Idioma proto-àrap
El protoárabe és el nom donat a la hipotètica llengua ancestral de totes les varietats del àrap atestades a partir de el IX[1][2] Existixen dos llínees de treball per a reconstruir el protoárabe: L'evidència de l'àrap es torna més freqüent en el II, en la documentació de noms àraps en l'escritura nabatea, aixina com evidencia d'un substrat àrap en la llengua nabatea. Les inscripcions safaiticas i hismaicas varen ser compostes entre el I i el IV, en el desert de basalt del noroest de la península aràbiga i l'Alce meridional. També són crucials per a la reconstrucció del protoárabe, ya que mostren moltes característiques compartides en l'epigràfic àrap antic del sur i l'àrap clàssic. Estes característiques comunes les distinguixen de llengües documentades més al sur, com el dadanita i el taymanita (vore Característiques més avall).
l'àrap antic en escritura nabatea s'atesta per primera volta en el desert del Néguev en el I, pero es torna més freqüent en la regió despuix del decliu del safaitico i el hismaico. A partir de el IV, les inscripcions en àrap antic es troben des del nort de Síria fins al Hiyaz, en una escritura intermija entre la cursiva nabatea i l'escritura cúfica de l'época islàmica.
Basant-se en evidència documental, un acadèmic senyala que el Urheimat del protoárabe pot considerar-se la frontera entre el noroest d'Aràbia i el sur del Llevant.[3]
Existix confusió en l'aplicació dels térmens "àrap preclásico", "protoárabe" i "àrap antic".[4][5] A voltes se'ls dona este nom a les antigues llengües nortearábigas epigràfiques. Sabatino Moscati les va cridar "preclásicas", Georgi Akhvlediani les va cridar "protoárabe", mentres que Johann Fück, Haim Rabin, Ibrahim al-Samarrai i Karl Brockelmann les varen cridar "àrap antic". Brockelmann va considerar que les llengües nortearábigas epigràfiques pertanyien als dialectes àraps antics que no són idèntics a l'àrap clàssic tardà.
Aplicar tal nom a les llengües nortearábigas és un error. L'àrap antic aparentment va coexistir en les llengües nortearábigas pero, a diferència d'elles, va permanéixer com una llengua purament parlada.[6][7] L'acadèmic neerlandés Emery van Donzel va considerar que el "àrap antic (protoárabe)" era una de les tres etapes en el desenroll de l'àrap preclásico, seguint a les llengües semíticas aràbigues i precedint a l'àrap primerenc dels sigles III a el VI. També hi ha els qui es referixen a les llengües nortearábigas com "protoárabe" i les distinguixen de l'àrap preclásico.
Agatángelo de Crimea va definir el periodo d'existència de l'àrap antic (preclásico) com els sigles V-VIII (fins a 750), seguit pel periodo clàssic del califato (sigles VIII-XI), el periodo posclásico (sigles XI-XV) i després el periodo de decliu (sigles XVI-XVIII).[8][9]
Els dialectes preclásicos tardans, tant urbans com beduinos, són descrits en certa mida pels primers filòlecs àraps. L'àrap nou o àrap mig, que es va convertir en la llengua urbana del califato àrap en el VIII, va sorgir dels dialectes àraps preclásicos, que varen continuar desenrollant-se fins als dialectes àraps moderns, mostrant canvis trements.[10]
Característiques
[editar | editar còdic]Existixen vàries característiques compartides pel àrap clàssic, les varietats de l'àrap modern i les inscripcions safaiticas i hismaicas que no estan atestades en cap atra varietat de llengua semítica, incloent les llengües dadanita i taymanita del nort del Hiyaz. Són evidència d'un ancestro comú hipotètic, el protoárabe. Les següents característiques poden reconstruir-se en confiança per al protoárabe:[11]
- partícules negatives m */mā/; lʾn */lā-ʾan/ > àrap clàssic lan
- participi passiu mafʿūl en la forma G
- preposicions i adverbis f, ʿn, ʿnd, ḥt, ʿkdy
- un subjuntiu en -a
- demostrativos en t
- nivellació del alomorfo -at de la terminació femenina
- complementador ʾn i subordinador
- l'us de f- per a introduir clàusules modals
- pronom d'objecte independent en (ʾ)i
- vestigis de la nunaació
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ “Case and proto-Arabic, Part I” (1998). Bulletin of the School of Oriental and African Studies 61: 51–73. doi:.
- ↑ “(PDF) Al-Jallad. 2017. The Case for Proto-Semitic and Proto-Arabic Case: A reply to Jonathan Owens, w. Marijn van Putten &#; Ahmad Al-Jallad and Marijn van Putten - Acadèmia.edu” . Romà-Arabica Xvii (2017): Fictional Beings in Middle East Cultures.
- ↑ “Al-Jallad. The earliest stages of Arabic and its linguistic classification (Routledge Handbook of Arabic Linguistics, forthcoming)” .
- ↑ «A History of the Arabic Language». linguistics.byu.edu.
- ↑ «The Types of Arabic and their Differences». www.getquranic.com.
- ↑ «The Aramaic scripts of North Aràbia». krc.orient.ox.ac.uk.
- ↑ «Arabic the Semitic Language of the Arabs». www.ucg.org.
- ↑ «Arabic Historical Thought In The Classical Period». openmaktaba.com.
- ↑ «Historical Perspectives on Arabic: From Early Forms to Modern Usage». playaling.com.
- ↑ «History of the Arabic language». arabikey.com.
- ↑ Al-Jallad, A. (2015). An Outline of the Grammar of the Safaitic Inscriptions. Brill.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Fournet, Arnaud. “Some Features of Proto-Arabic Phonemes and the Tenets of the Comparative Method”. Zeitschrift für Arabische Linguistik (54): 5–26.. Accessed 13 Feb. 2023.
- Owens, Jonathan. “Case and Proto-Arabic, Part II”. Bulletin of the School of Oriental and African Studies 61 (2): 215–27. University of London. doi:. Accessed 13 Feb. 2023.
- Zaborski, A.. “Inflected Article in Proto-Arabic and Some Other West Semitic Languages”. Asian and African Studies 9 (1): 24–35. ISSN 1335-1257.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Idioma proto-árabe» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.