrocedir fins a Singapur, que sense defenses terrestres, sense cobertura aérea i sense suministrament d'aigua, es va vore obligada a rendir-se en febrer de 1942, fent un dany irreparable el prestigi britànic.

Durant la Segona Guerra Mundial, l'ocupació japonesa, que va durar des de 1942 fins a 1945, va acabar en la dominació britànica sobre Malàsia i va desnugar el nacionalisme en Malàsia i en Borneo, al mateix temps que va créixer el respal popular a l'independència.

Independència

[editar | editar còdic]

En la regió de la península malaya, el Partit Comuniste de Malàsia es va alçar en armes contra els japonesos, i en terminar la guerra va continuar la lluita contra els britànics baix el liderage de Chin Peng. Els britànics varen respondre enèrgicament per a reprimir l'insurrecció (els soldats colonials tallaven les mans i inclús decapitaven als rebels capturats, i traslladaven a mig milló de persones a camps de concentració),[5] en la guerra que es va cridar Emergència malaya,[6] i que va terminar conseguint l'establiment d'un estat independent cridat Federació Malaya en 1957. El 31 d'agost de 1963, les colónies britàniques del nort de Borneo i de Singapur varen obtindre l'independència i varen formar una federació anomenada Malàsia junt en els estats peninsulars de la Federació de Malaya el 16 de setembre de 1963. Casi dos anys despuix Singapur és expulsat de la federació. A principis dels '60 va ocórrer un conflicte en Indonèsia. Disturbis racials en 1969 varen desembocar en la declaració del estat d'emergència, i una repressió a l'activitat política i a les llibertats civils que mai ha segut del tot revertida fins ara. Des de 1970 Malàsia va estar governada per la "coalició del Front nacional", liderada per l'Organisació Nacional Unida dels Malayos (UMNO per les seues sigles en anglés). El creiximent econòmic va ajudar a reduir el descontent polític. Els successius governs de la UMNO han promogut l'us de la llengua malaya i portat a terme una discriminació positiva sistemàtica a favor dels musulmans, mida que causa un gran resentiment.


En les eleccions federals de finals de 1964 la coalició va obtindre la majoria, pero els extremistes malayos del UMNO varen forçar a Singapur, de majoria chinenca, a retirar-se de la federació el 9 d'agost de 1965. En les eleccions de 1969 els radicals del UMNO i el Pmin varen criticar al primer ministre d'haver fet concessions als chinencs mentres que el Partit d'Acció Democràtica (Democratic Action Party DAP), el Gerakan, i el People's Progressive Party (PPP, Partit Progressiste del Poble) criticaven les carències de les minories no malayas. En estes eleccions la coalició va conservar la majoria pero la va reduir i la MCA va perdre bona part de la seua representació. Les queixes dels chinencs varen causar disturbis en Kuala Lumpur el 13 de maig de 1969 que varen causar centenars de morts en la comunitat chinenca. El govern parlamentari va quedar en suspens fins a febrer de 1971.

Tunku Abdul Razak, lloctinent de Tunku Abdul Rahman, va agarrar la direcció del partit i del govern (temporalment Director del Consell d'Operacions Nacionals) i ya com a primer ministre en setembre de 1970, en plenes funcions cinc mesos despuix. El seu govern va continuar una política d'estabilitat, i va incorporar a la coalició al Pmin, que ara duya el nom de Parti Islam Sa-Malaysia (PSM) quedant integrat en un Front Nacional (NF, Barisan National) encapçalat pel UMNO que incloïa també el MCA i el MIC i algun atre menor. En les eleccions de 1974 va conseguir més de dos terços dels diputats (en 2/3 es podia canviar la Constitució) i el control dels 13 estats. Es varen evitar els temes sensibles com l'abolició dels sultanatos, la posició dels malayos o la ciutadania per no malayos. Des de 1971 es va iniciar la New Economic Policy (NEP) o Nova Política Econòmica que va desenrollar plans quinquenal (1971-1975, 1976-1980 i 1981-1985) destinats a erradicar la pobrea en les zones rurals. En 1971 l'Acort de Defensa en Gran Bretanya (AMDA, Anglo Malayan-despuix Malaysian-Defensa Agreement) va ser substituït pel Five Powers Defense Arrangement en Austràlia, Gran Bretanya, Nova Zelanda, Singapur i Malàsia. En 1974 va reconéixer a la China popular pero no va variar la seua política interna i externa anticomunista.

A la mort de Tunku Razak en giner de 1976 va ser substituït per Datuk (despuix Tun) Hussein Onn, que va renovar la majoria en les eleccions de 1978 i va seguir la mateixa política. En juliol de 1981 li va succeir Mahathir Muhammad que va continuar la llínea política com els anteriors, sempre dretà i favorable als Estats Units. Mahahthir estava dins del UMNO el campeó dels malayos en el sí d'una Gran Malàsia. Va guanyar les eleccions d'abril de 1982 en més de dos terços pero després va tindre un litigi constitucional en els sultans i va esclatar un escàndal financer de la Banca Bumiputra en la construcció d'edificis en Hong Kong; va enfrontar també la revitalisació de l'islamisme i la derrota del Front Nacional en les eleccions de l'estat de Sabah en abril de 1985. Pero també va ser una época de forta expansió econòmica. El govern encara va aumentar la majoria en les eleccions de 1986 (148 escans pero ara sobre 177, abans eren 154). En les eleccions de 1990 va obtindre 127 escans de 180 pero en 1995 va aplegar a la seua màxima valoració en el 65% del vot i el 84% dels escans.

