Anar al contingut

Homoglifo

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En ortografia i tipografia, un homoglifo és un de dos o més grafema, caràcters, o glifos en formes que aparenten ser idèntiques o no poden distinguir-se per mig d'una inspecció visual ràpida. Esta denominació també s'aplica a les seqüències de caràcters que compartixen estes propietats.

L'antònim és el neologisme sinóglifo, el qual es referix als glifos que diferixen en apariència pero representen la mateixa cosa. Els sinóglifos també es coneixen com a variants de visualisació. El terme homógrafo s'utilisa a voltes com a sinònim de homoglifo, no obstant, en el sentit llingüístic habitual els homógrafos són paraules que s'escriuen igual pero tenen significats diferents: una propietat de les paraules, no dels caràcters.

En 2008, el Consorci Unicode va publicar el seu Informe Tècnic n.º 36[1] en el que es mencionen diversos problemes derivats de la semblança visual entre glifos d'un mateix sistema d'escritura i entre glifos de sistemes d'escritura distints (p. eix., el llatí i el cirílico).

Les famílies tipogràfiques que contenen homoglifos es consideren inadequades per a escriure i exhibir fòrmules, URL, còdic font, identificadors numèrics i atres tipos de text a on els caràcters no sempre poden distinguir-se per mig del context.

0 i O; 1, l i I

[editar | editar còdic]

Existixen dos importants conjunts de homoglifos que s'utilisen cotidianament: el dígit zero i l'o mayúscula (0 i O) i el dígit un, la lletra ele minúscula i la lletra i mayúscula (1, l i I). En l'época de les màquines d'escriure hi havia poca o nula diferència visual entre estos glifos (açò es pot apreciar en el disseny de tipos a l'estil Courier, per eixemple) i alguns mecanógrafos els utilisaven indistintament, a modo de dreceres de teclat. De fet, la majoria de teclats carien d'una tecla per al dígit 1, requerint que els usuaris escrigueren la lletra l en canvi, i alguns també varen ometre el 0. Quan estos mecanógrafos varen passar a ser operadors de computadores en les décades de 1970 i 80, els seus hàbits mecanográficos varen permanéixer en ells en la seua professió nova, provocant que, en alguns llibres produïts en composició tipogràfica digital, s'utilisaren els caràcters equivocats segons el context.

Els dissenyadors tipogràfics de hui en dia realisen una cuidadosa distinció entre estos homoglifos, normalment dibuixant el dígit zero més estret i el dígit un en serifas prominents. Les primeres impressions per computadora varen ser més allà inclús i marcaven el zero en una barra o un punt (traça que encara està present en alguns tipos de lletra monoespaciados), lo que va crear un nou conflicte implicant la lletra escandinava Ø i la grega Φ (fi). Per les consideracions de disseny tipogràfic actuals, pensades per a diferenciar en major claritat estos homoglifos, ademés de la disminució dels mecanógrafos de l'época de les màquines d'escriure, han reduït la proliferació d'estos errors específics.

Homoglifos per combinacions de lletres

[editar | editar còdic]

En alguns casos, certs parells de lletres poden lluir similars a glifos individuals: per eixemple, rn pot semblar-se a m, cj a g, cl a d i vv a w, en especial si s'utilisen tipos de lletra condensados o en kerning (interletraje) reduït.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «UTR #36: Unicode Security Considerations». www.unicode.org. Consultat el 2021-06-26.


Referències

[editar | editar còdic]