Anar al contingut

Hydromedusa maximiliani

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
tortuga aquàtica de coll llarc brasilera (Hydromedusa maximiliani)


La tortuga aquàtica de coll llarc brasilera, tortuga de coll d'escurçó brasiler, tortuga de riu brasilera o, en idioma portugués, cágado pescoço de cobra (Hydromedusa maximiliani) és una espècie de tortuga quélida pertanyent al gènero Hydromedusa. Habita en biòtops aquàtics d'aigua dolça en regions càlides del centre-este de Sudamérica.

Taxonomia

[editar | editar còdic]
Descripció original

Esta espècie va ser descrita originalment en l'any 1825[1] (en moltes publicacions figura 1820) pel botànic, zoólogo i entomólogo austro-hongarés-alemà Johann Christian Mikan, en el nom científic de Emys maximiliani. En l'any 1830, el herpetólogo alemà Johann Georg Wagler crea un nou gènero, Hydromedusa, solament per a ubicar a esta espècie, del com és el seu tàxon típic per monotip,[2] ya que la següent espècie va ser descrita prop de mig sigle despuix de la primera.

Localitat tipo

La localitat tipo referida és: “Brasiliam...Capitania St. Paulo” (São Paulo, Brasil).

Etimologia

Etimológicamente el terme genèric Hydromedusa es construïx en paraules del idioma grec, ὕδωρ (húdōr, hydor= “aigua”, hydre= “reptil aquàtic”) i Μέδουσα (Médousa) des de μέδω (médō, medon= “guardià”, “protector”).[3][4]

L'epítet específic maximiliani és un epónimo que referix a qui va ser dedicada l'espècie, Maximilian Alexander Philipp, príncip de Wied-Neuwied, viager, naturaliste, explorador i etnólogo prusiano, qui va realisar extensos viages pel Brasil interior aixina com per les àrees llitorals d'eixe país, des de Riu de Janeiro fins a Baïa, a on va contactar en F. A. Gomes, un dels primers coleccionistes científics de Brasil.[5]

Característiques

[editar | editar còdic]

És una tortuga menuda, en llongituts de closca en adults d'entre 10 i 20 cm i pesos d'entre 120 i 520 grams. El mascle es distinguix per ser més gran, més pesat i per tindre la coa més llarga, en el plastrón visiblement cóncau (pla en la femella).[6]

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

Esta espècie es distribuïx de manera endèmica en chicotetes rieres subtropicales en les conques costeres de drenage atlàntic i en l'alta conca del riu Paraná.[7] Estos posseïxen aigües cristalines i fresques, són poc profunts (entre 15 cm i 100 cm), tenen fondo arenenc o pedregoso, algunes cascades i discorren entre selves de la mata atlàntica de les serres Geral i de la Mantiqueira, en l'orient de Brasil, preferentment en altitutés sobre els 600 m s. n. m.,[8] encara que en Ilhabela viu a 100 m s. n. m.[9]

Presenta poblacions en els estats de: Mines Gerais, Baïa, Espírito Sant, Ric de Janeiro i São Paulo.[10][11] El llímit austral està pròxim al sector montanyós cap al naixent de l'estat de Paraná, pero encara no ha segut registrada en ell.[12]

Les repetides mencions d'esta tortuga per al Paraguay oriental[13][14][15][16] i el nordest de l'Argentina (específicament per a la província de Missions),[17][18] són errònees,[19][20][21] sent confusions en la tortuga de riu comú (Hydromedusa tectifera Cope, 1869),[22] l'única espècie d'este gènero que habita en eixes zones d'abdós països.[23]

Costums

[editar | editar còdic]

Esta tortuga té una dieta exclusivament zoófaga, alimentant-se de chicotets peixos, amfibis, crustacis, insectes aquàtics i caragols; ingerix als seus assuts per succió, per lo que se sospita que solament pot alimentar-se dins de l'aigua. La femella aplega a la seua madurea sexual als 14 anys edat, sent als 9 anys en els machos; l'esperança de vida s'ha calculat en 100 anys.[6] Els mascles adults combaten entre sí per conservar el tram de riera més àmplia o en millors recursos, aixina com pel domini sobre les femelles. La còpula és dins de l'aigua i forçada. En la part final de la primavera o en el començ de l'estiu, la femella cava en terra un buit entre les raïls d'un arbre o en arena d'un sector que no serà alcançat per les inundacions, i allí coloca entre 1 i 3 ous de 41,5 mm per 22,5 mm; en finalisar, procedix a tapar i s'desentender de la seua sòrt, naixent les críes després d'un periodo d'incubació d'entre 250 i 300 dies.[6]

