Home de Neuversen

Archiu:Roter Franz Hannover.jpg

Home de Neuversen

Archiu:Mann von Neu Versen 1900.png

Dibuix de 1911 de l'aspecte i posició del Home de Neuversen al moment de la troballa, les ralles en les cames indiquen els corts provocats per la pala del descobridor.

Archiu:Lage des Landkreises Emsland in Deutschland.GIF

Zona de la troballa del cos, en la frontera entre Alemània i Holanda.

El Home de Neuversen, també cridat Franz el Pelirrojo, és el cadàver d'un home momificado que data aproximadament de el III, al final de l'Edat de Ferro.

Descobriment

El cos va ser descobert el 8 de juny de 1900 per Bernard Herbers qui junt en la seua germana de dèu anys Anna Helena, havien segut enviats pels seus pares a buscar turba en el pantà de Bourtange Moor, a uns vint minuts a peu des del seu poble de Meppen, pertanyent a la regió de Baja Sajonia, Alemània. Mentres retirava la capa superior aprovechable, la seua pala va chocar en alguna cosa dur. Creent que era una raïl, va profundisar en la pala i després en les mans, fins a uns 50 cm a on va reconéixer que es tractava d'ossos humans, alluntant-se esglayat. Segons el registre en l'iglésia de Wesuwer, el cos va ser extret, colocat en un ataüt senzill i enterrat el 12 de juny en el cementeri local, en terreny no consagrat. El conservador Reimers del museu provincial de Hannover es va enterar de la troballa a través d'un guardabosques i en una carta datada el 17 de juny va solicitar al guardabosques del páramo el trasllat del cos complet lo abans possible, ya que era molt important per a l'investigació arqueològica. Ya que no va rebre resposta en molt temps, Reimers tement per la supervivència del cos, va escriure a l'oficial mèdic Többen el 23 d'octubre. El cos finalment va aplegar al museu el 16 de novembre de 1900, cinc mesos despuix de la troballa. En la carta adjunta, Többen va informar sobre dificultats no especificades i solicitava el reembós d'onze marcs per les seues despeses.

Aproximadament un any despuix, en 1901, es va trobar un tros de tela verda a sol quatre metros d'a on es va trobar el cos. Segons l'alcalde, era del tamany d'una manta de cavall enrollada. No obstant, com va escomençar a descompondre's ràpidament i no se li va donar importància, es va rebujar de colp i repent.

Característiques

Momificació natural Causa de la mort: li varen tallar el coll en un gavinet. El home tenia 35 anys aprox. Lluïa barba llarga i pèl llarc, que pels efectes del temps i del tanino (presents en les aigües dels pantans) varen quedar teñir de roig, d'ahí el sobrenom de "Franz el Pelirrojo" o "Ret Franz", originalment era ros. Havia sofrit una fractura de clavícula, tenia una malformació del fèmur i una possible ferida de flecha en l'esquena.

Vore també

• Home de Tollund
• Home de Gallagh
• Dòna de Huldremose
• Dòna de Haraldskaer
• Chiqueta de Windeby
• Edat del Ferro
• Alemània
• Mòmies

Bibliografia

Drents Museum, Assen (Hrsg.): Der Tempel im Moor. Katalog zur internationalen Wanderausstellung über Mooropferfunde. Waanders Verlag, Zwolle 2002, ISBN 90-400-9665-1 Wijnand van der Sanden: Mumien aus dem Moor - Die vor- und frühgeschichtlichen Moorleichen aus Nordwesteuropa. Drents Museum / Batavian Lion International. Ámsterdam 1996, ISBN 90-6707-416-0 Peter Pieper: Die Moorleiche von Neu Versen, genannt "Roter Franz", im Landesmuseum Hannover. Anthropologisch-medizinische Befunde. In: Die Kunde. N. F. 52, 2001, S. 99-110. Peter Pieper: Peat bog corpses / Moorleichen. In: Andreas Bauerochse, Henning Haßmann (Hrsg.): Peatlands. Moorlandschaften. Archaeological sites - archives of nature - nature conservation - wise use. Proceedings of the Peatland Conference 2002 in Hannover, Germany. Rahden/Westf. : Leidorf, 2003. ISBN 3-89646-026-9

Franz-Josef Böckermann: Der "Rote Franz" aus Neuversen - Eine Moorleiche erwacht zu neuem Leben. In: Emsländische Geschichte. Band 10, Studiengesellschaft für Emsländische Regionalgeschichte i.V., Haselünne 2003, S. 10-31.