Idioma palaíta

El idioma palaíta o palaico és una llengua indoeuropea pertanyent al grup anatolio, pren el seu nom dels habitants de la regió denominada Pala pels texts hititas.

La regió de Pala i els seus habitants

En els antics texts hititas la paraula Pala s'utilisa per a designar un àrea de l'imperi. Es troba ubicat en la regió central del regne hitita en Anatolia, en el centre, prop de la regió d'Hattusa, el Hatti. Pot correspondre a una part de la Paflagonia. Els parlants de la llengua palaíta varen viure en esta zona a principis del regne hitita, en els sigles XVII-XVI a. C., llavors desapareix de la documentació. Esta zona es convertix en un assentament dels kaskas, un poble no indoeuropeo.

Coneiximent de la llengua

El nostre coneiximent de la llengua palaíta (palaumnili en hitita) és molt llimitat, ya que no està ben documentat: solament es coneixen uns pocs passages en texts escrits en escritura cuneïforme en palaíta, o passages en els texts hititas permeten el seu estudi. Tots els texts palaítas coneguts són de naturalea religiosa (CTH 750-754 d'acort en la classificació d'I. Laroche), ya que els hititas varen conservar alguns rituals dels pobles veïns en les seues tradicions de cult. Per lo general dits texts són fragmentarios, el text més llarc es dedica a un antic deu del ritual Hatti, Ziparwa (CTH 750).

Molts passages en idioma palaíta es caracterisen per contindre préstams lèxics de la llengua hática, llengua no indoeuropea, i no podem saber si es tractava de la mateixa llengua. Per lo que coneixem, el palaíta s'ajusta clarament a les característiques típiques de les llengües indoeuropeas, i en general és propenc al seu veïns i contemporàneus, els idiomes hitita i luvita.

Vore també

• Llengües indoeuropeas
• Idioma hitita
• Idioma luvita