Ruan
Ruan[1] (en francés: Rouen Plantilla:AFI-fr) és una ciutat i comuna del noroest de França, capital de la regió de Normandia i del departament de Sena Marítim. Destaca per les seues cases en parets d'entramat, els seus callejuelas i les seues iglésies gòtiques. És coneguda com la «Ciutat dels Cent Campanars» i per haver segut escenari en 1431 del martiri de Juana d'Arc, condenada i cremada en la foguera, en la plaça del Vieux Vaig marchar.
Geografia
[editar | editar còdic]És travessada pel Sena i tres dels seus menuts afluents, l'Aubette, el Robec i el Cailly. El Sena ocupa 179 ha de la comuna, que posseïx 306 ha de zones verdes, 210 km de vies, dels que 16 km es reserven a les bicicletes i 8 km són peatonals. Els habitants es diuen ruaneses, ruanesas en espanyol i Rouennais, Rouennaises en francés.
Clima
[editar | editar còdic]Història
[editar | editar còdic]Antiguetat
[editar | editar còdic]Els més antics testimonis de Ruan són els Ratomagos (segons Claudio Ptolomeo), Ratomagos (segons el Itinerari de Antonino), Rotomagus (segons Amiano Marcelino, i Notitia Dignitatum). Este nom prové de les paraules celtes trencat/temps (de significat incert), i magus (mercat o planura (que prové de mag: ‘planura’ en irlandés antic). La ciutat va ser fundada sobre la vora dreta del riu Sena, durant el regnat de l'emperador Augusto. Era la segona ciutat més gran de Galia despuix de Lugdunum (Lió).
La ciutat gal-romana va alcançar el seu punt més alt de desenroll en el III Posseïa un amfiteatre i grans termes romanes. Des de la mitat de el III varen escomençar les invasions germàniques.
També durant este periodo va ser construïda la primera catedral de Ruan, i nomenat el seu primer bisbe, sant Victricio.[2]
Edat Mija
[editar | editar còdic]En el 911 la vila es va convertir en capital del ducado de Normandia, en acabant de que ―a conseqüència del Tractat de Saint-Clair-sur-Epte―, el rei Carlos III de França li la cedira al cap vikingo Rollon.
En el Lloc de Ruan de giner de 1419 ―durant la guerra dels Cent Anys― el rei Enrique V d'Anglaterra, va prendre la ciutat i va tornar a incorporar Normandia als seus dominis. En este context històric, va ser jujada i cremada Juana d'Arc el 30 de maig de 1431, figura des de llavors central en la memòria de la ciutat.
La prosperitat de Ruan es basa en el comerç sobre el Sena. Els mercaders ruaneses monopolisen la navegació pel Sena en l'aval de París des de temps d'Enrique II. Exporten a Anglaterra vins i blat i importen llana i estany.
Els problemes relacionats en els imposts es varen multiplicar en Ruan: en 1281 l'alcalde de la ciutat va ser assessinat i les cases dels nobles varen sofrir pillage. Davant esta inseguritat, Philippe IV Li Bel va suprimir la comuna i va retirar als mercaders el monopoli del comerç en el Sena; pero en 1294 els ruaneses varen recuperar les seues llibertats.
Renaixença
[editar | editar còdic]Una volta terminada la guerra dels Cent Anys la capital normanda va reprendre les grans obres, terminant-se les iglésies d'estil gòtic flamígero.
Pero Ruan va ser també una dels breçols normandas de l'art durant el Renaixença, en particular gràcies al mecenage eixercit pels seus bisbes (en especial Georges d'Amboise) i els seus hòmens de negocis. Artistes i arquitectes com Roulland li Roux remodelaven o construïen mansions i palaus en un estil influenciat pels seus homòlecs italians, com en el cas de l'Oficina de Finances, situada en frente de la frontera principal de la catedral.
Les portes de l'iglésia de Saint-Maclou són obra del célebre escultor Jean Goujon.
Guerres de religió
[editar | editar còdic]Des de 1560, les tensions entre les comunitats protestants i catòliques es varen anar exacerbando: els hugonotes varen provocar als catòlics i varen destrossar les imàgens dels seus sants. El 15 d'abril de 1562 els protestants varen entrar per la força en l'Ajuntament i varen expulsar al bailio. En maig, els iconoclastas varen guanyar la batalla, i el dia 10 els parlamentaris catòlics varen abandonar la ciutat. A finals de més, la ciutat va ser sitiada per tropes catòliques. Abdós bandos utilisaven el terror. És llavors quan les autoritats ruanesas soliciten l'ajuda de la reina d'Anglaterra. En virtut del Tractat de Hampton Court, els anglesos envien tropes per a recolzar als protestants i en contrapartida ocupen El Havre. El 26 d'octubre de 1562, les tropes reals recuperen la capital normanda.
