Idioma laz

El idioma laz (Plantilla:Lang-lzz), també conegut com lazurí, és una llengua kartveliana parlat pels lazes en la marge suroriental del mar Negra, entre Turquia i Geòrgia. S'estima que ho parlen entre 220.000 i 500.000 persones en les províncies turques de Rize i Artvin i unes 30.000 persones en la república autònoma georgiana d'Ayaria. La cantitat de jóvens que ho parlen ha disminuït substancialment i per això, entre atres motius, l'UNESCO i ELP ho designen com "susceptible d'extinció".^[1]

Aspectes històrics, socials i culturals

Distribució geogràfica

Erro al crear miniatura:

Població parlant de laz en Turquia (1965)

La major part dels lazes viuen en Turquia, en les províncies de Rize (districtes de Pazar i Ardeshen) i d'Artvin (Hopa i Borchka), en el nordest del país. També hi ha una comunitat laz en el suroest de Geòrgia, en la república autònoma d'Ayaria concretament, d'uns 30.000 individus. I per l'emigració turca a Alemània molts lazuríes viuen hui en el país.

Oficialitat

El lazurí no té estatus oficial ni en Turquia ni en Geòrgia, i està només present en l'àmbit familiar (per a lo demés usen la llengua oficial dels seus països, siga turc o georgiano).

En Turquia, els parlants del lazurí estan decreixent en número per la ràpida assimilació en la societat turca i per això que la seua llengua està en perill d'extinció. En els últims anys, el músic folklòric laz, Birol Topaloglu ha conseguit cert èxit en els seus àlbums Heyamo (1997) (primer àlbum interpretat íntegrament en llengua laz) i Aravani (2000).

Parlar laz va estar prohibit en Turquia entre 1980 i 1991 perque es considerava una amenaça política a l'unitat del país. Durant esta época, alguns dels acadèmics llamenten l'existència de l'ètnia laz. Degut a que parlar laz estava prohibit en les àrees públiques, molts chiquets varen perdre la seua llengua materna com a resultat de no comunicar-se en els seus pares. La majoria de les persones laz tenen un fort accent turc perque no poden practicar la seua llengua materna.^[2]

En 2004, Mehmet Bekaroglu, membre del Partit de la Felicitat va enviar un comunicat a l'empresa estatal de radiodifusió turca (TRT), a on declarava que la seua llengua materna era el laz, per la qual cosa demandava que anaren realisades emissions en eixa llengua. El mateix any, intelectuals lazes varen enviar una petició i es varen reunir en membres de la TRT per a demanar l'implantació d'emissions televisives en la seua pròpia llengua. No obstant, totes les seues peticions varen ser ignorades per les autoritats.

En Geòrgia, entre 1930 i 1938, el laz i mingreliano varen gojar d'autonomia cultural en Geòrgia i es va usar com a llengua lliterària, pero mai es va establir una forma estàndar oficial de la llengua. Des de llavors, tots els intents de crear una tradició escrita en abdós idiomes han fracassat, a pesar de que la majoria dels intelectuals ho utilisen com a llengua lliterària.

Dialectes

Els dialectes principals del lazurí són:

Història

Els documents assiris, urartianos, grecs i romans revelen que en els primers temps històrics (segon a primer mileni a. C.), les numeroses tribus kartvelianas estaven en procés d'emigrar al Caucas des del suroest. La costa nort i les montanyes costeres d'Àsia Menor estaven dominades per pobles kartvelianos a lo manco fins a l'oest de Samsun. La seua migració cap a l'est pot haver segut posada en marcha per la caiguda de Troya (datada per Eratóstenes en 1183 a. C.). Per lo tant, sembla que els kartvelianos representen una intrusió en la planura georgiana des del noreste d'Anatolia, desplaçant als seus predecessors, els pobles no relacionats del Caucas del noroest i naj, cap a les terres altes del Caucas.^[3]

L'antic regne de Cólquida estava situat en el mateix lloc a on hui en dia habiten els lazes i els mingrelianos, provablement, els seus habitants parlaven una antiga versió afí a l'idioma laz. Aparentment la branca laz-mingreliana es va desvincular del georgiano cap a l'I mileni a. C. Cólquida és famosa per la llegenda grega de Jasón i els argonautas. En l'Edat Mija ya es parla de Lázica.

Influència d'atres llengües

El laz està relacionat en el mingreliano i, en menor mida, en el georgiano. Els lazuríes i els mingrelianos viuen separats per raons polítiques i religioses des de fa 500 anys.

