Tapís de Bayeux
El tapís de Bayeux (en francés: Tapisserie de Bayeux ; en anglés: Bayeux Tapestry), també conegut com a Tapís de la reina Matilde, és un gran llenç brodat de el XI, en inscripcions en llatí, que descriu els fets previs a la conquista normanda d'Anglaterra, que va culminar en la batalla de Hastings.
Des dels anys 1980, l'original es conserva i exhibix en el Museu del Tapís de Bayeux en la ciutat de Bayeux (Calvados) en Normandia, França.[1] El Tapís de Bayeux ha segut presentat per a la seua inscripció en 2007 en el Programa Unesco per a la Memòria del Món.[2][3]
Descripció
[editar | editar còdic]Un gran llenç brodat
[editar | editar còdic]Encara que rep el nom de tapís (pany ornamental teixit en la seua totalitat) es tracta d'un brodat a on els fils afegits seguixen la silueta dissenyada dels motius i figures.[4] El teixit de base és lli en lligament tafetán, compost per nou fragments de llongitut variada, el major de 13,75 m, units per ribeteado. El conjunt resultant té dimensions que li conferixen una part del seu caràcter excepcional: 69,55 m de llarc, 50 cm d'altura mija i un pes aproximat de 350 kg.
El brodat es va realisar en dos tècniques, pespunte per als contorns lineares de les figures i «punt de couchage» per a la seua farcidura. Es va amprar principalment fil de llana en quatre colors de base (roig, groc, vert i blau) i huit tonalitats a partir de tenyides vegetals de l'época com la gualda, la purpurina o l'índigo, que es varen mesclar en fil més fi de lli per a donar relleu a certes figures com a fleches i llances.[5][6]
Orígens, destí i influències
[editar | editar còdic]
No s'han trobat documents de l'época que permeten conéixer l'o els mestres autors ni la persona que va inspirar l'obra o la data de realisació.[7]
Segons la tradició francesa,[8] la peça hauria segut creada per la regna Matilde, esposa de Guillermo el Conquistador, i els seus sirvientas, d'ahí la denominació secundària de «tapís de la reina Matilde». L'hipòtesis historiográfica més acceptada[9] és que va ser realisat per mandat d'Odo, arquebisbe de Bayeux i germà matern de Guillermo, per a servir d'ornament a la catedral de Bayeux el dia de la seua consagració, el 14 de juliol de 1077.[2]
L'homogeneïtat del disseny permet pensar que va ser supervisat per un clerc, en el coneiximent necessari de la llengua llatina a pesar dels vocablos anglosaxons, i eixecutat en el sur d'Anglaterra, possiblement en Canterbury o Winchester, Kent, a on se sap que existien tallers de brodat en mestres d'abdós sexes i que hauria desijat imprimir un caràcter al mateix temps religiós i profà a l'obra que detalla la victòria militar en la batalla de Hastings.[2]
Per una part, es comparen els acontenyiments del seu temps en atres relats bíblics, en especial la pren de Judea pels babilonios. Esta significació s'aprecia en l'escena del jurament d'Harold el Sajón sobre un relicario que és semblant al Arca de l'Aliança, els lleons alados adoptats per Guillermo són el símbol de Babilonia segons les visions del profeta Daniel, la mort per una flecha en un ull d'Harold de manera similar al cegamiento de Nabucodonosorcita requerida, etc. L'aspecte profà de la peça es mostra en l'exaltació de l'èpica batalla i dels valerosos guerrers.[2]
L'autor o autors s'haurien inspirat de diverses fonts que són reconeixibles en l'obra, en especial els relats en espiral de les columnes tradicionals com la columna de Trajano en Roma, els manuscrits bíblics anglosaxons com el Génesis de Cadmion o bizantino com el roll de Josué de l'any 1000, conservat en la Biblioteca Vaticana, i les llargues teles murals populars d'Escandinavia.[2]
