Homo erectus lantianensis
El home de Lantian[1] (Homo erectus lantianensis) és un homínit fòssil descobert en 1963 i descrit per J.K. Woo en 1964. Els restants trobats varen ser trobats en Lantian, en la província chinenca de Shaanxi.
Primer es va descobrir una mandíbula en Chenjiawo i poc despuix, en Gongwangling, un cràneu que incloïa els ossos nassals, el maxilar dret i tres dents. Es creu que estos fòssils varen pertànyer a sengles femelles que varen viure entre fa 530 000 i un milló d'anys respectivament, sent el segon d'ells anterior en uns 400 000 anys al primer.
L'home de Gongwangling és el fòssil més antic trobat en el nort d'Àsia d'un humà que caminava empinat. Els científics ho classifiquen com una subespecie del Homo erectus. Els fòssils s'exhibixen en el Museu d'Història de Shaanxi (Xian).
La seua capacitat craneal s'estima en 780 centímetros cúbics, similar a la del seu contemporàneu el home de Java. És anterior al més conegut Home de Pequín i posterior al Home de Yuanmou.
En el mateix estrat i prop dels seus restants es varen trobar objectes tallats, com a cudols. La seua presència, aixina com la de cendres, sugerix que l'home de Lantian usava ferramentes i coneixia el fòc.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Homo erectus lantianensis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.