Port Leith
Port Leith (en anglés: Leith Harbour) ({{ |dms-lat=54°08′S |dms-long=36°41′O |dec-lat=-54.133 |dec-long=-36.683 |param=54_08_S_36_41_W_|default=dms|name=}}</noinclude>) va ser una estació ballenera ubicada en la costa noreste de l'illa Sant Pedro, establida i operada per Christian Salvesen Ltd, d'Edimburc, Escòcia. L'estació va estar en operació des de 1909 fins a 1965. Va ser la més gran de les sèt estacions balleneras situades en la Baïa Stromness.[1] Un prominent operador de Port Leith va ser William Storm Harrison.
Història
[editar | editar còdic]i Port Leith (image de la NASA).
L'illa Sant Pedro (Georgias del Sur) es va tornar el més gran centre ballenero, en estacions funcionant en Grytviken (va operar 1904-64), Port Leith (1909-65), Port Nova Fortuna (1909-20), Husvik (1910-60), Stromness (1913-61) i Port del Principe Olav (1917-31). Les companyies japoneses Kokusai Gyogyo, Kabushike Kaisha i Nippon Suisan Kaisha varen utilisar Port Leith en 1963-65, l'última temporada de caça de ballenas en les illes Georgias del Sur.
El segon lloc d'introducció de la Rangifer tarandus en l'illa Sant Pedro va ser fet en 1912 per l'empresa de Christian Salvesen. Dos mascles i tres femelles es varen deixar en Port Leith, en la península de Busen en la baïa Stromness. Per a 1918 havien aumentat a 20 animals pero tota la manada va ser morta per una remugada en el mateix any.[2]
Durant la Segona Guerra Mundial les estacions balleneras varen ser tancades llevat Grytviken i Port Leith. La majoria de les instalacions balleneras noruegues i britàniques varen ser destruïdes per alemans, mentres que el restant va ser utilisat pel comando aliat. El magistrat britànic resident es va dedicar a la defensa de les illes durant la guerra. La Marina Real va armar el barco mercant Queen of Bermuda per a patrullar les Georgias de Sur i les aigües antàrtiques i va desplegar dos bateries de 4 polzades en punts claus per a protegir la baïa Cumberland i la baïa Stromness, açò és, Grytviken i Port Leith respectivament. Eixes bateries (encara existents) varen ser operades per voluntaris d'entre els balleneros noruecs duts per a eixe propòsit.
Durant els seus anys d'operacions varen existir vies férrees cap als sectors de treball i el moll. Les vies, durmientes, vagons volcadores tipo Hudson i atres restants es conserven en l'actualitat.[3]
Guerra de les Malvines
[editar | editar còdic]L'illa Sant Pedro va ser el lloc a on va ocórrer el fet desencadenant que va iniciar la guerra de les Malvines. En 1978 en Argentina es va realisar un contracte per al desguaix de totes les fàbriques balleneras i les instalacions abandonades de l'illa.[4] Conscient de la contracte, l'Armada Argentina va concebre un pla per a intervindre en dits negocis en l'illa Sant Pedro, en la finalitat de tornar a instalar-se en el territori en disputa. L'acció es va denominar en el còdic «Operació Alfa».[5]
En decembre de 1981, a bordo del rompehielos argentí LLAURA Almirant Irízar, l'empresari argentí Constantino Davidoff, especialisat en negocis en ferralla, va fer un inventari de les instalacions.[6] En febrer de 1982, un supost rival comercial de Davidoff, Adrián Marchessi, va realisar una visita no anunciada a Port Leith. Marchessi va evaluar les instalacions a bordo d'un yate panameny, que havia salpat de Mar de l'Argent.[7] Més tart es va dirigir a Grytviken, alegant que era part del pla de Davidoff i donant a les autoritats britàniques els detalls de l'inspecció de decembre i inclús dels viages d'argentins a l'illa durant la década de 1970.[8]
El 19 de març de 1982 Davidoff va aplegar al lloc en el buc argentí LLAURA Baïa Bon Succés, junt en atres 50 persones, per a desmantellar instalacions balleneras abandonades, degut a que tenia un contracte en l'empresa Christian Salvensen. Els treballadors argentins haurien issat la bandera del seu país en les illes (açò és objecte de controvèrsia), per lo que el Foreign Office va ordenar l'enviament del HMS Endurance en l'objectiu d'obligar als operaris a arriar la bandera i evitar el desembarc del personal. Despuix d'açò, el govern argentí va decidir recolzar als treballadors i va enviar al LLAURA Baïa Paraís en 200 infants de Marina a bordo. El LLAURA Baïa Paraís va aplegar des de la Base Corbeta Uruguay el 25 de març de 1982.
El 3 d'abril de 1982 argentina va reprendre el control de l'illa, i el 25 d'abril la Marina Real va danyar i va capturar el submarí argentí LLAURA Santa Fe en l'illa Sant Pedro. La guarnició argentina en Grytviken comandada pel capità Lagos es va entregar sense respondre el fòc i després es varen rendir els buços tàctics que es trobaven en Port Leith comandados pel tinent Alfredo Astiz.
Actualitat
[editar | editar còdic]Hi ha una bateria en una altura darrere de l'estació i una atra en punta Hansen en el canó original de 4.1" en posició. Port Leith tenia un hospital, una llibreria i un cine. El centre de Port Leith està ocupat per la cridada Portuguese graveyard.
Des de l'any 2010 l'accés a l'estació va ser prohibit pels perills plantejats pel amiant i la solsida d'edificis.[9][10]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Mapa de la Baïa Stromness de l'illa Sant Pedro.
- ↑ Bell, Cameron M.; & Dieterich, Robert A.(2010).Rangifer.30(1)
- 1–9. (en anglés)
- ↑ «Ballenes grans, màquines chiques». Ferrocarrils en el Con Sur. Patagonia, Terra del Fòc i Illes de l'Atlàntic Sur.
- ↑ Freedman y Gamba, 1992, p. 74.
- ↑ Freedman y Gamba, 1992, p. 75.
- ↑ Freedman y Gamba, 1992, p. 76.
- ↑ Insight Team Sunday Claves (1982). War in the Falklands: the Full Story (en en), The Sunday Claves.
- ↑ Freedman, 2005, p. 172.
- ↑ Prohibited Areas Order 2010. [1] archivat en Wayback Machine. Govern de les Illes Georgias del Sur i Sandwich del Sur. (en anglés)
- ↑ Prohibited Areas Ordinance 2010. [2] archivat en Wayback Machine. Govern de les Illes Georgias del Sur i Sandwich del Sur. (en anglés)
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Freedman, Lawrence (1992). Senyals de Guerra, Javier Vergara Editor. ISBN 950-15-1112-X.
- Freedman, Lawrence (2005). The Official History of the Falklands Campaign: The origins of the Falklands war, Routledge. ISBN 0-7146-5206-7. (en anglés)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Puerto Leith» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.