Idioma abaza
El idioma Abaza (абаза бызшва, abaza byzšwa ; Adyghe) és un idioma del noroest del Caucas parlat per Abasios en Rússia i moltes de les comunitats exiliades en Turquia. De fet, l'idioma ha passat per vàries ortografia diferents basades principalment en lletres àraps, romanes i cirílicas. La seua relació de consonante a vocal és notablement alta; fent-ho prou similar a molts atres idiomes de la mateixa cadena principal. El llenguage va evolucionar durant la seua popularitat a mediats i finals de 1800 i, finalment, va començar a difondre's. Està molt relacionat en l'idioma abjasio, parlat en la regió veïna, Abjasia.[1]
És una llengua pertanyent a la branca septentrional de la família caucásica. Posseïx al voltant de 35 000 parlants en la República Autònoma de Karacháyevo-Cherkesia, en el Caucas rus, a on és escrit en alfabet cirílico, aixina com atres 10,000 en Turquia, a on s'usa l'escritura llatina. Consistix en dos dialectes, el dialecte Ashkherewa i el dialecte T'ap'anta, que és l'estàndart lliterari. L'idioma també consta de cinc sub dialectes coneguts com Psyzh-Krasnovostok, Abazakt, Apsua, Kubin-Elburgan i Kuvin.[2]
Descripció
[editar | editar còdic]Es tracta d'un idioma molt semblat al abjasio (que es parla en la propenca Abjasia). Alguns opinen que es tracta d'una varietat del abjasio. S'escriu en caràcters cirílicos, encara que abans de 1930 ho feya en caràcters llatins.
El Abaza, com els seus parents en la família de les llengües del noroest del Caucas, és un idioma altament aglutinant. Per eixemple, el verp en la frase "´Ell no podia fer que li'l tornen a ella" conté quatre arguments (un terme usat en gramàtica valència): ell, ells, que, en ella. El Abaza marca els arguments morfològicament i incorpora els quatre arguments com prefixos pronominals en el verp.[3] Conté dos dialectes d'acort en els districtes familiars de Tapanta i Shkaraua. Els subdialectes inclouen Abazakt, Apsua, Kubin-Elburgan, Kuvin i Psyzh-Krasnovostok.[4]
Té un gran inventari consonàntic (63 fonema) junt en un mínim de vocals (dos vocals). Està molt relacionat en l'abjasio,[5] pero conserva alguns dels fonema que Abjasia carix, com una fricativa faríngea sonora. WS Allen, Brian O'Herin i John Colarusso han treballat en idioma abaza.
Història
[editar | editar còdic]L'idioma abaza s'ha extinguit llentament. Diferents formes d'aniquilació cultural varen contribuir a la seua caiguda, en àrees de Rússia, i en el temps al seu perill general. L'idioma es pot dividir en 5 dialectes diferents i té varis enfocaments gramaticals únics per als idiomes. L'idioma va estar en el seu apogeu a mediats i finals de 1800.
Els parlants d'abaza a lo llarc dels rius Laba, Urup i Zelenchuk Major i Menor provenen d'una ona de migrants en els sigles XVII al XVIII que representen als parlants d'Abaza d'hui. El final de la Gran Guerra del Caucas en 1864 va proporcionar a Rússia el poder i el control de les regions locals i va contribuir a la disminució de la popularitat dels idiomes locals preexistentes abans de la guerra.
