Anar al contingut

Hot dog

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Hot dog
Per a la cançó vore Hot Dog (cançó).
Per a la banda vore JotDog.

El hot dog[1] (també hotdog),[2] és una paraula anglesa que sol traduir-se com a gos calent,[3] perrito calent, jocho, pancho, panchito, complet, shuco, pa en gos dogos o frankfurt és un aliment en forma d'entrepà que es genera en la combinació d'una salchicha del tipo Frankfurt (frankfurter) o vienesa (wiener) hervir o fregida, servida en un panet en forma allargada que sol acompanyar-se en algun adrece, com salsa de tomata, mostaça, mayonesa, jalapeño, ceba, i chucrut.[4]

El tipo de salchicha amprat en l'elaboració de l'aliment pot diferir segons els gusts de la regió i dels ingredients disponibles, ya que este platillo ha segut globalizado i modificat depenent de la regió en la que es prepare.

Este platillo va ser importat de l'Alemània imperial i popularisat en Estats Units, a on es va convertir en un aliment galliponter per a la classe treballadora.[5][6] Particularment conectat en la ciutat de Nova York i fortament conectat en la cultura del béisbol nortamericà, des de la seua arribada a Amèrica va emergir com una important peça en la cultura regional de moltes atres parts com lo és en els estats de Baixa Califòrnia i Sonora en Mèxic. S'ha difòs enormement en tot lo món des de principis de el XX, aplegant a ser un aliment que pot trobar-se en qualsevol part i es va crear en 1860.

Història

[editar | editar còdic]
L'analogia entre el gos Dachshund i la salchicha va donar lloc a la denominació hot dog.
Archiu:Concession stand at Hanlans Point.jpg
Concessió per a vendre perritos calentes. Es pot observar com els denominaven al comence ret hot.

El perrito calent s'elaborava en diverses parts d'Europa ans que els emigrants europeus (en especial d'orige alemà) ho dugueren a Estats Units i es convertira en una menjar galliponter molt popular entre la classe mija. En Nova York es va obrir pas en la primera década de el XIX gràcies a la contribució de varis carniceros europeus que es varen dedicar a «replicar» la salchicha en el nou continent. Segons pareix, el carnicero alemà Charles Feltman va ser el primer en vendre perritos calents en uns carritos en les plajas de Coney Island (prop de Nova York), en 1867.[5] L'èxit de vendes que va tindre va fer que la seua carrito cobrara un major tamany i que finalment s'incorporaren diversos cambrers en ell.

Nathan Handwerker, d'orige polac, empleat de l'home de negocis Feltman, va aforrar els diners suficients per a obrir la seua pròpia tenda de gossos calents a l'atre costat del carrer. Nathan va posar grans lletrers anunciant els seus productes, a mitat de preu que els de Feltman. Va fer que s'obrira una cadena de stands de venda denominada Nathan's Famous. El negoci va prosperar i, quan en la década de 1920 l'estació de metro de Stillwell Avenue es va inaugurar just enfronte, Nathan es va beneficiar del seu emplaçament, guanyant una popularitat que finalment va deixar fòra del negoci a Feltman en la década de 1950. Actualment el Nathan's seguix estant en Coney Island, en el cantó de Stillwell en Surf Au; encara que el seu imperi s'ha expandit considerablement i cada 4 de juliol patrocina un concurs de consum de perritos calents. Nathan va ser el creador de la moda de llocs de gossos en els carrers de Nova York. L'empresari d'orige alemà Chris von der Ahe va ser un dels promotors de la venda de perritos en els partits de béisbol.

Els gossos calents es varen estendre en Estats Units per la venda típica en els camps de béisbol, aixina com en atres camps de deports a on es congregaven grans cantitats de persones. El venedor Joaquin Ponzoni (1855-1934) perdia diners en un concessionari de gelats, per lo que obriria un d'entrepans i tentempiés, ya havia popularisat la salchicha en els partits de béisbol disputats en Nova York. L'immigrant alemà Oscar Mayer s'instala en Chicago i comença a vendre la primera marca comercial de salchichas.[5] En Santa Anita, en Los Àngeles, els germans Dick i Mac McDonald varen obrir un carrito de venda de perritos calentes. La seua venda va ser tan exitosa que els diners obtinguts s'usaria per a construir la cadena de menjar ràpit McDonald's.[7]

Denominació

[editar | editar còdic]

Des de el XIX, el terme «gos» s'utilisava habitualment en els països anglófonos per a designar a les salchichas, ya que molts acusaven als seus productors d'incloure carn d'estos animals en la seua elaboració.[8] L'orige de la locució hot dog es deu, supostament, al humoriste gràfic Tad Dorgan (1877-1929), que escrivia i feya tires de dibuixos en el New York Evening Journal. Dorgan assistia a un partit de béisbol en l'estadi de Pol Grounds en 1901 dels New York Giants quan va sentir cóm Harry Stevens venia les salchichas dient:

«They're ret hot! Get your dachshund sausages while they're ret hot!» («Estan al roig viu. Adquirixca els seus dachshund —gos salchicha— mentres estan al roig viu»).

Finalment, esta analogia va inspirar a Tad Dorgan a representar-ho aixina en les seues tires còmiques: un dachshund o gos salchicha en un panet, lo que va donar l'idea de hot dog (gos calent). No obstant, alguns investigadors discrepen d'esta història i exponen diferents arguments sobre la seua veracitat.[9] En realitat, el primer us registrat de la locució és del Yale Record d'octubre de 1895.[10]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Plantilla:Cita Damer
  2. Plantilla:Cita Damer
  3. Plantilla:Cita Damer
  4. calenta Diccionario de la lengua española
  5. 5,0 5,1 5,2 Andrew F. Smith (2452). Encyclopedia of junk food and fast food, 1ª edició (en anglés), Greenwood Press. ISBN 0313335273.
  6. David Hogan (1997). Selling 'em by the Sack: White Castle and the Creation of American Food, 1ª edició (en anglés), Nova York: NYU Press. ISBN 0814735665.
  7. Philip Langdon (1986). Orange Roofs, Golden Arches, 1ª edició (en anglés), Nova York: Knopf. ISBN 0394741293.
  8. «L'error que comets en fer un perrito calent» (en castellà). COPE.
  9. Gerald Cohen, (2003) Dictionary of 1913 Baseball and Other Lingo
  10. Quinion, Michael (en anglés) «hot dog.» World Wide Words. Consultat el 8 de febrer de 2015.