A diferència del seu congènere (Hydromedusa tectifera), com viu en rieres chicotetes que corren entre densa i alta selva, H. maximiliani no es asolea, adequant la seua temperatura corporal a la de l'ambient, lo que la torna vulnerable a qualsevol alteració de la vegetació ribereña.[24][25][26]

Els individus d'esta espècie posseïxen un àrea de vida que varia entre 0,2 i 1,5 ha (mija de 0,4 ha) a lo llarc d'un periodo anual, independentment de l'estació de l'any de que es tracte. El desplaçament de cada eixemplar és baix, entre 3 i 138 m per dia, lo que es correlaciona a un intens us de refugis.[24]

Conservació

[editar | editar còdic]

L'estat de conservació d'esta tortuga és classificat com Vulnerable (VU). Entre les amenaces detectades estan la destrucció del seu hàbitat causada per la pèrdua de cobertura forestal i els canvis antrópicos en els cossos d'aigua de les zones de major altitut.[8]

Estudis de marcat i recaptura varen determinar que els eixemplars mostren una baixa capacitat de dispersió.[27] Les poblacions s'estructuren d'acort en la conca hidrogràfica en la qual habiten,[28] per lo tant, cada una d'elles deu ser gestionada com una unitat de maneig independent.[29]


Dins de lo que es coneix com a H. maximiliani podria amagar-se diversitat críptica, tenint en conte que presenta 2 poblacions alopátricas, en evidència molecular d'absència de fluix genètic entre sí des de fa 16 millons d'anys.[29]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Wetmore, A. (1925). Dates of publication of Mikan’s Flora and Fauna of Brazil. The Auk, 42(2), 283-283.
  2. ↑ Wagler, J. G. (1830). Natürliches System der Amphibien, mit vorangehender Classification der Säugthiere und Vögel. Ein Beitrag zur vergleichenden Zoologie. München: J.G. Cotta'schen Buchhandlung, 354 pp., pls. 1–2.
  3. ↑ Romero (2002). An etymological dictionary of taxonomy, Madrit.
  4. ↑ Carreira, Santiago; Melitta Meneghel, & Federico Achaval, (2005). Reptils d'Uruguai. Secció Zoologia Vertebrats , Departament de Biologia Animal, Universitat de la República, Facultat de Ciències. Montevideo, Uruguai, 639 p.
  5. ↑ Mouchard, Alex (2013). Etimologia dels noms científics de les aus d'Argentina. Buenos Aires. Centre Editor d'Amèrica Llatina S. A.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 Souza, F. L., & Martins, F. I. (2009). Hydromedusa maximiliani (Mikan, 1825)—Maximilian’s snake-necked turtle, Brazilian snake-necked turtle. Conservation Biology of Freshwater Turtles and Tortoises: A Compilation Project of the IUCN/SSC Tortoise and Freshwater Turtle Specialist Group. Chelonian Research Monographs, 5(2):026.1-6.
  7. ↑ Souza, F. L. (2005). Geographical distribution patterns of South American side-necked turtles (Chelidae), with emphasis on Brazilian species. Revista Espanyola de Herpetología, 19(1), 33-46.
  8. ↑ 8,0 8,1 Passamani, M., & Mendes, S. L. (2007). Espécies dona fauna ameaçadas de extinção no estat do Espírito Sant. Ipema.
  9. ↑ Iverson, J. B. (1992). A revised checklist with distribution maps of the turtles of the world (No. C/598.13 I9).
  10. ↑ Ernst, C. H. and Barbour, R. W. (1989). Turtles of the World. Smithsonian Institution Press, Washington D.C, 313 pp.
  11. ↑ Argôlo, A. J. S., and Freitas, M. A. (2002). Geographic distribution. Hydromedusa maximiliani. Herpetological Review 33: 147.
  12. ↑ Ribas, I. R., & Monteiro-Filho, I. D. A. (2002). Distribuição i habitat dones tartarugas de água-dotze (Testudines, Chelidae) do Estat do Paraná, Brasil. Biociências, 10(2), 15-32.
  13. ↑ Bertoni, A. W. (1914). Fauna paraguayana: Catàlecs sistemàtics dels vertebrats del Paraguay: 1-83. Descripció Física i Econòmica del Paraguay. M. Brossa. Asunción.