En els primers anys de la década dels noranta Malàsia va ser afectada per la crisis financera en Àsia aixina com conflictes interns que varen causar la destitució del vice primer ministre Date Seri Anwar Ibrahim que va fundar un nou partit. En les eleccions de 1999 el govern va retrocedir (148 escans sobre 193, en un 56,5% del vot i el 76% dels escans. En 2003 Mahathir, el primer ministre que més temps havia eixercit, va deixar el càrrec en favor de l'El seu lloctinent Abdullah Ahmad Badawi que en les eleccions del 2004 tornava a remontar en 198 escans (de 219) en el 64% del vot (prop del màxim històric) pero el 90,5% dels escans (el màxim).


En novembre de 2007 va haver dos manifestacions contra el govern: el cridat Bersih Rali, en 40.000 persones, el 10 de novembre, reclamant una reforma electoral i contra la corrupció en el sistema de partits malayo que favorien sempre al Barisan Nasional, que estava en el poder des de 1957, una atra manifestació va ser el dia 25 organisada pel HINDRAF (Hindu Rights Action Force) protestava per les discriminacions contra els no malayos, i va reunir unes 20.000 persones. Estos i atres problemes varen fer disminuir el respal popular i en les eleccions del 2008 només va conseguir 140 escans (de 222, o siga el 62,5%) en el 52% del vot. El 16 d'octubre de 2008 HINDRAF va ser declarada illegal i inclosa en les organisacions que posaven en perill la seguritat nacional.

Bibliografia

[editar | editar còdic]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Department of National Heritage, Ministry of Information Communications and Culture Malaysia. «Archaeological Heritage of Lenggong Valley: Nomination Dossier for Inscription on the UNESCO World Heritage List».
  2. ↑ «History of the Great Cave of Niah». ABC Online.
  3. ↑ «History of the Great Cave of Niah». Australian Broadcasting Corporation.
  4. ↑ Annual Report on the Federation of Malaya: 1951 in C.C. Chin and Karl Hack, Dialogues with Chin Peng pp. 380, 81.
  5. ↑ «Malaya—Britain’s forgotten war for rubber | Economic History Malaysia». www.ehm.my.
  6. ↑ Anglaterra Preval. L'Emergència Malaya 1948-1960: part 1; part 2; part 3; part 4. Orde de Batalla, abril-juliol de 2016.

Bibliografia adicional

[editar | editar còdic]
  • Andaya, Barbara Watson, and Leonard I. Andaya. (2016) A history of Malaysia (2nd ed. Macmillan International Higher Education, 2016). (anglés)
  • Baker, Jim. (2020) Crossroads: a popular history of Malaysia and Singapore (4th ed. Marshall Cavendish International Àsia Pte Ltd, 2020) (anglés)
  • Plantilla:Cite EB1911 (anglés)
  • De Witt, Dennis (2007). History of the Dutch in Malaysia, Malaysia: Nutmeg Publishing. ISBN 978-983-43519-0-8. (anglés)
  • Goh, Cheng Teik (1994). Malaysia: Beyond Communal Politics. Pelanduk Publications. ISBN 967-978-475-4. (anglés)
  • Hack, Karl. "Decolonisation and the Pergau Dam affair." History Today (Nov 1994), 44#11 pp. 9–12. (anglés)
  • Hooker, Virginia Matheson. (2003) A Short History of Malaysia: Linking East and West (2003) (anglés)
  • Kheng, Cheah Boon. (1997) "Writing Indigenous History in Malaysia: A Survey on Approaches and Problems", Crossroads: An Interdisciplinary Journal of Southeast Asian Studies 10#2 (1997): 33–81. (anglés)
  • Milner, Anthony. Invention of Politics in Colonial Malaya (Melbourne: Cambridge University Press, 1996). (anglés)
  • Musa, M. Bakri (1999). The Malay Dilemma Revisited. Merantau Publishers. ISBN 1-58348-367-5. (anglés)
  • Roff, William R. Origins of Malay Nationalism (Kuala Lumpur: University of Malaya Press, 1967). (anglés)
  • Shamsul, Amri Baharuddin. (2001) "A history of an identity, an identity of a history: the idea and practice of 'Malayness' in Malaysia reconsidered." Journal of Southeast Asian Studies 32.3 (2001): 355–366. online (anglés)
  • Ye, Lin-Sheng (2003). The Chinese Dilemma. East West Publishing. ISBN 0-9751646-1-9. (anglés)
  • Claude Fouquet, La Malaisie, nation pluriraciale ou état de transition?, 1970, 223 p. (francés)
  • Ooi Keat Gin, Historical Dictionary of Malaysia, Scarecrow Press, Lanham, Md, 2009, 552 p. ISBN 978-0-8108-5955-5 (anglés)

Enllaços externs

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Història_de_Malàsia&oldid=692733»