Ictiocentauro
En l'art grec clàssic tardà, els ictiocentauros (sing.: ἰχθυοκένταυρος / ikhthyokéntauros; pl: ἰχθυοκένταυροι / ikhthyokéntauroi) eren criatures representades com centauros de mar, açò és, en les pates davanteres d'un cavall, el cos superior d'un humà, el front inferior d'un cavall, i la coa d'un peix. Les dates d'eixemple més primerenques a el II, entre els frisos en l'altar de Pérgamo. Hi ha eixemples més lluntans de Afros o Afro i/o Bitos o Bito, les personificacions de la bromera i l'abisme, respectivament, descrits com ictiocentauros en mosaics i escultures.
La Sua diu que a lo manco Afro era fill de Crono i Fílira, i per lo tant germà de Quirón.[1]
El terme "ictiocentauro" va ser falcat tardíament, atribuible a l'escritor bizantino Juan Tzetzes en el XII. Són també referits com centauros marins.
Nomenclatura
[editar | editar còdic]Orige
[editar | editar còdic]"Ictiocentauro" no és un concepte en el vocabulari de l'antiguetat Clàssica en absolut. La paraula va ser primer utilisada en el XII per Juan Tzetzes en el seu comentari centauros marinos, 34; i va poder haver segut falcat per ell.[2][3]
Significat
[editar | editar còdic]Un ictiocentauro és un salamandra representat tenint les cames davanteres d'un cavall, en lloc de solament tindre la part inferior d'un peix.[4]
El concepte prové dos paraules diferents. Ictio- és una raïl del grec ikhthis (ιχθύς) "peix"; i centauro, del grec kentauros (κένταυρος), correspon a la criatura de la mitologia clàssica que té el cos superior d'un home subjectat al cos i les cames d'un cavall.
Sinonímia
[editar | editar còdic]El concepte i el seu equivalent en atres llengües europees (alemà: kentauros, plural: Ichthyokentaur; francés: Ichthyokentauren, anglés: ichthyocentaure) ha segut utilisat en comentaris d'art clàssic en l'Edat Moderna, mentres que térmens vernàculs com "centauro marí" (alemà: ichthyocentaur, Seekentauren; francés: Fischkentauren; anglés: centaures marins) també han segut aplicats de manera intercanviable.[5] Henri van de Waal (1976) va colocar "ictiocentauro", "sea centaurs", i "centauro marí" en el mateix grup iconográfico, o Iconclass, sent aixina adoptat en texts arqueològics.[6]
Representacions
[editar | editar còdic]
Altar de Pérgamo
[editar | editar còdic]La representació més antiga registrada d'un ictiocentauro es troba en les escultures de relleu del altar de Pérgamo (II), pese a que l'inscripció etiqueta la figura com un "salamandra".[3] El ictiocentauro en esta escultura té ales en la seua esquena, les quals són d'un tipo peculiar que sembla no ser de plomes sino d'alguna classe d'alga o parts d'espècies marines.[2] Algunes voltes són retratats en un parell de braços com pinces, com d'una langosta, emergint dels seus caps.[7]
Afros i Bythos
[editar | editar còdic]El mosaic de Venus Anadiomena desenterrado en Zeugma, Turquia mostra a Afrodita emergint d'una closca, recolzat per dos "centauros marins", interpretats com a noms especials per a les salamandres, segons un estudi publicat pel líder de l'equip d'excavació francés.[8] El mosaic inclou inscripcions, identificant els centauros marins com ikhthyokéntauroi (personificació de la bromera de mar) i Afros o Afro (personificació de les profunditats marines).[9]
En el mosaic de Zeugma, la salamandra que sembla més vell és Afros, i el més jove és Bythos, com és contrari a la convenció que es veu en atres eixemples.[10] Este mosaic data de el III, i és part de la colecció del Museu d'Arqueologia de Gaziantep,[9] albergat en l'anex denominat com Museu de Mosaics de Zeugma.[11]
En un mosaic trobat baix una catedral en Apamea, Síria (c. 362-363), hi ha un Afros en forma de ictiocentauro. Este Afros (identificat com a tal a partir d'una inscripció) és descrit com una salamandra jove en antenes de langosta en el seu cap, i cabell d'algues. Bythos també apareix en el mateix grup; apareix evidentment més vell, i el comentariste remarca que este no és sino el "Home Vell de la Mar".[12]
El mosaic de Pafos representa a Bythos solament, portant a la nereida Tetis junt en atres dos nereidas, Doris i Galateia.
Abdós deus marins també apareixen en un parell d'escultures coincidentes (pertanyents als museus del Louvre i del Vaticà) que els representen duent a Sileno companyers del deu Dioniso, en acabant de que la seua companyia va ser conduïda a la mar pel rei Licurgo de Tracia.