Distribució geogràfica
[editar | editar còdic]El abaza es parla en Rússia i Turquia. Encara que està en perill, encara es parla en vàries regions de Rússia. Estos inclouen Kara-Pagament, Kubina, Psikh, El'burgan, Inzhich-Chukun, Koi-donen, Abaza-Khabl ', Mal-Abazinka, Tapanta, Krasnovostochni, Novokuvinski, Starokuvinski, Abazakt i Ap-sua.[6]
Ortografia
[editar | editar còdic]Des de 1938, l'idioma abaza ha segut escrit en la versió del alfabet cirílico mostrat a continuació.[7][8]
| А а
[a] |
Б б
/b/ |
В в
/v/ |
Г г
/ɡ/ |
Гв гв
/ɡʷ/ |
Гъ гъ
/ʁ/ |
Гъв гъв
/ʁʷ/ |
Гъь гъь
/ʁʲ/ |
| Гь гь
/ɡʲ/ |
ГӀ гӀ
/ʕ/ |
ГӀв гӀв
/ʕʷ/ |
Д д
/d/ |
Дж дж
/d͡ʒ/ |
Джв джв
/d͡ʒʷ/ |
Джь джь
/d͡ʑ/ |
Дз дз
/d͡z/ |
| Е е
[i] |
Ё ё
[jo] |
Ж ж
/ʒ/ |
Жв жв
/ʒʷ/ |
Жь жь
/ʑ/ |
З з
/z/ |
И и
[i] |
Й й
/j/ |
| К к
/k/ |
Кв кв
/kʷ/ |
Къ къ
/qʼ/ |
Къв къв
/qʷʼ/ |
Къь къь
/qʲʼ/ |
Кь кь
/kʲ/ |
КӀ кӀ
/kʼ/ |
КӀв кӀв
/kʷʼ/ |
| КӀь кӀь
/kʲʼ/ |
Л л
/l/ |
Ль ль
/ɮ/ |
ЛӀ лӀ
/ɬʼ/ |
М м
/m/ |
Н н
/n/ |
О о
[o] |
П п
/p/ |
| ПӀ пӀ
/pʼ/ |
Р р
/r/ |
С с
/s/ |
Т т
/t/ |
Тл тл
/ɬ/ |
Тш тш
/t͡ʃ/ |
ТӀ тӀ
/tʼ/ |
У у
/w/, [o] |
| Ф ф
/f/ |
ФӀ фӀ
/fʼ/ |
Х х
/χ/ |
Хв хв
/χʷ/ |
Хъ хъ
/q/ |
Хъв хъв
/qʷ/ |
Хь хь
/χʲ/ |
ХӀ хӀ
/ħ/ |
| ХӀв хӀв
/ħʷ/ |
Ц ц
/t͡s/ |
ЦӀ цӀ
/t͡sʼ/ |
Ч ч
/t͡ɕ/ |
Чв чв
/t͡ʃʷ/ |
ЧӀ чӀ
/t͡ɕʼ/ |
ЧӀв чӀв
/t͡ʃʷʼ/ |
Ш ш
/ʃ/ |
| Шв шв
/ʃʷ/ |
ШӀ шӀ
/t͡ʃʼ/ |
Щ щ
/ɕ/ |
Ъ ъ
/ʔ/ |
Ы ы
[ə] |
Э э
[i] |
Ю ю
[ju] |
Я я
[ja] |
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (1956).Abaza Language Structure.55
- 127–176.doi:10.1111/j.1467-968X.1956. tb00566. x.
- ↑ «eki. ee/books/redbook/abazians. shtml The Ret Book of the Peoples of the Russian Empire». www. eki. ee. Consultat el 10 de febrer de 2017.
- ↑ Dixon, R. M. W. (2000). "A Typology of Causatives: Form, Syntax, and Meaning". In Dixon, R. M. W. & Aikhenvald, Alexendra I. Changing Valency: Case Studies in Transitivity. Cambridge University Press. p 57
- ↑ «endangeredlanguages. com/lang/1415 Did you know Abaza is vulnerable?» (en en). Endangered Languages. Consultat el 8 de febrer de 2017.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ «net/people_groups/10125/RS Abaza in Russia».
- ↑ ee/knab/lat/kblabq. pdf Abaza (Plau Names Database, Institute of the Estonian Language)
- ↑ com/writing/abaza. htm Abaza alphabet, pronunciation and language (Omniglot)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Idioma abaza» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.