Iberulito
Els iberulitos són un tipo particular de microesferulitos (figura 1) que es desenrollen en l'atmòsfera (troposfera), i que finalment cauen a la superfície de la Terra. El nom procedix del lloc a on varen ser descoberts: la península ibèrica.[1]
Definició
[editar | editar còdic]Atenent a les seues característiques es pot definir un iberulito com una coasociación[nota 1] en geometria axial, constituïda per grans minerals ben definits junt en components no cristalins, estructurats en un núcleu de gra gros i una corfa esmectítica, en un únic vórtice i color rosàceu (figura 2), que es formen en la troposfera per complexes interaccions aerosol-aigua-gas.
Formació
[editar | editar còdic]Morfologia
[editar | editar còdic]S'ha sugerit l'hipòtesis de la interfase acuosa com el mecanisme que conduïx a la formació troposfèrica dels iberulitos:[3] les interaccions entre gotes d'aigua i aerosols saharians creen complexes condicions hidrodinàmicas[4] que causen la possibilitat de colisions (captura per l'estela i pel front)[nota 2] i que produïxen les “gotes d'aigua precursores” dels iberulitos.[1][3][4] El trasllat d'esta gota d'aigua a nivells troposfèrics inferiors implica processos com coalescencia, formació del vórtice i dessecació per descens, tant simultàneus com a consecutius. Durant esta fase el iberulito adquirix la seua forma esfèrica i la seua estructura interna (núcleu i corfa) encara que esta forma es pot distorsionar per l'adaptació a filaments vegetals.
Atributs composicionales
[editar | editar còdic]El núcleu presenta una mineralogia formada principalment per grans de cuarzo, calcita, dolomita i feldespats. La corfa està constituïda per minerals de l'argila, principalment esmectitas (beidellita, montmorillonita) i illita, sulfats, clorurs i cuarzo amorfo. Este últim grup de minerals és de caràcter neoformado durant el procés de maduració, que es produïx en l'atmòsfera en els estadis finals de formació dels iberulitos: provablement el sobrevole d'àrees en emissions volcàniques contenint sofre (archipèlecs de l'Atlàntic Nort)[nota 3] incorporen el SO2 en la superfície del iberulito i el descens a la capa marina llímit (MBL)[nota 4] de la costa Atlàntica Ibèric-Marroquina induïx l'incorporació de sals marines i microorganismes. Finalment cauen en el sur de la península ibèrica, a on han segut trobats.
Procés de maduració
[editar | editar còdic]En detalle, el procés de maduració atmosfèrica es desenrolla només en la corfa esmectítica, per mig de reaccions heterogénees multifase[nota 5] que produïxen sulfat com a resultat de l'atac d'H2SO4 als minerals de la corfa. Açò duria a la ràpida transformació d'alguns minerals primaris en productes de neoformación[nota 6] atmosfèrica (minerals secundaris): els sulfat, principalment l'algeps, serien producte de l'atac de l'H2SO4 en els cationes interlaminares de les esmectitas; el progrés d'este atac destruiria les capes octaèdriques i tetraèdriques[nota 7] dels filosilicatos, creant sulfat mixts. l'alunita, i la jarosita trobades en la corfa esmectítica tindria un orige similar. Si l'atac àcit progressa encara més, els grans de filosilicatos es destruirien completament, produint sílice amorfa i lliberació de ferro. Ya que els exoesquelets biogénicos no tenen signes de corrosió, s'han degut incorporar despuix de l'atac àcit abans descrit, i provablement al mateix temps que les sals marines.
Entorn de formació
[editar | editar còdic]Els iberulitos estan lligats a l'evolució de masses d'aire en alt contingut en pols (plomes) que, procedents de tormentes de pols Sahariana, es transporten sobre la península ibèrica, freqüentment a través del marge oriental de l'Oceà Atlàntic Nort (Figura 3). Estes plomes afecten a la península ibèrica durant els mesos càlits, de maig a setembre, induïdes per l'activitat anticiclònica estacional, i només es produïxen esporàdicament en primavera i autumne.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Díaz-Hernández, J.L. (2000). «Aportacions sòlides a l'atmòsfera originades per un incendi forestal en l'àmbit mediterràneu». Estudis Geològics, 56: 153-161.
- ↑ Berstch P. M. i Seaman J. C. (1999). «Characterization of complex mineral assemblages: implications for contaminant transport and environmental remediation». Proceedings National Academy of Sciences USA, 96: 3350-3357.
- ↑ 3,0 3,1 Díaz-Hernández, J.L. i Párraga (2008). «The nature and tropospheric formation of iberulites: Pinkish mineral microspherulites». Geochimica et Cosmochimica Acta, 72: 3883–3906.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Pruppacher H. R. i Klett J. D. (1997). Microphysics of clouds and precipitation (2.ª ed.) Dordrecht: Kluwer Academic Publishers. 954 págs.
- ↑ Kloesel, K. A. i Albrecht, B. A. (1989). «Low-level inversions over the tropical Pacific. Thermodynamic structure of the boundary layer and the above inversion moisture structure». Monthly Weather Review, 117: 87-101.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Iberulito» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="nota"/>