Edat Contemporànea
[editar | editar còdic].jpg){kind=link}
Durant la guerra franc-prusiana, Ruan va ser ocupada per l'eixèrcit de Prusia del 6 de decembre de 1870 al 22 de juliol de 1871. En la Segona Guerra Mundial va ser ocupada per l'Alemània nazi del 9 de juny de 1940 al 15 d'agost de 1944. Durant este últim conflicte, la ciutat sofrix violents bombardejos centrats principalment en els ponts sobre el Sena i l'estació de Sotteville-lès-Rouen.
Administració
[editar | editar còdic]
- Alcaldes de Ruan
- 1943-1944: René Stackler
- 1944-1945: Guillaume Montier
- 1945-1958: Jacques Chastellain
- 1958-1968: Bernard Tissot
- 1968-1993: Jean Lecanuet
- 1993-1997: François Gautier
- 1997-2001: Yvon Robert
- 2001-2008: Pierre Albertini
- 2008-2012: Valérie Fourneyron
- 2012-2020: Yvon Robert
- 2020-act: Nicolas Mayer-Rossignol
Demografia
[editar | editar còdic]Existixen 62 000 estages, dels quals 54 000 són primera vivenda. Al voltant d'1/5 del total són vivendes socials (12 800).
Entre 1990 i 1999, l'aument natural de la població va ser superior a la mija de França, en taxes anuals del 15,31 ‰ per a la natalitat i del 8,96 ‰ per a la mortalitat.
Monuments i llocs turístics
[editar | editar còdic]L'escritor Víctor Hugo la va batejar en el sobrenom de «la Ciutat dels Cent Campanars» i Stendhal «l'Atenes del Gòtic». Molts dels seus edificis varen resultar danyats com a conseqüència dels bombardejos que va sofrir la ciutat durant la Segona Guerra Mundial, pero afortunadament seguixen en peu alguns edificis destacables, ya siguen religiosos o no.
Monuments
[editar | editar còdic]
- l'abadia de Saint-Ouen és particularment impressionant en les seues 130 m d'altura. És d'estil gòtic flamígero. Pel seu tamany i porte, molts visitants la confonen en la catedral. En la travessia s'eleva una famosa torre característica del gòtic normando, coneguda en el sobrenom de Corona de Normandia. El seu gran orgue Cavaillé-Coll figura entre els més valorats de tota França.
- La catedral de Notre-Dona'm de Ruan, d'arquitectura gòtica, sense dubte una de les més imponents de França, font d'inspiració del pintor Claude Monet. En la travessia del transepto té una «torre llanterna» coronada per una flecha de ferro fos l'extrem del qual alcança els 151 m d'altura (és la més alta de França), supera a la gran flecha en pedra de la torre de la Catedral de Notre-Dona'm d'Estrasburc que alcança els 142,70. La frontera occidental està enquadrada entre dos torres, la de Saint-Romain i la Tour de Beurre (Torre de Manteca), edificada en els diners que s'obtenia de concedir el permís de poder menjar manteca durant la Quaresma. És una obra mestra del gòtic flamígero. La catedral posseïx dos òrguens prestigiosos i gran tradició musical.
.jpg)
- l'iglésia de Saint-Maclou pertany també a l'estil gòtic flamígero. Molt prop es troba el Atri de Saint-Maclou d'estil gòtic. Durant la Gran Pesta va ser utilisat com osario i actualment estaja l'Escola de Belles arts.
- El Palau de Justícia és l'edifici gòtic no religiós més gran de França. Baixe ell s'ha trobat el Monument Judeu més antic d'Europa, la Casa Sublim.
- El Gros Horloge (Gran Rellonge) és un rellonge astronòmic de el XIV, situat en una construcció sobre la rue du Gros Horloge i en un campanar. El rellonge va ser montat en 1389 i electrificado en 1928.
