Hypericum elodes

Hypericum elodes (Hypericum elodes)

Hypericum elodes és una planta de la família Hypericaceae.

Descripció

Herba perenne, vellosa, radicante i rastrera en la base, trepadora en la seua part superior, entre juncs juncias, adelfillas i atres herbes altes que creixen en charcas. Flores en inflorescència solitària i dreta, entre dos tallos laterals foliosos o simplement lateral. Al final dels talles foliosos va apareixent una flor i varis capolls que es van allargant fins a formar l'inflorescència que té una llarc pedúncul ramificado, rabillos de les flors curvats. Flor en 5 pétals grocs, no solen obrir-se totalment, d'1,5 cm de diàmetro, 5 sàpia-hos units en la base, de forma elíptica, en més de la mitat del seu marge ple de pelillos rojos. Hi ha 3 estils de color vert blanquecino, estigma blanc, casi transparent i 3 grups d'estams en anteras dorades, més curts que els estils. Quan madura la flor, els pétals es enrollan formant una torçuda de color pardo rojós. El frut és una càpsula de llavors ovoides d'1 x 0,5 mm. Fulls oposts i assentades, redonejades o ovalades i cordadas, de color vert grisáceo, més pel envés, i vellosas. Tenen 5 nervis curvats i convergents cap a la base. Els fulls basals es van secant i permaneixen en el talle, prenent color marró clar. El talle redó, velloso, flexible i de color vert groguenc. Raïl reptante i radicante.

Distribució i hàbitat

En Europa occidental, Dinamarca i Itàlia. En Espanya en Castella i Lleó. Viu en charcas, regueros, llocs pantanosos i pot alcançar 50 cm d'altura. En els voltants dels manantiales que formen charca i entre vegetació aquàtica alta i espessa, normalment en #depressió molt humides. Florix durant tot l'estiu.

Taxonomia

Hypericum elodes va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Amoen. Acad., Linnaeus ed. 4: 105. 1759 [Nov 1759]

Citologia

Número de cromosomas de Hypericum elodes (Fam. Guttiferae) i táxones infraespecíficos: 2n=16

Etimologia

Hipérico: nom genèric que deriva del grec hyperikon ("sobre les imàgens" o "per damunt d'una aparició"). Per a alguns, el nom fa referència a la propietat que se li atribuïa de fer fugir als mals esperits i les aparicions; solien penjar-se flors d'esta planta sobre les imàgens religioses el dia de Sant Joan. Per a uns atres, les glándulas de les seues pétals semblen formar imàgens (a este fet se li va donar molta importància en la Edat Mija, ya que era utilisat en els exorcismes per les seues virtuts cabalísticas).

elodes: epítet

Sinonímia

• Elodea palustris Spach
• Elodes palustris Spach
• Hypericum enodes Neck.
• Hypericum helodes St.-Lag.
• Hypericum helodeum St.-Lag.
• Spachelodes elodes (Huds.) Kimura
• Tripentas helodes Asch.