Història de l'urbanisme en Europa
La de l'urbanisme en Europa és la història de les ciutats de dit continent, els seus inicis i el seu desenroll. En Europa, les primeres aglomeracions importants es varen desenrollar en l'Edat Antiga, entorn al mar Mediterrànea. l'Imperi romà a partir de la seua capital, Roma, que és la primera població que pot considerar-se com a gran ciutat, crea una cultura urbana en els seus dominis, entre els que es trobava part d'Europa (des de la mar Mediterràneu en totes els seus màrgens, aplegant fins a Gran Bretanya).[1]
Durant el XX, el continent experimenta els més extrems contrasts en el desenroll de les seues ciutats, que va des de la devastación planificada de vàries d'elles (principalment en Alemània), durant la Segona Guerra Mundial, el creiximent per l'èxodo rural en Espanya, i el dens creiximent de les grans ciutats i l'expansió dels seus llímits, generalment a costa de poblacions propenques més menudes. El procés de suburbanización va ser acompanyat per la pèrdua de població de les ciutats centrals, fenomen que s'ha detingut a partir de el XXI en la revitalisació de les ciutats lo que ha comportat un nou auge demogràfic d'estes, com és el cas de París, Londres, Madrit o Viena.
Mentres que al començament de el XX les majors aglomeracions del món eren les ciutats europees, ya que de les 11 ciutats de més d'un milló d'habitants, 7 es trobaven en Europa, en l'actualitat cap d'elles figura en la llesta de les 10 primeres en el món i tan sol les àrees metropolitanes de Londres, París, Moscou i la Regió del Ruhr superen els 10 millons d'habitants. Europa és el continent més urbanisat, en un percentage de població urbana superior al 70 %.[2]
La majoria dels ciutadans de l'Unió Europea (UE) viu en zones urbanes.[3]
Edat Antiga
[editar | editar còdic]
Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».
- Antiguetat Tardana
Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».
Edat Mija
[editar | editar còdic]
En l'Edat Mija de l'antiguetat clàssica solament mantindria la seua importància Constantinopla, que va seguir sent capital del Imperi bizantí, mentres que Roma estava en franca reculada, aixina com atres poblacions. Aixina que, les majors urbs se situaven en el sur d'Europa, mentres que el centre i nort vivia baix una societat agrària i feudal.
En la Baixa Edat Mija varen florir novament les ciutats en el restant del continent gràcies a la millora de les condicions de vida que varen impulsar l'indústria, les fires, els negocis i, per tant, el comerç. Aixina destaquen per la seua importància Medina del Camp, Barcelona, Valéncia, Bruixes, Ypres, Brusseles, Milà, Gènova, Venècia, Florencia, Colónia i Hamburc. Atres ciutats com París, Londres i Viena, varen unir a la seua prosperitat comercial una creixent importància política en convertir-se en les capitals nacionals de poderosos estats.
Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «El Llegat dels Antics Romans». World History Encyclopedia. Consultat el 9 de març de 2021.
- ↑ «Territori, poblacion i ciutats en Europa». Ies Ramon Carande. Consultat el 9 de març de 2021.
- ↑ «The Story of Your City: Europe and its Urban Development, 1970 to 2020» (en en). Banc Europeu d'Inversions. Consultat el 9 de març de 2021.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Historia del urbanismo en Europa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.