History wars
 |
Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
History wars (en espanyol: guerres de l'història) és un terme utilisat en Austràlia per a descriure el debat públic sobre l'interpretació de l'història de la colonisació europea d'aquell país i el desenroll de la societat australiana contemporànea, en particular sobre el seu impacte sobre els pobles aborigen australians i els isleños de l'estret de Torres. El terme «History wars» va sorgir a finals de la década de 1990, durant el mandat del govern de Howard, i a pesar dels esforços d'alguns dels successors de Howard,[1] el debat continua, revivat especialment en 2016 i 2020.[2][3]
Les «guerres de l'història» solen considerar-se una guerra cultural; no deuen confondre's en les històriques guerres fronterices australianes, que són un tema important del debat, les guerres de l'història s'han desenrollat com un conflicte cultural entre figures clau del panorama polític i mediàtic australià. El terme es referix en gran mida a la mida en que el història de la colonisació europea posterior a 1788 i l'administració governamental des de la federació en 1901 poden caracterisar-se per haver segut:
- un conflicte relativament menor entre els colon europeus i els indígenes australians, i generalment carent d'acontenyiments que pogueren calificar-se de «invasió», «guerra», «guerra de guerrilles», «conquista» o «genocidi», i generalment marcat en canvi per l'intenció humanitària de les autoritats governamentals, en danys als indígenes australians atribuibles en gran mida a factors no intencionats (com la propagació involuntària de malalties infeccioses procedents d'Europa) i no a polítiques malicioses; o be
- una invasió marcada per violents conflictes fronteriços i guerrilles entre colon europeus i aborigen australians, en numerosos enfrontaments entre els aborigen i els nous colon degut a que les pràctiques de recolecció d'aliments dels primers estaven bregades en les noves pràctiques d'us de la terra basades en l'agricultura i el capitalisme, una situació que, segons s'ha argumentat, va evolucionar cap a un «genocidi dels australians indígenes» panaustraliano, que seguix afectant als aborigen en l'actualitat.
Les guerres de l'història també es relacionen en temes més amplis relatius a l'identitat nacional, aixina com en qüestions metodològiques sobre el historiador i l'ofici d'investigar i escriure història, incloses qüestions com el valor i la fiabilitat dels registres escrits (de les autoritats i els colon) i la tradició oral (dels indígenes australians), junt en els biaix polítics o ideològics similars d'els qui els interpreten. Un dels temes és l'identitat britànica o multicultural australiana en el història i en l'actualitat.[4][5] Al mateix temps que es desenrollaven les guerres de l'història, el història professional semblava en decliu i els escritors populars varen escomençar a reclamar el camp.[6]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Rudd calls for end to 'history wars'.
- ↑ «Austràlia's 'history wars' reignite» (en en-us). The Conversation. Consultat el 2023-12-26.
- ↑ Marsh, Walter. «The targeting of Bruce Pascoe marks a new frontier in Austràlia’s history wars – The Adelaide Review» (en en).
- ↑ Meaney, Neville (2001). “Britishness and Australian identity: The problem of nationalism in Australian history and historiography”. Australian Historical Studies 32 (116): 76–90. doi:.
- ↑ Gare, Deborah (2000). “Britishness in recent Australian historiography”. Historical Journal 43 (4): 1145–1155. doi:.
- ↑ Drusilla Modjeska (2006). The Best Australian Essays 2006 (en en), Black Inc., pp. 100–1. ISBN 9781863952781.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «History wars» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.