Idioma natchez
El natchez és una llengua aïllada parlada anteriorment pels natchez.
Història
[editar | editar còdic]Els natchez varen ser contactats per primera volta per La Salle en 1682. Cap a el XVIII poblaven huit o nou assentaments a lo llarc de la riera St. Catherine, a l'est de la localisació actual, en Mississipi (Campbell 1997:147).
En 1731, els natchez varen atacar als tunica aliats dels francesos, i els francesos en represàlia varen enviar com a esclaus a 400 natchez a les Índies Occidentals. El restant es va dispersar per les terres baixes de la conca del Mississipí, uns atres es varen assentar entre els chickasaw i alguns atres entre els creeks. Cap natchez va poder refugiar-se en els aliats dels francesos (choctaw, tunica, caddo, atakapa i quapaw), i alguns d'ells varen ser a l'est de les Carolinas, i finalment alguns natchez es varen assentar en els cheroquis, que aparentemetne tenien en gran estima als natchez per la seua fama de bruixos i macs (Mooney 1899:517, cited in Crawford 1975: 62).[1]
Classificació
[editar | editar còdic]Durant el XIX en els europeus es compilaron varis vocabularis del natchez, Swanton compiló un vocabulari comparat i va treballar en cinc parlants de natchez en Oklahoma, in 1907, 1908, and 1915, arreplegant 113 pàgines de text d'alguns dels últims parlants.
La llingüista nortamericana Mary Haas va estudiar el nathchez en Watt Sam i Nancy Raven, els dos últims parlants en la década de 1930. I va propondre que la llengua estava lejanamente emparentada en les llengües muskoki. La mateixa autora va propondre que el natchez, l'atákapa, el chitmacha i el tunica formarien junt en les llengües muskoguianas dins d'una família anomenada família del golf.
No obstant, dita proposta de parentesc tal com ho va propondre Haas no és àmpliament acceptada actualment, encara que l'idea de que algunes d'eixes llengües sí pogueren estar emparentades no ha segut completament rebujada.
Recentment, en 2005, es va publicar una descripció gramatical del natchez, publicada per Geoffrey Kimball sobre la base de les notes d'Haas.[2]
Descripció llingüística
[editar | editar còdic]Fonologia
[editar | editar còdic]L'inventari consonàntic ve dau per (en cursiva s'indica l'ortografia pràctica usada):
| Bilabial | Alveolar | Palatal | Velar | Labiovelar | Glotal | |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Oclusiva | p | t | k | kʷ | ʔ | |
| Africada | c | |||||
| Fricativa | s | h | ||||
| Nassal | M m | N n | ||||
| Aproximante | L l | I i | W w |
A on s'ha amprat la notació americanista per a /c/ (=AFI /ts/) i a on /M, N, L, W, I/ denoten les contrapartides sordes de /m, n, l, w, i/.
El natchez distinguix 6 timbres vocàlics i ademés tota vocal pot ser llarga o breu:
| Anterior | Central | Posterior | |
|---|---|---|---|
| Tancada | /i, ii/ | /o, uu/ | |
| Mija | /i, ö, ee, öö/ | /o, oo/ | |
| Oberta | /a, aa/ |
Comparació lèxica
[editar | editar còdic]La següent taula mostra els numerals en algunes llengües indígenes nortamericanes:
GLOSSA Atákapa Oc.[3] Atákapa Or.[4] Natchez[5] Chitimacha[6][7] Tónkawa[8] karankawa[9] '1' tanuʔk hannik wītã (h)unku weˑʔls nā́tsa '2' tsīk hapalšt āwiti (h)upa ketay haíkia '3' lāt nētu kahitie metis kaxáyi '4' himatoʔl tets kinawītu em(či)čant sikit hayo '5' nīt išpītu hussa kaskʷa nā́tsa '6' lāt tsīk lāhanaʔoχ hatẽka haíkia, háyo '7' paχ(i) paighu anʔkwa mīčeta haíkia, nā́tsa '8' himatoʔl tsīk apkatūpiš kweta haíkia '9' wōš išōlan /
tegghuiauwitipkatūpiš kwičeta haíkia '10' wōš /
heissignōkō heihetie hábe
Els térmens del karankawa varen ser recopilats A. S. Gatschet a partir de lo que recordabanhacia finals de 1880 alguns vells entre ells Alice Oliver, que només recordaven paraules i no estaven segurods dels significats d'ahí les inconsistencias en la llista.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Nicholas A. Hopkins famsi. org/research/hopkins/SouthEastUSLanguages. pdf The Native Languages of the Southeastern United States
- ↑ "Natchez", Capítul de Kimball, en Native languages of the Southeastern United States.
- ↑ unt. edu/ark:/67531/metapth20200/m1/1/ Atakapa Dictionary
- ↑ zompist. com/came. htm Atakapan Numerals
- ↑ «archive. org/web/20100704114101/http://www. native-languages. org/natchez_numbers. htm Natchez numerals». Archivat des d'el native-languages. org/natchez_numbers. htm original, el 4 de juliol de 2010. Consultat el 23 de juliol de 2010.
- ↑ native-languages. org/chitimacha_words. htm Chitimacha Words
- ↑ zompist. com/came. htm Chitimacha Numerals
- ↑ Hoijer, Harry. 1949. An analytical dictionary of the Tonkawa language. University of Califòrnia publications in linguistics, 5(1). Berkeley: University of Califòrnia Press.
- ↑ Swanton, John. 1940. Linguistic material from the tribes of southern Texas and northern Mexico.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Kimball, Geoffrey (2005). «Natchez», Heather K. Hardy and Janine Scancarelli (editors) (ed.). Native languages of the Southeastern United States, University of Nebraska Press. ISBN 0-8032-4235-2.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Idioma natchez» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.