Sistema d'escritura

En Geòrgia el lazurí s'escriu en l'alfabet georgiano (mjedruli) i en Turquia en el llatí turc.^[4] Laz està escrit en escritura i en una extensió de l'alfabet turc. Per a les lletres lazes escrites en escritura llatina, el primer sistema d'escritura va ser introduït en Turquia en 1984, desenrollat per Fahri Lazoglu i Wolfgang Feurstein i el segon és el sistema de transcripció utilisat pels caucásianistas.^[4]

A continuació es mostra l'alfabet georgiano usat per al laz:

ა	ბ	გ	დ	ე	პ	ზ	თ	ი
კ	ლ	მ	ნ	ჲ	ო	პ	ჟ	რ
ს	ტ	უ	ფ	ქ	ღ	ყ	შ	ჩ
ც	ძ	წ	ჭ	ხ	ჯ	ჴ	ჶ

L'alfabet llatí, basat en el turc, de l'idioma laz és el següent:

A a \| style="width:3em; text-align:center; padding: 3px;" \|B b	G g	D d	I i	V v	Z z	T t	I i
Ǩ ǩ	L l	M m	N n	I i	O o	P̌ p̌	J j	R r
S s	Ť t‌̌	O o	P p	K k	Ğ ğ	Q q	Ş ş	Ç ç
Ʒ ʒ	Ž ž	Ǯ ǯ	Ç̌ ç̌	X x	C c	H h	F f

Situació social i cultural

Classificació llingüística

El lazurí és un dels quatre idiomes caucásicos meridionals (comunament cridades llengües kartvelianas). Els lazuríes i els mingrelianos viuen separats per raons polítiques i religioses des de fa 500 anys. Aixina i tot, encara les seues llengües són enteses mútuament.

Molts llingüistes defenen l'idea de que el laz i el mingreliano són variants de l'idioma zan.

Fonologia

Com en atres idiomes del Caucas meridional, el laz té un ric sistema de consonante (el més ric de la família kartveliano) pero solament cinc vocals (a, i, i, o, o).

Vocals

	Anterior	Posterior
Tancada	i [i] ი	o [o] უ
Mija	i [ɛ] ე	o [ɔ] ო
Oberta	a [ɑ] ა

Consonante

		Labial	Dental	Alveolar	Velar	Uvular	Glotal
Oclusiva	sonora	b [b] ბ	d [d] დ		g [ɡ] გ
	aspirada	p [pʰ] ფ	t [tʰ] თ		k [kʰ] ქ
	eyectiva	p̌ [pʼ] პ	t‌̌ [tʼ] ტ		ǩ [kʼ] კ	qʼ [qʼ] ყ
Africada	sonora		ž [d͡z] ძ	c [d͡ʒ] ჯ
	aspirada		ʒ [t͡sʰ] ც	ç [t͡ʃʰ] ჩ
	eyectiva		ǯ [t͡sʼ] წ	ç̌ [t͡ʃʼ] ჭ
Fricativa	sonora	v [v] ვ	z [z] ზ	j [ʒ] ჟ	ğ [ɣ] ღ
Fricativa	muda	f [f] ჶ	s [s] ს	ş [ʃ] შ	x [x] ხ		h [h] ჰ
Nassal		m [m] მ	n [n] ნ
Aproximante	central			i [j] ჲ
Aproximante	lateral		l [l] ლ
Vibrant múltiple				r [r] რ

Gramàtica

Algunes característiques distintives del laz entre la seua família són que tots els sustantius terminen en vocal i l'inflexió verbal és més extensa (usant prefixos direccionals).

Els sustantius es declinen en sufixos aglutinants per a indicar la funció gramatical (de quatre a sèt casos, segons el dialecte) i el número (singular o plural), pero no el gènero. Els verps en laz es declinen en sufixos segons la persona i el número, i també segons el temps gramatical, l'aspecte, el modo i l'evidencialidad (en alguns dialectes). S'utilisen fins a 50 prefixos verbals per a indicar orientació/direcció espacial. Es proporcionen sufixos de persona i número per al subjecte, aixina com per a un o dos objectes involucrats en l'acció, Per eixemple: gimpulam = "t'ho amague".

