Anar al contingut

Idioma karankawa

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El karankawa va ser una llengua indígena del Surest d'Estats Units, actualment extinta i parlada en el passat pels membres de l'ètnia karankawa.

El significat del terme karankawa no es coneix, es creu que té podria significar alguna cosa com a 'criadors-de-gossos', hipòtesis verosimil, ya que es coneixen que els karankawas posseïen cánidos. Eren un poble nómada, que migraban entre terra ferma i les illes

Classificació

[editar | editar còdic]

Només es coneixen alguns centenars de paraules del karankawa. A partir de dites llistes s'ha conjeturado que podria estar emparentat en el coahuilteco, encara que es coneix tan poc de les llengües d'esta regió (Texas, Coahuila, Nou León i Tamaulipas).

Descripció llingüística

[editar | editar còdic]

Només es coneixen unes poques paraules del Karankawa arreplegades per diversos autors des d'el XVII a el XIX quan la llengua es va extinguir. La primera llista de 29 paraules d'el "Clamcoche" al nort i noreste de la Baïa de Matagorda ((baie St. Bernard o baie St. Louis) recollides pels germans Pierre i Jean-Baptiste Talon; que varen viure entre els clamcoches entre 1687 i 1689. Tenim unes 106 paraules més o menys de l'àrea surest, potser prop de la baïa d'Aransas (baie Saint-Joseph), arreplegats per Jean Béranger en 1720. El restant dels vocabularis publicats varen ser arreplegats per Albert Samuel Gatschet de persones que recordaven algunes paraules, quan ya no quedaven parlants natius de la llengua. Gatschet compiló 6 paraules de Salli Washington i 17 paraules del Vell Simon, abdós indígenes Tonkawa d'alvançada edat, en 1884. Ademés va recopilar prop de 136 entrades més (cada entrada era una paraula a voltes en una o més frases ilustratives) en 1888 d'Alice Williams Oliver. El pare d'Alice Oliver s'havia assentat en la costa nort de la baïa de Matagorda en 1836 i ella havia deprés la llengua dels indis que vivien prop de la seua casa quan tenia entre 10 i 20 anys, encara que ella mateixa va escriure entre cinccentes i siscentes paraules havia perdut eixe vocabulari, pero en 1871 encara va ser capaç de recordar 134 paraules. El millor vocabulari recopilat sobre el Karankawa procedix d'Allice W. Oliver, que va morir tres mesos més vesprada d'entrevistar-se en Gatschet.

Comparació lèxica

[editar | editar còdic]

La següent taula mostra els numerals en algunes llengües indígenes nortamericanes:

GLOSSA Atákapa Oc.[1] Atákapa Or.[2] Natchez[3] Chitimacha[4][5] Tónkawa[6] Karankawa[7]
'1' tanuʔk hannik wītã (h)unku weˑʔls nā́tsa
'2' tsīk hapalšt āwiti (h)upa ketay haíkia
'3' lāt nētu kahitie metis kaxáyi
'4' himatoʔl tets kinawītu em(či)čant sikit hayo
'5' nīt išpītu hussa kaskʷa nā́tsa
'6' lāt tsīk lāhanaʔoχ hatẽka haíkia, háyo
'7' paχ(i) paighu anʔkwa mīčeta haíkia, nā́tsa
'8' himatoʔl tsīk apkatūpiš kweta haíkia
'9' wōš išōlan /
tegghuiau
witipkatūpiš kwičeta haíkia
'10' wōš /
heissign
ōkō heihetie hábe

Referències

[editar | editar còdic]
  1. unt. edu/ark:/67531/metapth20200/m1/1/ atákapa Dictionary
  2. zompist. com/came. htm atákapan Numerals
  3. archive. org/web/20100704114101/http://www. native-languages. org/natchez_numbers. htm Natchez numerals
  4. native-languages. org/chitimacha_words. htm Chitimacha Words
  5. zompist. com/came. htm Chitimacha Numerals
  6. Hoijer, Harry. 1949. An analytical dictionary of the Tonkawa language. University of Califòrnia publications in linguistics, 5(1). Berkeley: University of Califòrnia Press.
  7. Swanton, John. 1940. Linguistic material from the tribes of southern Texas and northern Mexico.

Bibliografia

[editar | editar còdic]