Una obra única
[editar | editar còdic]Segons l'informe de presentació al registre Unesco,[2] fins a la data no s'ha pogut recuperar cap obra textil occidental de el XI similar en tamany i rellevància al tapís de Bayeux. El tapís també és únic perque en ell s'oferixen informacions sobre detalls previs a l'invasió d'Anglaterra que no es poden trobar en cap text de l'época, com l'expedició en Bretanya ilustrada en les escenes 18-23 o el jurament de Bayeux de l'escena 26.[2]
El tapís és una font documental sobre el modo de vida i costums, l'arquitectura militar i civil, l'art militar, la navegació o l'agricultura de la societat normanda i anglesa de l'Edat Mija. En ell es poden contar:
- 626 personages,
- 202 cavalls i mules,
- 55 gossos,
- 505 animals i bésties,
- 37 fortalees i edificis,
- 41 navío i embarcacions.[2]
La calitat gràfica de l'obra, en recursos per a aumentar el dramatisme i l'acció, aixina com la fluïdea de la narració, pla a pla, l'aproximen a la tècnica contemporànea de la historieta, per lo que alguns la consideren «el primer còmic de l'història»,[10][11] a pesar de la seua carència de vinyetas[12] i de l'existència d'obres prèvies dividides en escenes.
Història del tapís des de el XV
[editar | editar còdic]El tapís és documentat per primera volta[13] en l'inventari d'obres de la catedral de Notre-Dona'm de Bayeux de 1476, pero és a finals de el XVII quan desperta l'interés per l'obra i es realisen les primeres reproduccions, en especial la de 1724 de N.J. Foucault, intendent de Normandia, que s'exhibix actualment en el Gabinet d'Estampes de la Biblioteca Nacional de París.
Durant la Revolució francesa, el tapís va poder perdre-se per a sempre per la pretensió d'alguns d'utilisar-ho com a bolic per a un carro de municions.[13] Napoleón ho va manar transportar a París per a ser exhibit en 1803 com a acció de propaganda, mentres es realisaven els preparatius de la posteriorment fracassada invasió del Regne Unit.[13]
En 1812, mentres es guardava en la prefectura de Bayeux,[14] va sofrir danys que varen ser inventariats per Charles Stothard[15] qui va treballar sobre una reproducció en color del tapís per a la Society of Antiquaries de Londres[16]
De tornada a Bayeux (Calvados), va ser somés durant el XIX a varis estudis científics i expost, protegit per un panel de cristal, despuix de la seua restauració en 1842. Considerat un tesor de França, el tapís va ser evacuat en 1870 durant la guerra Franco-prusiana.
Al començament de la Segona Guerra Mundial, el tapís va ser novament desmontat i evacuat per a la seua protecció a Sourches (Vienne), en les rodalies de Poitiers (Vienne). Els nazis de l'Ahnenerbe-SS,[17] baixe la supervisió del Comte Metternich, varen estudiar l'obra que havia segut transferida a l'Abadia de Juaye-Mondaye. Durant la Batalla de Normandia, el tapís va ser depositat en els almagasens del Museu del Louvre de París, salvant-se de la tentativa de ser dut pels alemans en els últims dies de l'ocupació.[13]
En 1982, el tapís va ser restaurat baix la supervisió del Ministeri de Cultura francés i traslladat a les dependències d'un antic seminari en Bayeux transformat per a la seua nova missió en el Centre Guillermo el Conquistador.
L'obra d'art
[editar | editar còdic]El tema
[editar | editar còdic]
El tapís de Bayeux relata els fets ocorreguts entre 1064 i 1066 de la conquista d'Anglaterra pels normandos i del transcurs de la decisiva batalla d'Hastings, que varen canviar el curs de l'història de les nacions francesa i anglesa.