Afros és glossat com un rei de l'antiga Líbia i el progenitor dels Afroi (o cartagineses) segons l'entrada en el lèxic bizantino Sua.[13] Un mosaic descobert en Tunis confirma esta creència; representa a un parell de deus marins africans que naden junt al carro de Poseidón: un és el ictiocentauro Afros i l'atre una salamandra de coa doble, deu del llac Tritonis en Líbia.[7] La Sua també afirma que este Afros era fill de Cronos i Filira.[13] Açò coincidix en la paternitat del centauro Quirón, qui era fill del titán Crono i la nimfa Filira (Bibliotheke de Pseudo-Apollodorus 1.2) de la qual cosa es pot deduir que este Afros i Quirón eren germans. Afros potser va ser considerat com el pare adoptiu d'Afrodita, donada la seua similitut en els noms.[7]
Descripcions lliteràries
[editar | editar còdic]Un eixemple lliterari tardà és el poema de Claudiano, Suda per a la boda de Honorio i María, en la qual Venus monta a Salamandra en la seua esquena com a part de la seua processó nupcial. Ahí es descriu a Salamandra de la següent manera: "El temible mònstruo va sorgir de l'abisme; el seu ondulante cabell va agranar els seus muscles; piteus de banya creixcudes al voltant de cerdes varen brotar d'a on la seua coa de peix es va unir al seu cos humà".[14] Wilhelm Heinrich Roscher va observar que esta salamandra està sent descrit com un subtipo de ictiocentauro, tenint en realitat les pates davanteres d'un bou.[2]
Periodo renaixentiste
[editar | editar còdic]El sàtir de mar de Konrad Gesner també ha segut descrit com un ictiocentauro o un dimoni marí, en el seu capítul sobre els salamandres en la seua Història animalium IV (1558).[15] En l'edició traduïda a l'alemà, esta creatura és denominada "Meerteuffel ['sic.]" o "dimoni marí".[16]
Heràldica
[editar | editar còdic]Espècies del tipo ictiocentauro, en distints noms tals com "faune marí", "monstruoso sàtir de mar" o "peix-centauro" també ha segut utilisat en emblemes heràldics.[17]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Sua, veu «Afros»
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Hesperia, The American School of Classical Studies at Athens,.49(4)
- 326-346.Consultat el 29 de maig de 2020.
- ↑ 3,0 3,1 Litvinskij, B. A.; Pičikian, I. R. (1995). Invernizzi, Antonio (ed.). River-Deities of Greece Salute the God of the River Oxus-Vaksh: Achelous and the Hippocampess (en en), pp. 335-336.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Roscher, Wilhelm Heinrich. «Ichthyokentauren», Ausführliches Lexikon der griechischen und römischen Mythologie (en de), pp. 91-94.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Collignon, Maxime (1890). Manual of Mythology: In Relation to Greek Art, H. Grevel & Co., pp. 197–199. «then menja, in clapix days, the Centaurs of the siga, beating the water with their mighty fins, with their heads sometimes surmounted by lobsters' claws.»
- ↑ Comptes rendus dones séances de l'Académie dones Inscriptions et Belles-Lettres.146(2)
- 743–771.doi:10.3406/crai.2002.22471.Consultat el 29 de maig de 2020.
- ↑ 9,0 9,1 Alcock, Susan E.,; Egri, Mariana,, {{{nom2}}}; Frakes, James F. D.,, {{{nom3}}}; Getty Publications,, {{{nom4}}}. Beyond boundaries : connecting visual cultures in the provinces of ancient Rome. OCLC 912507836. ISBN 978-1-60606-471-9.
- ↑ (Ph. D.). Duke University, Department of Art, Art History and Visual Studies..
- ↑ «Venüs'ün Doğoşo Mozaiği» (en tr). www.zeugma.org.tr. Archivat des d'el original, el 30 de novembre de 2020. Consultat el 29 de maig de 2020.
- ↑ Comptes rendus dones séances de l'Académie dones Inscriptions et Belles-Lettres.116(1)
- 103–127.doi:10.3406/crai.1972.12726.Consultat el 29 de maig de 2020.
- ↑ 13,0 13,1 "Plantilla:URL", Sua On line", tr. Jennifer Benedict. 5 June 2001.
- ↑ Trzaskoma, Stephen M. (2007). Apollodorus' Library and Hyginus' Fabulae : Two Handbooks of Greek Mythology., Hackett Pub. Co. OCLC 437107700. ISBN 978-1-60384-052-1.
- ↑ Gesner, Konrad (1558) Historiae animalium Plantilla:URL, p. 1197; (1604 ed.) p. 1001.
- ↑ Gesner, Konrad (1558) Plantilla:URL, p. 153
- ↑ Holme, Randle (2003). The academy of armory.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ictiocentauro» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.