- La plau du Vieux Vaig marchar (plaça del Vell Mercat). El 30 de maig de 1431 va ser l'escenari, en plena guerra dels Cent Anys, de la mort de Juana d'Arc en la foguera. Una gran creu s'alça en el lloc a on es va ubicar la foguera. En mig de la plaça, junt a l'actual iglésia de Santa Juana d'Arc, poden apreciar-se vestigis de l'antiga iglésia de Saint-Vicent.[3]
- El Donjon o Torre de Juana d'Arc, formava part del castell construït per Philippe Auguste en 1204. Va ser en este castell a on va estar tancada Juana d'Arc i a on es va desenrollar tot el seu processament.
- L'iglésia de Santa Juana d'Arc, construïda sobre el mateix lloc del seu martiri. Esta iglésia moderna, edificada per Louis Arretche en 1979, té una doble vocació: és al mateix temps una iglésia per a honrar a santa Juana d'Arc i un monument homenage civil per a commemorar a l'heroïna.
- Hôtel de Bourgtheroulde és un magnífic hotel privat que presenta conjuntament influències del gòtic flamígero i de la renaixença. Va ser construït en la primera mitat de el XVI per Guillaume Li Roux, conseller del Échiquier i senyor de Bourgtheroulde.
- Bureau dones Finances (L'Oficina de Finances), construïda entre 1509 i 1540 a petició de la moradura Georges d’Amboise és el monument renaixentiste més antic de la ciutat. A diferència d'atres edificis de la ciutat no va sofrir massa danys com a conseqüència dels bombardejos que va sofrir Ruan durant la Segona Guerra Mundial. Des de 1959 és la sèu de l'Oficina de Turisme de la ciutat.
Museus
[editar | editar còdic]- El Museu Li Secq dones Tournelles que posseïx una colecció de treballs en ferro forjat única en el món, composta per panys, ferramentes, joyes, objectes de costura, etc. El museu està instalat en una antiga iglésia.
- El Museu de Belles arts reunix un conjunt excepcional de pintures, dibuixos i escultures a les que cal afegir mobles i atres objectes d'art. En la seua colecció destaquen obres de Caravaggio, Velázquez, Delacroix, Théodore Géricault, Amedeo Modigliani i també Claude Monet i Alfred Sisley.
- El Museu d'Història Natural
- El Museu de les Antiguetats dedicat a l'arqueologia gal-romana i merovingia, posseïx una colecció d'objectes d'art, vidrieres i elements de l'Edat Mija i el Renaixença, aixina com una colecció d'objectes egipcíacs i grecs.
- El Museu Nacional de l'Educació mostra l'història del chiquet i de la seua educació des de el XVI, ilustrant-la a través d'una selecció de pintures i gravats, quaderns d'alumnes, llibres infantils, mobiliari escolar i material pedagògic.
- El Museu Flaubert i d'Història de la Medicina és l'habitació en la que va nàixer Gustave Flaubert. En ella poden trobar-se recorts del personage, ceràmiques farmacèutiques, instrumental quirúrgic, documentació sobre el naiximent i la primera infància, mobiliari d'hospital, estàtues de sants sanadores. Posseïx també un jardí de plantes medicinals.
- L'Historial Juana d'Arc escenifica la vida de Juana d'Arc i el seu pas per la ciutat de Ruan. Renovat en 2015 en les tecnologies més actuals, es tracta, hui en dia, del lloc més gran dedicat a la memòria d'este personage històric.
- El Museu Pierre Corneille, instalat en la casa natal de l'escritor. Conté dibuixos i gravats relatius a la seua vida i les primeres edicions de les seues obres.
- El Museu marítim, fluvial i portuari, mostra l'història del port de Ruan, els oficis del port, els grans velers ruaneses, la marina mercant, la construcció naval, la caça de la ballena i les expedicions polars de Jean-Baptiste Charcot.
- El Museu de la Ceràmica posseïx una important colecció d'escurades i ceràmiques, centrada principalment sobre l'evolució de la producció ruanesa i molts atres eixemples.
Espai cultural
[editar | editar còdic]- El Panorama XXL (creat en 2015), és un concepte cultural excepcional i únic en França. Instalat en una cilindre jagant prop dels dics del Sena, Panorama XXL expon pintures de grans dimensions (32m d'altura) realisades per l'artiste alemà Yadegar Asisi que representen les vistes en 360 graus d'una ciutat en una época determinada, d'un event històric o d'un paisage natural.
Port
[editar | editar còdic]
Des de l'Edat Mija i inclús abans, el port constituïx una part preponderant de l'activitat de la ciutat per la seua situació estratègica entre París i la mar en una zona a on l'acció de les marees encara és perceptible.
