Husvik

Erro al crear miniatura:

Husvik

Husvik és una antiga estació ballenera abandonada, que es troba en la costa nort-central de l'illa Sant Pedro.

Dita illa forma part de l'archipèlec de les Georgias del Sur, considerat per l'Organisació de les Nacions Unides (ONU) com un territori en litigi de sobirania entre el Regne Unit —que ho administra com a part d'un territori britànic d'ultramar— i la República Argentina, que reclama la seua devolució, i ho inclou en el departament Illes de l'Atlàntic Sur de la província de Terra del Fòc, Antàrtida i Illes de l'Atlàntic Sur.

Va ser una de les tres estacions de la baïa Stromness, les atres dos eren Port Leith i Stromness.

Història

Husvik inicialment va començar en 1907 com una factoria flotant costa fòra. En 1910 va ser construïda una estació costera i va permanéixer en operacions fins a 1930. El negoci va ser reasumido una volta més entre 1945 i 1960. Port Husvik va ser també el lloc del tercer intent d'introducció del Rangifer tarandus en Georgias del Sur en 1925.

Una de les companyies que explotava la factoria era Tonsberg Whaling Company de Noruega. Durant els anys del seu funcionament varen existir una série de vies férrees que partien des del moll. També va haver galpones i depòsits per a les màquines. Les vies i vagons volcadores permaneixen en el seu lloc en l'actualitat.

Les tres estacions balleneras: Husvik, Stromness i Leith, que estaven vinculades per un camí a lo llarc de la plaja. Durant l'era ballenera, els balleneros de Stromness i Husvik podien usar-ho per a dirigir-se a Port Leith a vore cine. El camí pot ser usat encara, pero en alguns llocs es torna intransitable per l'agressivitat territorial dels llops marins durant la seua época de reproducció (novembre a decembre).

La planta de congelamiento va ser desmantellada i traslladada a Grytviken en 1960, i les operacions balleneras en Husvik varen cessar permanentment. Posteriorment, científics del British Antarctic Survey varen usar les instalacions de la vila de directius d'Husvik com un refugi temporal quan realisaven els treballs en la zona fins a mediats de 1990. Més recentment, les instalacions varen ser usades en decembre de 2003 per jóvens expedicionaris de la British Schools Exploring Society com a campament per a un número de proyectes científics i d'exploració.

Com en Port Leith, Stromness, i Port del Príncip Olav, l'estació ballenera ha segut declarada pel govern britànic de les Illes Georgias del Sur i Sandwich del Sur com a perillosa per als visitants, pel perill de colapse dels edificis. Els visitants deuen permanéixer a més de 200 metros de les estructures. L'accés a la vila de directius va ser prohibit en 2010 quan el llímit de l'àrea prohibida de 200 metros va ser formalisada en la llegislació del govern britànic de les illes.

El moll està dins de l'àrea prohibida, per lo que no es permet el seu us i està en molt mal estat. Una colónia de cormoranes d'ulls blaus anida al final de cada any allí.

En l'estiu austral de 2005/6, el South Geòrgia Heritage Trust va contractar un equip d'artesans noruecs per a restaurar alguns dels edificis d'Husvik. En març de 2006 la vila de directius, un edifici conegut com a Radi Shack, i un chicotet generador cobert varen ser reparats i restaurats.

Al sur d'Husvik hi ha un cementeri de balleneros en a on 34 hòmens varen ser enterrats entre 1924 i 1959.