El relat epopéyico comença en 1064 quan el vell rei Eduardo d'Anglaterra, sense hereu directe, envia al seu cunyat Harold el Sajón a França per a que oferixca la corona al seu cosí designat com a successor, Guillermo de Normandia. A pesar de jurar fidelitat a Guillermo, Harold es fa en la corona a la seua tornada a Anglaterra en morir sobtadament Eduardo el 5 de giner de 1066. Guillermo prepara durant varis mesos una gran armada i desembarca en el seu eixèrcit en Sussex, derrotant i donant mort finalment a Harold i les seues tropes en els camps de Hastings.
Estil i composició
[editar | editar còdic]Conté 58 escenes que retraten en esment i detall l'arribada al tro de Guillermo I d'Anglaterra. Un eixemple és la presència d'una de les primeres representacions artístiques del cometa Halley, que va ser visible clarament en el cel d'Anglaterra entre el 24 i el 30 d'abril de 1066 i que va ser interpretat com un mal auguri en la coronació del rei Haroldo II d'Anglaterra. La secció final del tapís, que mostrava la rendició dels sajones en Berkhamsted i la coronació del rei Guillermo en l'abadia de Westminster, s'ha perdut.
Les escenes: Inscripcions llatines i relate
[editar | editar còdic]Escenes 1-6: Viage d'Harold a Normandia
[editar | editar còdic]
- (1) Edward rex Ubi Harold dux Anglorum...
El vell rei Eduardo el Confesor dona instruccions a Harold el Sajón, qui partix a cavall.
- (2) ...et sui milites equitant ad Bosham...
Harold cavalca acompanyat pels seus cavallers que porten falcons de cetreria cap a Bosham.
- (3) ...Æcclesia...
L'Iglésia de Bosham junt al palau d'Harold, a on se celebra un convit en la planta superior.
- (4)...Hic Harold mare navigavit...
Harold embarca en els seus hòmens cap a Normandia.
- (5)-(6)...et velis vento plenis venit in terram Widonis comitis Harold...
La travessia del Canal de la Taca i desembarc d'Harold en la costa nort.
Escenes 7-17: Captura d'Harold i trobada en Guillermo
[editar | editar còdic]- (7)...Hic apprehendit Wildo Haroldum...
Guy I de Ponthieu i la seua tropa (dcha.) arresten a Harold recent desembarcat, com s'aprecia pels seus peus descalzos en l'aigua i desarmat.
- (8)-(9) ...et duxit eum ad Belrem et ibi eum tenuit Ubi Harold et Wido parabolant...
Harold és conduït pel comte Guy al castell de Beaurain, i a la seua arribada Guy parlamenta en Harold.
- (10)-(13)...Ubi nuntii Willelmi ducis venerunt ad Widonem Turold Nuntii Willelmi Hic venit nuntius ad Wilgelmum ducem...
El comte Guy escolta a un emissari del duc Guillermo. L'emissari aplega al castell de Guy mentres un nano mosso de quadra guarda els cavalls, o possiblement Turold de Rochester. L'emissari mamprén camí per a donar part de la notícia de la presència d'Harold en el país. Guillermo presta atenció als mensagers en el seu castell de Ruan.
- (14)-(17)...Hic Wildo adduxit Haroldum ad Wilgelmum Normannorum ducem Hic dux Wilgelm cum Haroldo venit ad palatium suum Ubi unus clericus et Ælfgyva...
Guy conduïx a Harold cavalcant per a trobar-se en Guillermo a mig camí. Guillermo i els seus hòmens armats reben a Guy i els entrega a Harold, qui és rebut en respecte i dut a palau. A la seua arribada, Guillermo concedix audiència, espasa en mà, en una gran sala de palau. Ælfgyva (una dòna anglesa) i un monge (una escena de les escenes inexplicadas).
