Ichneumonidae
Els icneumónidos (Ichneumonidae), també conegudes com "avespes de Darwin", són una família d'himenòpters apócritos en unes 24.000 espècies distribuïdes per tot lo món.[1][2] És la família més rica en espècies de Hymenoptera en una distribució mundial.
El seu tamany és molt divers, normalment entre 2-20 mm de llongitut.
Es diferencien d'atres himenòpters similars, especialment de la família Braconidae, per la presència en les ales anteriors de les venes transversas 1.ª i 2.ª recurrent (2m-cu) i l'absència de la vena 1/Rs+M lo que origina una gran cela 1M+1R1, o cela costal, baix de la mitat anterior del pterostigma.[3]
Descripció
[editar | editar còdic]Els icneumónidos es diferencien dels himenòpters en aguijón o Aculeata (abelles, formigues i avespes) perque les seues antenes tenen més segments, generalment 16 o més, mentres els Aculeata tenen 13 o menys. l'abdomen és generalment molt allargat, a diferència del dels seus parents els bracónidos. A sovint les femelles de icneumónidos tenen un ovipositor més llarc que el cos. El ovipositor i l'aguijón són òrguens homòlecs, en un mateix orige evolutiu pero els icneumónidos, si ben a voltes injecten verí junt en els seus ous, no usen el seu ovipositor per a picar, llevat en el cas de la subfamília Ophioninae. En canvi els Aculeata usen el aguijón com un arma i no com un orgue per a depositar ous. Els mascles d'abdós grups carixen de ovipositor o de aguijón.
Presenten evident dimorfisme sexual sobre color, forma i tamany.[3]
Cicle vital
[editar | editar còdic]Són ecto- o endoparasitoides d'uns atres artròpodes, especialment de les larves i bues d'escarabats (Coleoptera), avespes, abelles i formigues (Hymenoptera) i de palometes i arnes (Lepidoptera). Per açò són un grup molt important com control biològic de plagues. El hoste per a cada espècie és molt específic en uns casos i en uns atres no.[3] Un resum molt complet d'hostes de icneumónidos es troba en el tractat de J.F. Aubert, J.F. Perkins, i H.T. Townes i colaboradors.[4]
Tenen una relació simbiòtica en polydnavirus que injecten en el seu hoste i que impedixen que este rebuge al parasitoide.[5]
La majoria passen l'hivern com a adults, generalment baix la corfa d'arbres caiguts.[6]
Els adults s'alimenten d'una varietat de fonts, incloent néctar, rocío de mel, atres insectes i encara la hemolinfa de l'hoste quan depositen els ous.[7]
Oviposición
[editar | editar còdic]Algunes espècies de icneumónidos posen els seus ous en el sol pero la majoria els injecten directament dins del cos de l'hoste.
En algunes espècies especialment en els gèneros Megarhyssa i Rhyssa, abdós sexes circulen per troncs d'arbres, tantejant repetidament la superfície en les seues antenes. Ho fan per distintes raons, la femella fecundada tracta de trobar a les larves taladradora de la fusta, per eixemple les de la família Siricidae d'himenòpters, en els quals depositarà els seus ous. Els mascles ho fan buscant a les femelles recent eixides de les seues buas en els qui aparearse.
Quan la femella percep les vibracions d'un insecte taladrador que servirà d'hoste a les seues crío, perfora la fusta en la seua ovipositor fins a aplegar a la cavitat a on es troba l'hoste. A continuació injecta un ou en el seu ovipositor buit dins del cos de la seua víctima. Encara no se sap cóm pot trepar la fusta, pero es coneix que hi ha metalés ( manganeso o cinc ionizados) en l'extrem del ovipositor d'algunes espècies.
Procés de oviposición en Dolichomitus sp.
[editar | editar còdic]
1 Tantejant en les antenes l'avespa percep les vibracions que indiquen la presència d'un possible hoste.
2 En el seu llarc ovipositor, l'avespa trepa un forat a través de la corfa.
3 L'avespa inserta el ovipositor en la cavitat que conté la larva de l'hoste.
4 Efectuant ajusts.
5 Depositant els seus ous, es pot vore el ovipositor incrustat en la fusta i la seua fonga protectora alçada cap a dalt.
6 Depositant els seus ous.
Cicle vital de Hercus fontinalis
[editar | editar còdic]-
Larves alimentant-se d'una oruga
-
Larves, estadi intermig
-
Larva en el seu últim estadi, hilando un capoll
-
Bua dins d'un capoll
-
Adults emergint dels capolls
-
Femella adulta
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Aguiar, A.P.; Deans, A.R.; Engel, M.S.; Forshage, M.; Huber, J.T.; Jennings, J.T.; Johnson, N.F.; Lelej, A.S.; Longino, J.T. «Order Hymenoptera Linnaeus, 1758. In: Zhang, Z.-Q. (Ed.) Animal Biodiversity: An Outline of Higher-level Classification and Survey of Taxonomic Richness (Addenda 2013)». Zootaxa, 3703, 2013, pàg. 1–82.PDF
- ↑ Yu, D. S.; van Achterberg, C.; Horstmann, K. (2016). Taxapad 2016. Ichneumonoidea 2015 (Biological and taxonomical information), Taxapad Interactive Catalogue Database on flash-drive. Nepean, Ottawa, Canada.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 "Principis d'Entomologia Agrícola", Rodolfo Bastidas i Yanet Zavala, Edicions Sol de Fanc, any 1995, ISBN 980-245-006-5
- ↑ Aubert (1969, 1978, 2000), Perkins (1959, 1960), Townes et al. (1965)
- ↑ Roossinck, M. J. The good viruses: viral mutualistic symbioses
- ↑ Bugguide.net. https://bugguide.net/node/view/150#life_cycle
- ↑ Olson, D. Food needs of adult parasitoids: Behavioral adaptations and consequences.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ichneumonidae» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.