  14. ↑ Bertoni, A. W. (1939). Catàlecs sistemàtics dels vertebrats del Paraguay. Mamífers, aus, reptils, batracios, peixos comprovats fins a 1937. Reptils i batracios. Revista de la Societat Científica del Paraguai 4(4): 3-49.
  15. ↑ Vaig durar Rodas, A. (1995). Estudi de reptils i amfibis. Biota (2) 20-24.
  16. ↑ Talbot, J. J. (1979). Una nova llista sistemàtica de reptils del Paraguay. Informes Científics, Institut de Ciències Bàsiques, Universitat Nacional d'Asunción, 2(1) 76-94.
  17. ↑ Freiberg, M. A. (1935). Les tortugues argentines. Revista del Centre d'Estudis Mèdics i Veterinaris, 7:1-6.
  18. ↑ Freiberg, M. A. (1977). Reptilia Testudines o Chelonia. Loricata. En: Fauna d'Aigua Dolça de la República Argentina, XLII (1): 7-55.
  19. ↑ Cacciali, Pier; Norman J. Scott, Aida Llum Aquino Ortíz, Llig A. Fitzgerald, and Paul Smith (2016). The Reptils of Paraguay: Literature, Distribution, and an Annotated Taxonomic Checklist. Special Publications of the Museum of Southwestern Biology (MBS), number 11: 1–373.
  20. ↑ Richard, I. (1999). Tortugues de les regions àrides d'Argentina. LOLA. 200 pp.
  21. ↑ Waller, T., & Chebez, J. C. (1987). Notes sobre les tortugues de la Província de Missions, Argentina i inclusion de Phrynops williamsi Rhodin i Mittermeier, 1983 (Testudines, Chelidae) en la herpetofauna argentina. Història Natural, 7(5), 53-59.
  22. ↑ Cope, I. D. (1870). Seventh contribution to the herpetology of tropical America. Proc. Amer. Philos. Soc. 11: 147-169.
  23. ↑ Cei, José Miguel (1993). “Reptils del noroest i est de l'Argentina. Herpetofauna de les selves subtropicales, Puna i Pampes.” Museu Regionale vaig donar Scienze Naturali. Torino. 949 p.
  24. ↑ 24,0 24,1 Costa, Shirley Famelli dona (2013). Àrea de vida, movimentação i seleção de habitat do cágado Hydromedusa maximiliani (Testudines: Chelidae) no Parc Estadual Carlos Botelho, SP (Doctoral dissertation, Universidade de São Paulo), 104 p.
  25. ↑ Famelli, S., Bertoluci, J., Molina, F. B., and Matarazzo-Neuberger, W. M. (2011). Structure of a population of Hydromedusa maximiliani (Testudines, Chelidae) from Parc Estadual dona Serra do Mar, an Atlantic rainforest preserve in southeastern Brazil. Chelonian Conservation and Biology, 10(1), 132-137.
  26. ↑ Souza, F. L de. (1995). História natural do cágado Hydromedusa maximiliani (Mikan, 1820) no Parc Estadual de Carlos Botelho, SP, região de mata atlântica (Reptilia, Testudines, Chelidae). 1995. 78 f. Dissertação (Mestrado em Zoologia) – Institut de Biociências, Universidade Estadual Pauliste, Rio Clar.
  27. ↑ Souza, F. L., and Abe, A. S. (1997). Population structure, activity, and conservation of the Neotropical freshwater turtle, Hydromedusa maximiliani, in Brazil. Chel. Conserv. Biol.2: 521–525.
  28. ↑ Souza, F. L., Dona Cunha, A. F., Oliveira, M. A., Pereira, G. A. G., and Reis, S. F. (2002). Estimating dispersal and gene flow in the neotropical freshwater turtle Hydromedusa maximiliani (Chelidae) by combining ecological and genetic methods. Genet. Mol. Biol. 25: 151–155.
  29. ↑ 29,0 29,1 Souza, F. L.; A. F. Cunha, M. A. Oliveira, G. A. G. Pereira, H. P. Pinheiro, and S. F. Dos Reis (2002). Partitioning of molecular variation at local spatial scales in the vulnerable Neotropical freshwater turtle, Hydromedusa maximiliani (Testudines, Chelidae): implications for the conservation of aquatic organisms in natural hierarchical systems. Biological Conservation 104:119–126.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Hydromedusa_maximiliani&oldid=583565»