Escenes 18-24: Campanya contra Conán de Bretanya
[editar | editar còdic]
Hic Willem dux et exercitus eius venerunt ad montem Michaelis et hic transierunt flumen Cosnonis. Hic Harold dux trahebat eos d'arena et venerunt ad Dol et Conan fuga vertit Rednes Hic milites Willelmi ducis pugnant contra Dimantes et Cunan claus porrexit
Escenes 25-32: Jurament d'Harold, tornada i coronació
[editar | editar còdic]Hic Willelm dedit Haroldo arma Hic Willelm venit Bagias Ubi Harold sacramentum fecit Willelmo duci Hic Harold dux reversus est ad Anglicam terram et venit ad Edwardum regem Hic portatur corpus Edwardi regis ad ecclesiam sancti Petri Apostoli Hic Edwardus rex in lecto alloquitur fideles et hic defunctus est Hic dederunt Haroldo coronam regis Hic residet Harold rex Anglorum Stigant achiepiscopus Isti mirant(ur) stellam Harold
Escenes 33-43: Preparatius de l'invasió i travessia
[editar | editar còdic]Este fragment vol dir que l'invasió
Escenes 44-51: Desembarc en Anglaterra
[editar | editar còdic]Hic exeunt caballi de navibus et hic milites festinaverunt Hestiga ut cibum reperentur Hic est Wadard Hic conquitur car et hic ministraverunt Ministri Hic fecerunt prandium et hic episcopus cibum et potum benedicit Odo episcopus Willelm Rotbert Iste iussit ut foderetur castellum at Hestengaceastra Hic nuntiatum est Willelmo d'Harold(o) Hic domus incenditur Hic milites exierunt de Hestenga et venerunt ad prelium contra Haroldum rege(m)
Escenes 51-61: Maniobres prèvies i arenga a les tropes
[editar | editar còdic]
Hic Willelm dux interrogat Vital si vidisset exercitum Haroldi Iste nuntiat Haroldum regem de exercitu Wilelmi ducis Hic Willelm dux alloquitur suis militibus ut prepararent es viriliter et sapienter ad prelium contra Anglorum exercitum
Escenes 61-68: La batalla de Hastings
[editar | editar còdic]Hic ceciderunt Lewine et Gyrth frates Haroldi regis Hic ceciderunt simul Angli et Franci in prelio Hic Odo episcopus baculum tenens confortat pueros
Escenes 68-73: Final del combat i derrota
[editar | editar còdic]Hic est dux Wilelmus I(usta)tius Hic Franci pugnant et ceciderunt qui erant cum Haroldo Hic Harold rex interfectus est et fuga verterunt Angli
Controvèrsia
[editar | editar còdic]Encara que els fets històrics que en ell es reflectixen poden haver segut exagerats per la propaganda política, en el seu émfasis en la victòria dels seguidors de Guillermo I, el tapís de Bayeux representa un document visual únic d'este periodo històric. No obstant, algunes de les seues representacions són imprecises, com la dels guerrers lluitant en les mans nuetes, quan és un fet conegut, a través d'atres fonts, que era general l'us de guants en les batalles i caceres de l'época.
Una còpia a tamany original, terminada en 1886, s'exhibix en el Museu de Reading en Reading (Berkshire) Anglaterra, Regne Unit.
En la cultura popular
[editar | editar còdic]- Un homenage al mateix va ser usat en els crèdits inicials de la película de Walt Disney La bruixa novella (1971), protagonisada per Angela Lansbury.
- Els crèdits inicials de la película Robin Hood, príncip dels lladres mostren diverses escenes del tapís.
- El tapís va inspirar un gag del sofà de la popular comèdia animada televisiva Els Simpson. En el gag, desenrollat a l'estil visual del tapís, es conten els avatars de la família per a conseguir el seu ansiat sofà.
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ «Musée de la Tapisserie» (en francés). www.mairie-bayeux.fr.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 «Memory of the World Register. Bayeux tapestry» (en anglés). Unesco.
- ↑ UNESCO. «Tapisserie de Bayeux - broderie - digues-te de la Regne Mathilde» (en fr). Consultat el 29-9-2025.
