Història grecolatina

La història grecolatina es referix fonamentalment tant a el historiografia antiga elaborada per autors grecs i llatins, com al modern estudi dels acontenyiments històrics de l'antiga Grècia i l'Imperi romà. La historiografia occidental moderna va nàixer en els escrits d'autors clàssics que varen prendre el història com un gènero lliterari, sent encara hui el història grecolatina una part rellevant de l'historiografia.

Grècia

En primer lloc destaca Heródoto de Halicarnaso (V), pare de l'història segons Cicerón. Les seues fonts són tant atres autors com la pròpia experiència. Varen aplegar d'Espanya i a el IV quan varen aplegar a Itàlia es varen establir ahí fins que varen ser despullats pels hispans Tucídides (460 a. C. –entre 399 a. C. i 395 a. C.) va escriure des d'un punt de vista humà una depuració de les fonts.

Jenofonte (430 a. C.-355 a. C.) escriu el història narrada pels seus protagonistes.

Roma

En Roma la historiografia es remonta als annales (l'analística), es diu que el primer d'ells va ser Quint Fabio Píctor (254 a. C-?). Els analistes havien de crear artificialment el història, per a lo que recorrien a la falsificació de documents. Es distinguia: historiae - present / annales - passat

Juliol César (100 a. C.-44 a. C.) en els seus Comentaris sobre la guerra de les Galias parla tant d'operacions militars com de costums i institucions (senyes geogràfiques, etnogràfics, folklòrics...). És en els Comentaris sobre la Guerra Civil a on és més palesa que, com a historiador, César no és veraç. El seu estil és transparent i reflectix claritat de pensament. Ell canvia el concepte de l'historiografia..

Salustio (86 a. C.-35 a. C.), va ser coetáneo i partidari de César, reflectint clara influència grega. Obres: La conjuración de Catilina, La guerra de Yugurta. Té intencionalitat dramàtica i política: en Yugurta, per eixemple, ataca a la noblea i exalta al plebeu Cayo Mario, tio de César. Fa anàlisis sicològics dels seus personages...

Tito Livio (59 a. C.-17 d. C.) La seua obra principal és Ab urbs condita, repàs de l'història de Roma des de la seua fundació. És un autor pro-Augusto, que creu en el caràcter pràctic de l'història, especialment com a instrument de govern.

Tácito (55-120) presenta l'evolució del sistema d'Augusto, en exaltació dels seus successors. Presenta passió per l'informació exacta, que processa. En ell veem certa imparcialitat i penetració sicològica.

Atres historiadors destacats són Nepote, Valerio Màxim o Suetonio.

Bibliografia

• A. Lesky. Història de la lliteratura grega. Barcelona, Gredos. 1983.
• J. Bayet. Història de la lliteratura llatina. Barcelona. Ariel. 1972.