Idioma patashó
El patashó-hãhãhãi o pataxó és una llengua indígena de Brasil, fragmentaria testimoniada que pertany a la subfamília mashakalí de les llengües macro-yê.
Descripció llingüística
[editar | editar còdic]Existixen dos variants de la llengua pataxó, el dialecte meridional (pataxó del Sur) i el dialecte septentrional (pataxó del Nort).[1] Este artícul compara estos dos dialectes.
Dialectes
[editar | editar còdic]Del dialecte meridional o pataxó, pròpiament dit, es coneixen solament una llista de 89 paraules[2][3] recollides pel príncip Maximiliano de Wied-Neuwied en el seu viage entre 1815-1817 per la costa este de Brasil. El príncip Wied-Neuwied va obtindre provablement les seues senyes dels habitants de Rio Prat, en els que es va trobar en el curs dels seus viages.[4] Estos pataxó en els que es va trobar formaven part del grup meridional, i parlaven el dialecte ubicat a 225 quilómetros de la punta més meridional de Baïa junt al Riu dona Santa Creu. Este grup de pataxós meridionals estava separat del grup de pataxós septentrionale spor una franja de 100 quilómetros en eixe moment ocupada pels parlants de botocudo.
El grup septentrional parlava el dialecte Hãhãhãi, actualment severament amenaçat. Este dialecte es coneix solament per llistes breus de vocabulari:
- Una llista de 70 paraules decogidas pel coronel Antonio Medeiros d'Azevedo que les va obtindre per elicitación en 1936 d'uns residents de P. I. Paraguaçu, prop de la localitat d'Itaju do Colónia.
- Una llista de 162 paraules arreplegada en 1961 en la mateixa àrea per Wilbur Pickering del SIL International[5] i
- Un conjunt d'unes 100 paraules gravades per Aracy López da Silva i Urban en 1982, que varen ser elicitades per un dels que se supon eren els últims parlants d'hãhãhãi, que vivia també en P. I. Paraguaçu.
De les paraules disponibles en els dialectes meridional i septentrional, solament 35 paraules estan en abdós llestes, i d'estes solament 26 són comparables, sent 21 d'elles cognados provables.
Comparació lèxica
[editar | editar còdic]Esta secció considera la llista de cognados que apareixen en les diverses llistes de vocabulari del patashó i l'hãhãhãi, encara que existix una clara relació entre abdós la divergència és notable i és possible que com a llengües parlades anaren solament parcialment inteligibles abdós variants.
| GLOSSA | Wied-Neuwied (1815-16) |
Azevedo (1936) |
Pickering (1961) |
Urban (1982) |
|---|---|---|---|---|
| 'flecha' | pohoi | poˈhoi | ˈbohoi bʔoˈhoi |
poˈhoi |
| 'astral' | kaxə | ʌɣʌ | ||
| 'llit' | mip(čap) | el meuˈ(nã) | ˈmim(nʌ) | |
| 'arc' | poitaŋ | poˈkei | bʔoˈkʔʌ̃i | |
| 'sanc' | enghɛm | ˈʌ̃heb | ||
| 'canoa' | mibkoi | 'Mmimpʔoi | ||
| 'dacsa' | pasčon | bahuˈčau | bʔahobčab | |
| 'morir' | (nok)čon | ʌčo(kú) | ||
| 'terra' | aham | haˈm(iko) | ˈhahʌ̃m | |
| 'ull' | aŋgwa | aˈwa | aˈwa | |
| 'peix' | maham | maˈhãla meua | maˈhãm | |
| 'cap' | atpatoi | amakoˈ(hai) | ʌmbʌˈkoi | ãmbʌˈko(hai) |
| 'gavinet' | amanai | ʌ̃mʌ̃gʌ̃i | hãmãˈŋgãi | |
| 'fege' | akiopkanai | ˈčʌmʌŋgʌ̃i | čamʌ̃ŋgai | |
| 'mandioca' | kohom | ohei | oˈhũi | oˈhui |
| 'mare' | atən | akei | ɛ̃ŋkʔʌi | ɛ̃ˈkəi |
| 'coll' | mai | (ʌ̃ˈči)pai | (ači)pãi | |
| 'paca' | čapa | ˈtapa | ||
| 'germà/a' | ehɛ (f.) | apu (m.) | ãhũi | |
| 'tapir' | amaxə | hamahei | hʌmʌhʌ̃i | hãmʌ̃həi |
| 'cuixa' | ča(kepke)ton | aˈčɛko | aˈčɛko |
Entre la primera columna (pataxó) i les atres tres (hãhãhãi) s'observen algunes correspondències regulars p:p/b, t:k, x:h, x:ɣ algunes pèrdues de nassals, pero en general els sons es corresponen en alt grau.
Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- Greg Urban (1985): "On Pataxó and Hãhãhãi", International Journal of American Linguistics, Vol. 51, No. 4 (Oct., 1985), pp. 605-608.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Idioma patashó» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.