Encara que l'estuari del Sena es troba a 80 km en barco (6 hores de navegació), el port és al mateix temps fluvial i marítim ya que és capaç de rebre navío molt grans (fins a 280 m d'eslora i 150000 t), puix els ponts sobre el Sena té una altura fins a la superfície de l'aigua de 50 m, i els dragados continus permeten un calat de 10 m com a mínim.
Considerant tots els tonellage, el de Ruan és el 28.º port europeu i el 5.º de França per darrere dels de Marsella (3.º europeu), Li Havre (5.º), Dunkerque (13.º), Saint-Nazaire (18.º); pero és el primer port en transport de cereals, aixina com l'1.º francés en farina i els engrais. El tràfic de petrolers és molt menor que el de li Havre, pero no despreciable per la proximitat de la refineria de Petit-Couronne.
Per últim, els majors velers del món es reunixen en Ruan cada quatre o cinc anys. Este event va ser batejat en 1989 com Voiles de la vaig llibertar (Vés-les de la Llibertat), Armada de la vaig llibertar (Armada de la Llibertat) en 1994 i Armada du siècle (Armada del Sigle) en 1999. L'última edició, Armada Rouen 2003 celebrada en juliol de 2003 va acollir a 50 navío, 6000 marins de vint nacionalitats distintes, dèu millons de visitants i decenes d'atres actes culturals i celebracions paraleles.
Els ponts
[editar | editar còdic]Els primers ponts es remonten a el IX. Varen ser reconstruïts vàries voltes, especialment despuix dels derrocaments i els bombardejos durant la Segona Guerra Mundial.
Tots els ponts entre Ruan i la mar (Pont de Normandia, pont de Tancarville i pont de Brotonne) poden deixar passar navío de gran tonellage. No obstant, els ponts de la ciutat impedixen que els barcos puguen seguir remontant el Sena, encara que sí permeten el pas de barcos de cabotaje fluvial-marítim que servixen als ports de Limay i de Gennevilliers.
Estos ponts són, recorrent el Sena riu dalt:
- Li Sixième Pont (El Sext Pont). Es tracta de pont levadizo, de formigó i acer, la construcció del qual es va desenrollar entre 2004 i el 25 de setembre de 2008. El seu nom és «Pont Gustave Flaubert».
- Pont Guillaume li Conquérant.
- Pont Jeanne d’Arc.
- Pont Boïeldieu.
- Pont Corneille.
- Pont Mathilde, que passa sobre la Île Lacroix.
Educació
[editar | editar còdic]Cultura
[editar | editar còdic]- 8 teatres (capacitat: de 80 a 1200 localitats).
- 5 cines (35 sales).
- 1 parc d'exposicions
- 7 biblioteques
- 1 sala de concerts (Zénith de la Métropole Rouen Normandie [1])
- 1 jardí botànic que organisa numeroses exposicions i conferències.
Deportes
[editar | editar còdic]Instalacions deportives:
- 6 estadis
- 15 gimnasis
- 4 piscines
- 1 pista de patinage
Número de llicències deportives: 20000
Tots els 1.º de maig la ciutat organisa un event deportiu d'interés internacional, Les 24 hores motonáuticas. En 2003, es va celebrar la 40.ª edició d'esta carrera que puntuava per al Campeonat del Món de Resistència.
Entre els clubs deportius de la ciutat, destaca el SPOR basket els equips del qual seniors juguen a alt nivell (Pro B per a l'equip masculí, N3 per al femení). L'equip de béisbol (els Huskies - Rouen Baseball 76), va ser campeó de França en 2003 i d'Europa (grup B). Ruan conta també en un equip d'hockey sobre gèl, un dels millors de França. En els últims 15 anys, els Dragons han segut 7 voltes campeons de França i 1 volta campeons d'Europa.
El club de fútbol local, FC Rouen, participa en la tercera divisió del fútbol francés, el Championnat National. Juga els seus partits de local en el Stade Robert Diochon, l'aforament del qual és de 12.000 espectadors.
Persones destacades
[editar | editar còdic]- Artícul principal → .
Agermanament
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Paraules com guion, truhan, fie, liais, etc., s'escriuen sense tilde». Real Acadèmia Espanyola. «[...] i certs noms propis, com Ruan i Sion [...] deuen escriure's ara obligatòriament sense tilde.»
- ↑ «Sant Victricio de Rouen», artícul en espanyol en el lloc web Santopedia.
- ↑ «Plau du Vieux-Vaig marchar» (en francés). Ville de Rouen. Consultat el 2 de decembre de 2022.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ruan.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ruan» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.