- ↑ Ville de Bayeta, REGISTRE DE LA MEMOIRE DU MONDE: Tapisserie de Bayeux - broderie - digues-te de la Regne Mathilde, Ref N° 2006-44.
- ↑ Gabriel Vial, Analyse technique de la Broderie de Bayeux, 1988, Monuments Historiques
- ↑ Brigitte Oger, La Tapisserie de Bayeux: li bilan de l'expertise scientifique (1982-1983) LRMF section textile
- ↑ Shirley Ann Brown, The Bayeux Tapestry: history and bibliography. Woodbridge, Boydell Press, 1998
- ↑ Stenton (ed.), The Bayeux Tapestry. Londres, 1965, pp. 88-97
- ↑ F.R. Fowke, The Bayeux Tapestry Reproduced in Autotype Plates, Londres 1875,8
- ↑ Denise Morel, Marie France li Clainche, Els brodeuses de l'Histoire, artícul sobre la novela disponible en http://tapisseriebayeux.over-blog.com/article-3588513.html
- ↑ Inga Pietrusińska, La BD comme religion, 18/10/2006 en cafebabel http://www.cafebabel.com/fr/article.asp?T=T&Aneu=8454 [1] archivat en Wayback Machine.
- ↑ Scott McCloud en Cóm es fa un còmic: L'art invisible, pág. 19-20, Edicions B. Barcelona, 1995.
- ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 David M. Wilson, The Bayeux Tapestry", pp. 12-14. Thames & Hudson, Londres, 1985. ISBN 0-500-25122-3
- ↑ Hudson Gurney, Observations on the Bayeux Tapestry, Archaeologia, xviii (1817), 359
- ↑ Charles Stothard, Some observations on the Bayeux Tapestry, Archaeologia, xix (1821), 184.
- ↑ Publicada en 1835 en la Vetusta Monumenta, va ser exposta en 1984 pel Arts Council
- ↑ Sylvette Lemagnen, L'histoire de la Tapisserie de Bayeux à l'heure Allemande: Un nouvel éclairage sur la mission dirigée parell Herbert Jankuhn pendant la seconde guerre mondiale. En La Tapisserie de Bayeux : L'art de broder l'histoire ; Actes du colloque de Cerisy-la-Ix-li (1999) Bouet, Pierre. - Cauen, 2004. - pp. 49-64
Bibliografia complementària
[editar | editar còdic]- (anglés) David J. Bernstein, The Mystery of the Bayeux tapestry, London, Weidenfeld & Nicolson, 1986 ISBN 0-226-04400-9
- Simone Bertrand, La Tapisserie de Bayeux et la manière de vivre au onzième siècle, Saint-Léger-Vauban, Zodiaque, 1966
- (anglés) Pierre Bouet, François Neveux, Brian Levy, The Bayeux tapestry : embroidering the facts of history, Cauen, Presses universitaires de Cauen, 2004 ISBN 2-84133-213-6
- (anglés) Gerald A. Bond, The Loving Subject : desire, eloquence, and power in Romanesque France, Philadelphie, University of Pennsylvania Press, 1995 ISBN 0-8122-3322-0
- (anglés) Andrew Bridgeford, 1066 : the Hidden History in the Bayeux Tapestry, New York, Walker, 2005 ISBN 0-8027-1450-1
- (anglés) Shirley Ann Brown, The Bayeux tapestry : history and bibliography, Woodbridge ; Wolfeboro, Boydell Press ; Boydell & Brewer, 1988 ISBN 0-85115-509-X
- (anglés) Rouben Charles Cholakian, The Bayeux tapestry and the ethos of war, Delmar, Caravan Books, 1998 ISBN 0-88206-090-2
- (anglés) Meredith Clarmont-Ferrand, Anglo-Saxon propaganda in the Bayeux tapestry, Lewiston, E. Mellen Press, 2004 ISBN 0-7734-6385-2
- (anglés) Richard Gameson, The Study of the Bayeux tapestry, Woodbridge : Boydell Press, 1997 ISBN 0-85115-664-9
