Anar al contingut

Idioma chitimacha

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El chitimacha és una llengua indígena americana parlada pels chitimacha, una ètnia originària de Luisiana (Estats Units). La llengua es exitinguió en la década de 1940 quan la seua última parlant fluente, Delphin Duchloux va morir. Des del punt de vista filogenético es classifica com una llengua aïllada, ya que no ha pogut ser relacionat en cap atra llengua de la regió. Encara que recentment (2014), s'ha propost que podria estar emparentat en les llengües totozoquenas de Mèxic[1]

Encara que el chitimacha ya no és una llengua viva, està extensament documentada gràcies al treball de llingüistes com Morris Swadesh[2][3] i John R. Swanton que varen treballar en els chitimacha a principis de XX, encara que gran part del material permaneix inèdit. Swadesh va escriure una gramàtica completa i un diccionari i compiló numerosos texts dels dos últims parlants, encara que cap d'estos treballs ha segut publicat.

Actualment existixen esforços de revitalisació que tracten d'ensenyar la llengua chitimacha a una nova generació de chitimachas.[4][5]

Comparació lèxica

[editar | editar còdic]

La següent taula mostra els numerals en algunes llengües indígenes nortamericanes:

GLOSSA Atákapa
Occidental
[6]
Atákapa
Oriental
[7]
Natchez[8] Chitimacha[9][10] Tónkawa[11] Karankawa[12]
'1' tanuʔk hannik wītã (h)unku weˑʔls nā́tsa
'2' tsīk hapalšt āwiti (h)upa ketay haíkia
'3' lāt nētu kahitie metis kaxáyi
'4' himatoʔl tets kinawītu em(či)čant sikit hayo
'5' nīt išpītu hussa kaskʷa nā́tsa
'6' lāt tsīk lāhanaʔoχ hatẽka haíkia, háyo
'7' paχ(i) paighu anʔkwa mīčeta haíkia, nā́tsa
'8' himatoʔl tsīk apkatūpiš kweta haíkia
'9' wōš išōlan /
tegghuiau
witipkatūpiš kwičeta haíkia
'10' wōš /
heissign
ōkō heihetie hábe

Els térmens del karankawa varen ser recopilats per A. S. Gatschet a partir de lo que recordaven cap a finals de 1880 alguns vells, entre ells Alice Oliver, que només recordaven paraules i no estaven segurs dels significats, d'ahí les inconsistencias en la llista.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Brown, Cecil H., Wichmann, Søren, & Beck, David. 2014. Chitimacha: A Mesoamerican language in the Lower Mississippi Valley. International Journal of American Linguistics 80(4): 425–474.
  2. JSTOR: International Journal of American Linguistics, Vol. 14, No. 4 (Oct., 1948), pp. 226-235.jstor. org.Consultat el 26 de giner de 2010.
  3. Language.10(4)
    345–362.
  4. «archive. org/web/20100305180912/http://www.2theadvocate. com/news/82620692. html Rosetta Stone releases Chitimacha language — Baton Rouge, LA». 2theadvocate. com. Archivat des d'el com/news/82620692. html original, el 5 de març de 2010. Consultat el 26 de giner de 2010.
  5. «youtube. com/watch? v=E8bdYBA9VH8&list=PL286324143E3592A3&index=8 YouTube - Chitimacha Language Episode - Finding Our Talk 3». youtube. com. Consultat el 26 de giner de 2010.
  6. unt. edu/ark:/67531/metapth20200/m1/1/ Atakapa Dictionary
  7. zompist. com/came. htm Atakapan Numerals
  8. archive. org/web/20100704114101/http://www. native-languages. org/natchez_numbers. htm Natchez numerals
  9. native-languages. org/chitimacha_words. htm Chitimacha Words
  10. zompist. com/came. htm Chitimacha Numerals
  11. Hoijer, Harry. 1949. An analytical dictionary of the Tonkawa language. University of Califòrnia publications in linguistics, 5(1). Berkeley: University of Califòrnia Press.
  12. Swanton, John. 1940. Linguistic material from the tribes of southern Texas and northern Mexico.

Bibliografia

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]