Història de Sinuhé

La història de Sinuhé és un conte egipcíac que es coneix per dos dels papirs de Berlín, el 1499 (B), que conté alguns fragments de l'història, i el 3022 (R), més complet, descobert pel egiptòlec François Chabas en 1863. També s'han trobat parts del text en uns atres papirs i en alguns ostraca.

Sinuhé (s3-nh.t, Sanehet, "Fill del sicomor") és, segons les seues paraules, «el tesorer del rei del Baix Egipte, gran amic únic, dignatario administrador dels districtes del sobirà en les terres dels asiàtics, verdader conegut del rei, el seu bienamado seguidor». Sinuhé diu: «Yo soc un acompanyant que seguix al seu senyor. Sirviente, en el harem del rei, de la noble hereua, de grans favors, l'esposa del rei Senusert en Jenemsut; la filla del rei Amenenhat, Neferu, la molt honrada.»

Senusert I (Sesostris en versió grega) –de qui era servidor Sinuhé–, va anar el segon faraó de la dinastia XII, del Imperi Mig, que va governar de c. 1956 a 1910 a. C.; els primers anys va ser corregente en el seu pare, Amenemhat I, que va ser assessinat cap a l'any 1947 a. C., data en que dona començ el relat.

Estil

Papir de Berlín 3022, en el història de Sinuhé).

El relat està narrat en primera persona, en una fàcil erudició que mostra colorides descripcions de llocs, costums i persones tant d'Egipte com d'atres terres, ple de senyes precises i en una exaltació del sentiment i pensament egipcíacs: l'enyor de la pàtria, l'anhel de vida eterna.

És una de les obres mestres del conte, gènero que en Egipte va alcançar gran desenroll en l'Imperi Mig. Est és de tipo realiste, i utilisa la prosa en casi tota la narració, encara que conta en parts en vers: la descripció de Sesostris davant el rei de Retenu, a on exalta les seues virtuts guerreres, encara que acaba abordant la temàtica amorosa:

És el molt amat, el ple de dolçor que a molts ha conquistat per l'amor.

Història

Bajorrelieve del faraó Amenemhat I.

La Història de Sinuhé no nos narra les conspiracions del palau ni cap atre antecedent sino que els dona per coneguts. És possible que l'anònim autor no volguera comprometre's.

Quan Sinuhé viaja per a avisar a Sesostris (en campanya contra els libios) de la mort del seu pare, se li alvancen atres mensagers: amagat, escolta cóm un home informa a un atre dels príncips de la casa real, i es dona conte de que Amenemhat ha segut assessinat segons les órdens donades per este príncip. Esglayat, creent que al no haver segut capaç de descobrir el complot i avisar al corregente seria castigat, fuig d'Egipte i s'encamina al país de Retenu (Síria).

Invitat pel príncip Amunenshi, es casa en la filla d'est i aplega a ser cap d'una de les tribus i un reconegut general, conseguint riquees i poder, sobretot despuix de véncer en un duel a un príncip local.

Ya vell, intercanvia missives en el Faraó i retorna a Egipte despuix de repartir els seus bens entre els seus fills, per a ser enterrat allí en tots els ritos necessaris per a conseguir la vida eterna en el moment de la mort, sent estajat mentres en tota classe de comoditats pel rei, que li va entregar una casa de camp en les seues rendes, i va ordenar la preparació de una tomba de pedra i un ric aixovar funerari.

Vore també

• Carta de Wermai
• Història de Unamón

Bibliografia

• Mahfuz, Naguib (2003). The Return of Sinuhe( traducció a l'anglés: Robert Estoc), Random House.
• Quirke, Stephen (2004). Egyptian Literature 1800BC: Questions and Readings.
• Parkinson,R. B. (1999). The Tale of Sinuhe and Other Ancient Egyptian Poems, Oxford World's Classics.