Anar al contingut

Llengües del Caucas

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Grups etnolingüísticos de la regió del Caucas.

El terme llengües caucásicas o caucasianas[1] és usat informalmente per a referir-se a un grup gran i extremadament variat de llengües parlades per més de 7 millons de parlants en el surest de l'Europa oriental, entre el mar Negra i el mar Caspio. Estudis llingüístics classifiquen estes llengües en diverses famílies en poca o cap afinitat entre elles. Algunes d'estes famílies de llengües no tenen membres fora de l'àrea del Caucas.

Famílies de llengües

[editar | editar còdic]

Totes les llengües parlades en el Caucas han pogut ser relacionades filogenéticamente en llengües dins o fòra del propi Caucas, per lo que en la regió es considera que no existix cap llengua aïllada. Els grups filogenético o famílies obtinguts per comparació poden dividerse des d'un punt de vista de conveniència entre famílies "autòctones" i famílies "alóctonas".

Famílies autòctones del Caucas

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Ètnia autòctones del Caucas en color rosat. En vert armenis, en sirimomo iranios, en blau clar túrquicos, en gris clar eslaus, en marró grecs.

El treball comparatiu sobre les llengües no-indeoeuropeas i no-túrquicas del Caucas han permés establir que pertanyen a tres famílies disjuntas, en principi no-emparentades. Estes tres famílies de llengües parlades exclusivament en la regió del Caucas són:

Alguns estudiosos han propost que les dos famílies septentrionals podrien formar una hipotètica família norcaucásica, de la que inclús s'han intentat reconstrucció fonològiques i s'han editat diccionaris etimològics.[2][3] No obstant, la majoria dels especialistes consideren que dits treballs presenten alguns problemes metodològics i no són concloents.[4]

Famílies alóctonas del Caucas

[editar | editar còdic]

Atres llengües del Caucas es poden incloure en famílies en una distribució geogràfica més àmplia que el propi Caucas. En principi, l'orige rastreable més antic d'estes llengües és alóctono i es trobaria fòra del Caucas. Entre estes llengües estan:

Erro al crear miniatura:
Idioma armeni.
Erro al crear miniatura:
Idioma azerí.

Per a vore una classificació més detallada d'estes llengües, vore en els artículs de les famílies corresponents.

Afinitats en atres llengües

[editar | editar còdic]

L'orige de les famílies de llengües indoeuropea i túrquica parlades també en el Caucas sembla situar-se clarament fora del Caucas. No obstant, l'orige de les famílies caucásicas "autòctones" i la relació en atres llengües de fòra del Caucas és un tema que ha atret notable interés.

Des d'el XIX este tema ha atret l'atenció de numerosos investigadors. S'ha escrit molt sobre la classificació de les quatre grans famílies de llengües del Caucas i la seua possible relació en atres grans famílies de llengües del món. Desgraciadament el tema és molt delicat per la complexa situació política i social de la regió, tant abans com despuix de la desaparició de l'Unió Soviètica. Com en moltes atres regions del món, arguments llingüístics s'usen a sovint en disputes territorials i moviments separatistes. Per la pobrea del coneiximent llingüístic i històric de la zona, les implicacions polítiques a sovint dominen el debat.

Cap de les famílies o agrupacions a continuació tenen una àmplia acceptació en círculs llingüístics.

Hatti

[editar | editar còdic]

Alguns estudiosos han vist afinitats entre les llengües caucásicas del noroest (circasiano) i la llengua morta hatti. El hatti es va parlar en Anatolia (actual Turquia), en les àrees adjacents a l'antiga Hattusa (actualment Boğazköy), fins al 1800 a. C. en que va ser reemplaçat pel hitita, llengua indoeuropea.

Hurrita-Urartiano

[editar | editar còdic]

S'han trobat similituts entre les Llengües caucásicas nororiental (i potser les del nort centre) i les llengües hurrito-urartianas, tesis defesa principalment pels llingüistas russos I. M. Diakonoff i Serguéi Stárostin.

S'ha propost el nom de família alarodiana per a este grup. La família tindria una antiguetat de 5000 anys i una estructura pareguda a esta:

La família de llengües caucásicas del nort no és acceptada per la majoria dels llingüistes. Molts dels cognados proposts (paraules supostament emparentades) podrien ser de fet degudes a préstams.

Hipòtesis hetto-íbera

[editar | editar còdic]

Esta família, proposta per l'historiador georgiano Simon Janashia, inclouria a les llengües caucásicas del sur, els grups del nort, el hatti i atres llengües de l'antiga Anatolia. (El nom de íbero es referix a l'Iberia del Caucas, regne d'el IV a el V, centrat en la Geòrgia oriental; no està relacionat en la península ibèrica).

Ibero-caucasiano

[editar | editar còdic]

Les famílies caucásicas del nort i del sur no estan relacionades ni tan sols en la calificació profunda de Greenberg. No obstant, alguns estudiosos, entre els que destaca el llingüiste georgiano Arnold Chikobava, han propost el nom de llengües íbero-caucásicas per a agrupar a les quatre famílies de llengües del Caucas. A pesar de no existir evidències llingüístiques per a afirmar l'unitat, el agrupamiento resulta pràctic com a terme geogràfic.

Vasca

[editar | editar còdic]

Moltes de les llengües caucásicas tenen un sistema de declinació conegut com ergatiu, lo que les distinguix de les llengües indoeuropeas. El fet de que el vasc, llengua aïllada parlada en l'extrem occidental dels Pirineus, també posseïxca un sistema ergatiu ha dut a molts estudiosos a propondre la seua pertinença a algun dels grups caucásicos. No obstant, les semblances entre les declinació del vasc i de les llengües caucásicas han resultat molt superficials, sent les coincidències majors en la família nort-occidental. De fet, hi ha molts llingüistes que afirmen que l'estructura subjacent en el georgiano no és ergativa.

Burushaski

[editar | editar còdic]

El burushaski és una llengua aïllada, que presenta una tipologia aglutinant i un alineamiento morfosintàctic predominantment ergatiu. El caràcter aïllat de la llengua i el que tipológicamente compartixca superficialment traces en les llengües caucásicas septentrionals ha dut a especular en que esta llengua podria estar remotamente relacionada en alguna de les famílies caucásicas.

Dené-caucasiano

[editar | editar còdic]

Recentment, alguns llingüistes com Merritt Ruhlen i John Bengtson han propost una superfamilia cridada dené-caucásica que inclouria entre unes atres les llengües caucásicas i el vasc. Es deu citar també els treballs del llingüiste francés Michel Morvan.

Esta proposta inclou pràcticament totes les propostes polèmiques anteriors per lo que considera dins del grup caucásico ademés dos famílies de llengües caucásicas septentrionals, el vasc, el burushaski, el hatti i el hurrita-urartiano. Ademés, este grup estaria relacionat en les llengües sino-tibetanes i les Llengües dené-yeniseicas. Dita proposta té molt poca acceptació entre la majoria d'especialistes que la consideren altament especulativa.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «rae. es/caucasiano caucasiano, caucasiana». «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2026-02-24.
  2. ↑ Nicolayev & Starostin, 1994
  3. ↑ Chirikba, 1996
  4. ↑ Georege Hewitt, 2004

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • George Hewitt (2005): "North West Caucasian", Lingua 115 pp. 91-145.
  • Helma van donen Berg (2005): "The East Caucasian language family", Lingua 115 pp. 147-190.
  • Winfried Boeder (2005): "The South Caucasian languages", Lingua 115 pp. 5-89.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

En anglés:


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Llengües_del_Caucas&oldid=1083924»