Anar al contingut

Huscarle

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Huscarle
Huscarles sajones representats en el Tapís de Bayeux, que escenifica la Batalla de Hastings (1066). El home abatut a l'esquerra s'ha identificat tradicionalment com el rei Harold. En dit tapís es llig la llegenda HAROLD:REX:INTERFECTVS:EST, lo que es traduiria com «El rei Harold és mort (en combat)».

Els huscarles varen ser una tropa especial encarregada de la defensa personal dels reis escandinaus durant l'Edat Antiga i el Medievo, anàloga a les guàrdies reals d'atres llocs, com els pretorianos en l'Antiga Roma. El terme procedix del nòrdic antic huskárl, el significat lliteral del qual és "home de casa". El seu orige està, per lo tant, en hòmens armats per a la defensa d'una casa particular, anara seua o d'algú que els contractara. En posterioritat, els huscarles varen aplegar a ser el primer i únic cos de soldats professionals en els regnes de Escandinavia en la sola excepció d'alguns mercenaris ocasionals, estant el restant de la tropa format per milícies i levas de llauradors. Els huscarles, generalment armats en la gran astral danesa, podrien haver aplegat als 2000 membres en alguns regnes. En l'establiment d'assentaments suecs en l'actual Rússia, els primitius huscarles varen donar orige a la Druzhina local.

Els huscarles varen ser introduïts en Anglaterra despuix de la conquista d'esta pel rei danés Canuto el Gran en 1016, a on varen aplegar a rondar els 1800 efectius en actiu en abdós parts del seu Imperi i estacionats en els reals llocs. Este gran número va dur a l'establiment d'un impost especial en el que poder recaptar els diners destinats a pagar-los el seu sòu. En temps de pau, els huscarles passaven a eixercitar algunes tasques administratives, encara que el seu major comés seguia sent la guerra i la defensa personal del rei i els seus representants.

Despuix de recuperar la seua independència, els reis sajones varen conservar el servici dels huscarles. L'ocàs d'estos va aplegar en la derrota sajona en la Batalla de Hastings (1066), a on la gran majoria va morir a mans dels invasores normandos de Guillermo el Conquistador. No obstant, alguns d'ells varen conseguir escapar de la batalla i exiliar-se en el continent, a on es varen convertir en mercenaris de distintes cases reals o nobles d'Europa. Una part d'estos huscarles va entrar al servici del Imperi bizantí en el XII, a on es va fondre en la Guàrdia varega d'orige vikingo que protegia a l'emperador. Des de llavors, la Guàrdia Varega va ser coneguda també com "Guàrdia Anglesa".

Vore també

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Brøndsted, Johannes (1960). The Vikings, Harmondsworth: Penguin.