- (anglés) Charles Harvard Gibbs-Smith, The Bayeux Tapestry, London ; New York, Phaidon ; Praeger, 1973
- Wolfgang Grape, Valérie Agéma, Patrick Maubert, La Tapisserie de Bayeux : Monument à la gloire dones Normands, Munich, Prestel, 1994 ISBN 3-7913-1577-3
- (en alemà) Ulrich Kuder, Der Teppich von Bayeux: oder: Wer hatte die Fäden in der Hand?, Frankfurt-am-Main, Fischer Taschenbuch Verlag, 1994 ISBN 3-596-11485-3
- (anglés) Suzanne Lewis, The Rhetoric of power in the Bayeux tapestry, Cambridge ; New York, Cambridge University Press, 1999 ISBN 0-521-63238-2
- (anglés) Eric Robert Dalrymple Maclagan, The Bayeux tapestry, Baltimore, Penguin Books, 1953
- (anglés) J. Bard McNulty, The Narrative Art of the Bayeux tapestry master, New York, AMS Press, 1989 ISBN 0-404-61443-4
- (anglés) J. Bard McNulty, Visual Meaning in the Bayeux tapestry : problems and solutions in picturing history, Lewiston, Edwin Mellen Press, 2003 ISBN 0-7734-6618-5
- (anglés) Lucien Musset, The Bayeux tapestry, Woodbridge ; New York, Boydell Press, 2005 ISBN 1-84383-163-5
- Lucien Musset, La Tapisserie de Bayeux : œuvre d’art et document historique, Saint-Léger-Vauban, Zodiaque, 1989 ISBN 2-7369-0170-3
- Lucien Musset, La Tapisserie de Bayeux, Paris, Zodiaque, 2002 ISBN 2-7369-0281-5
- (anglés) François Neveux, The Bayeux tapestry, Paris, Jean-Paul Gisserot, 1995 ISBN 2-87747-178-0
- (anglés) Gale R Owen-Crocker, King Harold II and the Bayeux Tapestry, Woodbridge ; Wolfeboro, Boydell Press ; Boydell & Brewer, 2005 ISBN 1-84383-124-4
- (francés) Michel Parisse, Jean Thouvenin, La Tapisserie de Bayeux, Paris, Denoël, 1983 ISBN 2-207-22866-5
- (francés) Frank Merry Stenton, La Tapisserie de Bayeux, Paris, Flammarion, 1957
- (francés) Jean Verrier, La Broderie de Bayeux digues-te tapisserie de la regne Mathilde, Paris, 1946
- (anglés) David M. Wilson, The Bayeux tapestry : the complete tapestry in colour, London, Thames and Hudson, 1985 ISBN 0-500-23447-7
- (anglés) David M. Wilson, The Bayeux tapestry, London : Thames & Hudson, 2004 ISBN 0-500-25122-3
- (anglés) Richard David Wissolik, The Bayeux tapestry : a critical, annotated bibliography with cross-references and summary outlines of scholarship, 1729-1990, Greensburg, Eadmer Press, 1990 ISBN 0-929914-08-2
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre el Tapís de Bayeux.- Visualisació contínua del tapís (requerix QuickTime VR panorama) (en francés i anglés)
- Explicació de cada escena en el lloc de la rèplica britànica (anglés)
- Recrea el teu propi tapís (requerix Flash) (anglés)
- El Tapís de la Reina Matilde en el Círcul Romànic
- Animació del Tapís de Bayeux (en YouTube)
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tapiz de Bayeux» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Pàgines en enllaços a archius trencats
- Artículs en passages que requerixen referències
- Bayeux
- Història medieval de Gran Bretanya
- Història de Normandia
- Tapissos
- Registre de la Memòria del Món
- Art anglosaxó
- Obra d'art textil
- Art en França del sigle XI
- Representacions culturals de Guillermo el Conquistador
- Patrimoni de l'Humanitat