Vocabulari

L'idioma laz es caracterisa en térmens de vocabulari per l'abundància de préstams lèxics de les llengües grega i turca. A continuació es mostren uns eixemples de laz en alfabets llatí i georgiano:

ho (ჰო) — sí
va (ვა) — no / var (dialecte arhavi)
ma (მა) — yo
si (სი) — tu
skani (სქანი) — el teu
çkimi (ჩქიმი) — el meu
Muç̌o're?. (მუჭორე?) — Hola/¿Cóm estàs?
Ǩai serepe (კაი სერეფე.) — Bona nit
Ǩaite/Xoş moxt̆it (კაიტენ/ხოშ ბოხტით.) — Benvingut / Kai tingues ***
Sağolasen (საღოლასენ.) — Gràcies
Ǩai vore (კაი ვორე.) — Estic be. Ǩai bore (dialecte arhavi)
Dido xeleri vore (დიდო ხელერი ვორე.) — Estic molt feliç
Sonuri re? (სონური რე?) — ¿D'on eres?
Ťrabzoni (ტრაბზონი) — Trabzon
Londra (ლონდრა) — Londres
Turkona / Turketi (თურკონა / თურკეთა) — Turquia
Almanya (ალმანჲა) — Alemània
Xorumona (ხორუმონა) — Grècia
Xorža / Oxorca (ხორძა) — dòna
Ǩoçi (კოჩი) — home
Bozo (ბოზო) — chica
Biç̌i (ბიჭი) — chic
Kitabi (ქითაბი) — llibre
Qoropa (ყოროფა) — amor
Mu dulya ikip? (მუ დულჲა იქიფ?) — ¿Quin és el teu treball? / Mu dulya ikom (dialecte arhavi)
Lazuri gişǩuni? (ლაზური გიჩქინი?) — ¿Coneixes el laz? / Lazuri gickini (dialecte arhavi)
Mu gcoxons? (მუ გჯოხონს?) — ¿cóm et dius?
Ma si maoroper. (მა სი მაოროფერ.) — Et vullc

Vore també

Referències

↑ «endangeredlanguages. com/lang/2246 Laz, informació de l'idioma».
↑ Ozfidan, Burhan (2017). «Historical Background of Laz Language in Turkey», The development of a bilingual education cirriculum in Turkey: A mixed method study, Ann Arbor, pp. 49–55.
↑ Grove, T. (2012). Materials for a Comprehensive History of the Caucasus, with an Emphasis on Greco-Roman Sources. http://timothygrove. blogspot. com/2012/07/materials-for-comprehensive-history-of. html
↑ ^4,0 ^4,1 Kutscher, Silvia. “bsz-bw. de/frontdoor/deliver/index/docId/3413/file/Kutscher_Language_of_Laz_in_Turkey_2008. pdf The language of the Laz in Turkey: Contact-induced change or gradual language loss?”. Turkic Languages 12: 83. “Laz data llaure written in the Lazoglu & Feurstein-alphabet introduced to the Laz community in Turkey in 1984. It deviates from the Caucasianists’ transcription in the following graph- emes (<Laz = Caucasianist>): <ç = č>, <c = j [j breu]>, <ǩ = kʼ>, <p̌ = p’>, <ş = š>, <t‌̌ = t’>, <ʒ = c>, <ǯ =c’>.”

Enllaços externs

Plantilla:Incubator

Este artícul conté una traducció derivada de «Idioma laz» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] «endangeredlanguages. com/lang/2246 Laz, informació de l'idioma».

[2] Ozfidan, Burhan (2017). «Historical Background of Laz Language in Turkey», The development of a bilingual education cirriculum in Turkey: A mixed method study, Ann Arbor, pp. 49–55.

[3] Grove, T. (2012). Materials for a Comprehensive History of the Caucasus, with an Emphasis on Greco-Roman Sources. http://timothygrove. blogspot. com/2012/07/materials-for-comprehensive-history-of. html

[kutscher-tl12-4] 4,0 ^4,1 Kutscher, Silvia. “bsz-bw. de/frontdoor/deliver/index/docId/3413/file/Kutscher_Language_of_Laz_in_Turkey_2008. pdf The language of the Laz in Turkey: Contact-induced change or gradual language loss?”. Turkic Languages 12: 83. “Laz data llaure written in the Lazoglu & Feurstein-alphabet introduced to the Laz community in Turkey in 1984. It deviates from the Caucasianists’ transcription in the following graph- emes (<Laz = Caucasianist>): <ç = č>, <c = j [j breu]>, <ǩ = kʼ>, <p̌ = p’>, <ş = š>, <t‌̌ = t’>, <ʒ = c>, <ǯ =c’>.”

[1]

[2]

[3]

[4]