Icnología


Icnología (del grec ἴχνος ijnos, 'chafada', i λoγος logos, 'tractat', 'estudi') és una disciplina que estudia les chafades o senyals d'activitat deixades en els sediment o les roques per organismes vius.[1] Ha segut definida també com una disciplina que estudia les estructures etológicas, és dir, el registre de comportament dels sers vius en soports naturals.[2] Este estudi inclou la descripció, classificació i interpretació d'este registre. La part de la Icnología que s'encarrega de l'estudi de les estructures etológicas fòssilés es denomina Paleoicnología, mentres que la Neoicnología s'encarrega de l'estudi de les actuals. A sovint es determinen paralelismes entre estructures etológicas actuals i fòssils, lo que servix d'ajuda per a entendre el possible comportament i anatomia dels organismes que donen lloc a este tipo de fòssils, inclús sense estar presents els restants del propi organisme. El terme icnología va ser introduït per William Buckland en 1836 referit a l'estudi d'icnitas fòssils.[2] El científic que estudia la Icnología es denomina icnólogo.
Els estudis icnológicos estan basats en el descobriment i anàlisis d'estructures etológicas o biogénicas, és dir, estructures deixades per un organisme viu. Per això, cavitats fetes per animals, chafades de peus i mans, senderes (també cridats rastrilladas), marques de coes, de pell, mordeduras, caus, nius, coprolitos, egagrópilas o estromatolitos són eixemples d'estructures etológicas o biogénicas, pero no restants de closques o atres restants dels cossos dels organismes.
Per a mantindre separada la nomenclatura dels fòssils corporals de la de les estructures etológicas, es varen crear els icnotaxones (icnogéneros i icnoespecies) per a denominar estes. Els icnotaxones tenen un tractament particular en el nomenclatura zoológica.
Classificació
[editar | editar còdic]Existixen distintes classificacions dels icnofósiles, entre les quals podem trobar a les relacionades en la conducta dels organismes que els varen produir:
- Repichnia: Pistes de reptación i desplaçament.
- Cubichnia: Pistes de repòs.
- Pascichnia: Pistes de nutrició i desplaçament.
- Fodinichnia: Galeries d'alimentació.
- Domichnia: Galeries de morada.
- Fugichnia: Chafades d'escape.
- Agrichnia: Chafades de cultiu.
Història
[editar | editar còdic]Els treballs pioners en icnología són els de William Buckland (1784-1856) i Edward Hitchcock (1793-1864),[2] els qui varen descriure per primera volta pistes fòssils de vertebrats en Gran Bretanya i Estats Units respectivament.
En 1858 Hitchcock descriu el primer centre dedicat exclusivament a l'estudi de chafades fòssils, el Gabinet Icnológico del Amherst College (Amherst, Massachusetts, Estats Units), format principalment pel material recopilat pel propi paleontòlec en la vall del riu Connecticut.[3][4]
Actualment l'us de icnofósiles és de gran utilitat i proporciona alta resolució per a identificar processos formadors d'events transgresivos, regresivos, inundació, condensació, interrupcions, etc.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Fernández López, Sixto Rafael (2000). Temes de TafonomÍa, Departament de Paleontologia Universitat Complutense de Madrit, pp. 167.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Gámez Vintaned, J. A. (2008) «Principals fites en l'història de la Icnología». En: Ruiz-Omeñaca, J. I.; Piñuela, L. i García-Ramos, J. C. (eds.) Llibre de resums. XXIV Jornades de la Societat Espanyola de Paleontologia. Museu del Jurásico d'Astúries (MUJA), Colunga, 15-18 d'octubre de 2008: 9-16
- ↑ Hitchcock, E. (1858). Ichnology of New England. A report on the sandstone of the Connecticut Valley, especially its fossil footmarks, made to the Commonwealth of Massachusetts. Boston: William White. 220 págs. LX láms.
- ↑ Tyler, W. S. (1894) Chapter VII
- Archivat el 1 de setembre de 2015 archivat en Wayback Machine. En: History of Amherst College during the Administration of its First Five Presidents.
- ↑ Paleontologia Mexicana.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Icnología» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.