Idioma meroítico
El idioma meroítico es parlava en Meroe durant el periodo meroítico del Regne de Kush (sobre 300 a. C.-400), i ara és una llengua morta. S'escrivia en l'alfabet meroítico. No s'entén molt ben encara per l'escassea de texts bilingües; les poques paraules els significats de les quals s'han confirmat són inadequades per a determinar la seua afiliació genètica; alguns llingüistes han sugerit que pot ser una llengua afroasiática o nilo-sahariana, mentres que uns atres la consideren una llengua aïllada. S'escrivia en dos tipos d'escritura, la demótica (escrita en una agulla i empleada per al manteniment de registres, i la hieroglífica, que s'amprava en documents religiosos i reals).
Per una atra part, l'antic nubio és una llengua diferent, no se sap si relacionada en l'antic meroítico. L'antic nubio està testimoniat entre els sigles VIII i XV, escrit en una variant de l'alfabet grec ampliat en signes adaptats de l'escritura meroítica i atres presos del alfabet copto. L'antic nubio és una llengua nubia que sembla haver segut l'antecessor del modern nobiin (nubio septentrional).
Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- Académie dones inscriptions et belles-lettres (Hrsg.): Meroitic newsletter. Paris 1968 ff.
- Gerhard Böhm: Die Sprache der Aithiopen im Lande Kusch in Beiträge zur Afrikanistik, Band 34, Wien 1988, ISBN 3-85043-047-2
- Derek A. Welsby: The Kingdom of Kush, British Museum Press, Londres 1996, S. 189-195, ISBN 0-7141-0986-X
- Este artícul conté una traducció derivada de «Idioma meroítico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.