Anar al contingut

Història de Unamón

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Wenamun-papyrus.png
Història de Unamón
Archiu:Wenamun-Ende.jpg
Papir Pushkin 120, en el història de Unamón.

La Història de Unamón, també coneguda en el nom de les Aventures de Unamón, o simplement Unamón (en egipcíac: 𓃹𓈖𓉿𓇋𓏠𓈖𓀭, wn.jmn), és un text egipcíac escrit en hierático tardà. Es coneix este document per una còpia, incompleta, trobada en 1890 en al-Hibah, en Egipte. Comprat en El Caire pel egiptòlec rus Vladimir Semyonovich Golenishchev,[1] el papir es va depositar més alvance en la colecció del Museu Pushkin, en Moscou, titulat oficialment Papir Pushkin 120. El text hierático es va publicar en 1960 en Korostovcev, i el text jeroglífic va ser publicat per primera volta en 1932 per Alan Gardiner.

El text se situa en l'any 5, provablement el quint any de «renaixença» del faraó Ramsés XI, el dècim i últim rei de la dinastia XX - periodo que correspon a l'any 19 del seu regnat. Egberts (1991) va sugerir el hipòtesis de que es tractava del quint any de regnat d'Esmendes I, el primer rei de la dinastia XXI. Esta teoria supon que el Sum sacerdot Herihor va succeir a Pianjy (pero en orde normalment invertit), i no va trobar gran entusiasme entre els egiptòlecs.

El història comença en la presentació del personage principal, Unamón, sacerdot d'Amón en Karnak. El Gran sacerdot Herihor li demana viajar a Biblos, ciutat fenicia, per a trobar fusta (provablement de cedre) per a construir un nou barco sagrat en la finalitat de transportar en processó a Amón. Despuix de haver visitat a Semenedes I, en Tanis, Unamón es deté en el port de Dor, governat pel príncip Beder dels Tyeker, (en egipcíac tkr o skl, que es transcribe també com Tjekru, Sikil, Djekker o Sical) un dels pobles de la mar

Unamón va ser desvalijado durant esta curta pausa. En aplegar a Biblos, Unamón es va sorprendre en la recepció que se li va fer. Despuix de haver conseguit audiència en el rei Zakar-Baal, este últim es va negar a que li entregaren la fusta demanada, demanant al contrari que el sacerdot pagara per a obtindre-la - una pràctica contrària a la tradició. Unamón llavors va tindre que demanar a Esmendes més or, un gest humillante. Despuix d'al voltant d'un any d'espera en Biblos, Unamón va intentar deixar Egipte, pero el vent ho va arrastrar a Alashiya (Chipre), a on varen voler matar-ho, abans de rebre la protecció de la reina Hatbi. El història es deté ací, encara que Unamón provablement va retornar a Egipte despuix de les seues aventures.

Anàlisis

[editar | editar còdic]

Durant molt temps es va pensar que el Història de Unamón descrivia una realitat històrica, provablement escrita per ell mateixa, narrant les seues aventures. No obstant, despuix de 1980, l'anàlisis del text i atres senyes varen mostrar que es tractava d'una ficció. Esta opinió és compartida per la majoria dels egiptòlecs que varen estudiar este document.

L'anàlisis lliterari, realisat per Egberts estudia l'estil, l'ironia, la retòrica dels diàlecs, les imàgens, la reflexió política, teològica i cultural.[2] Algunes característiques gramaticals particulars deixen traslucir també la naturalea lliterària del text. Els estudis paleogràfics daten el document cap a la dinastia XXII,[3] i la presència d'alguns anacronismes semblen certificar el seu orige tardà.[4] No obstant, el text sembla contindre elements històrics de gran interés per als historiadors dedicats a l'estudi del Imperi Nou d'Egipte i el Tercer Periodo Intermig.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  • CAMINOS, Ricardo Augusto, 1977: A Tale of Woe from a Hieratic Papyrus in the A. S. Pushkin Museum of Fine Arts. Ed. The Griffith Institute.
  • EGBERTS, Arno, 1991: The Chronology of The Report of Wenamun, en Journal of Egyptian Archæology n.º 77, pp. 57-67.


  • HELCK, Hans Wolfgang (1914 - 1996), 1986: Wenamun. publicat en el vol 6 de Lexikon der Ägyptologie, pp. 1215-1217, de Helck, Hans Wolfgang i Westendorf, Wolfhart. Ed. Otto Harrassowitz.
  • SASS, Benjamin, 2002: Wenamun and His Levant—1075 BC or 925 BC? en Ägypten und Llevant, n.º 12, pp. 247-255.
  1. Camins: op. cit., pág. 1.
  2. Egberts, op. cit., pág. 495.
  3. Camins: op. cit., pág. 3; Helck: op. cit., pág. 1215.
  4. Sass: op. cit.


Referències

[editar | editar còdic]