Iglésia catòlica lliberal
Els nomenes Iglésia catòlica lliberal i Moviment catòlic lliberal són utilisats per vàries denominacions catòliques independents en tot lo món basades en les idees del teosofista britànic James I. Wedgwood, que combinen pràctiques sacramentals catòliques en la llibertat de cult i, en particular, una obertura a idees teosóficas.[1][2] L'Iglésia catòlica lliberal és, per lo tant, una forma de sincretisme entre la teosofia i el cristianisme. No té cap conexió en l'Iglésia catòlica romana i posseïx la seua pròpia administració. El títul també s'aplica a vàries denominacions separades i independents a través del món sostenint moltes idees teosóficas en comuna.
Història de l'Iglésia
[editar | editar còdic]El fundador de l'Iglésia catòlica lliberal va ser James I. Wedgwood, anteriorment membre de l'Iglésia anglicana, quí va aplegar a ser un teósofo. Wedgwood es va sentir atret per l'Iglésia alta anglicana (terme usat per a referir-se a congregació anglicanes que tenen moltes pràctiques rituals associades en la missa catòlica), convertint-se en monaguillo i més tarde sent enviat a la catedral de York, a on com a director del cor ensenyava als chiquets el vora plana. Com anglocatólico, es va convertir en membre de la Confraternidad del Santíssim Sacrament, una societat devocional dins de la Comunió anglicana dedicada a venerar la «Presència Real de Crist en l'Eucaristía», i que promou la missa, la confessió regular i el dejuni eucarístico.[3]
En 1904, Wedgwood va assistir a una conferència sobre teosofia impartida per Annie Besant en York, despuix de la qual cosa es va unir a la Societat Teosófica i se li va prohibir tornar a l'iglésia.[4] Wedgwood va abandonar l'idea de seguir una carrera en l'iglésia i va decidir dedicar-se a l'obra de la Societat Teosófica, fungiendo com a Secretari General de la Societat en Anglaterra i Gales entre 1911 i 1913, renunciant només per a unir-se a la Jurisdicció Britànica de l'Orde co-masónica, una forma de maçoneria que permet la membresía de hòmens i dònes. En 1913, Wedgwood es va enterar de l'existència de l'Iglésia catòlica antiga de Gran Bretanya (naixcuda de l'Unió de Utrecht) i va escriure una carta al seu fundador, l'arquebisbe Arnold Harris Mathew, la resposta del qual va revivar el seu interés tant en l'iglésia com en ingressar novament en les órdens sagrades. Varen intercanviar cartes durant un temps i Wedgwood li va explicar la seua afiliació a la Societat Teosófica, a la qual cosa Mathew no va expressar cap preocupació en eixe moment. Eixe mateix any, Wedgwood va ser rebatejat i reconfirmado subcondicione, va rebre les órdens menors, inclós el subdiaconado. Posteriorment va ser ordenat diácono i finalment sacerdot el 22 de juliol de 1913 en Londres.
L'Arquebisbe Mathew era un sacerdot que havia abdicat com a catòlic romà i havia segut consagrat per l'Arquebisbe Gerardus Gul d'Utrecht el 28 d'abril de 1908 i nominat com el primer Bisbe de l'Iglésia catòlica antiga en Anglaterra. D'esta manera l'Iglésia catòlica lliberal afirma la seua successió apostólica que estenen fins a Roma. En el temps, Mathew va trencar tot els llaços en l'Unió d'Iglésies Utrecht, per a jurar llealtat una volta més a l'Iglésia catòlica i per a aconsellar a aquells dels seus fidels que eren teósofos a renunciar al seu membresía a la Societat Teosófica de Adyar. Este consell no va ser pres sériament per molts dels membres de l'iglésia.
En 1915, Wedgwood va visitar Austràlia com a Gran Secretari de l'Orde de la Co-maçoneria Universal i va conéixer a Charles Webster Leadbeater, un supòsit clarividente i sacerdot anglicà, aixina com una figura destacada del moviment teosófico. Va iniciar a Leadbeater en la maçoneria i li va parlar de la seua ordenació sacerdotal en l'Iglésia catòlica antiga. A la seua tornada a Anglaterra, Wedgwood es va enterar de que un dels bisbes de l'iglésia, Frederick Samuel Willoughby, s'hi havia vist envolt en un escàndal de homosexualitat i, com a resultat, havia segut suspés per l'arquebisbe Mathew. També es va enterar de que Mathew volia que tot el clero de l'Iglésia antiga renunciara a la Teosofia. Pocs es varen molestar en respondre a Mathew i poc despuix Mathew «va dissoldre» la seua iglésia.
Entretant, el bisbe Willoughby va oferir consagrar a Wedgwood al episcopado per a protegir la successió apostólica tal com el havia rebut. Wedgwood, no obstant, conscient de que les acusacions contra Willoughby eren substancialment certes, es va acostar a varis atres bisbes en busca de la consagració com a bisbe. Va escriure a l'arquebisbe catòlic antic de Utrech, per qui Mathew havia segut consagrat originalment, pero no va rebre resposta. Després es va acostar al bisbe Frederick James, un atre teósofo i homosexual, i a varis atres bisbes independents, pero cap va accedir. Sense atres opcions obertes, Wedgwood va rebre de Willoughby, King i Gauntlett la successió apostólica el 13 de febrer de 1916. Açò va tindre lloc sol en acabant de que l'arquebisbe Mathew dissolguera l'Iglésia catòlica antiga de Gran Bretanya i publicara una carta en The Times anunciant la seua intenció d'unir-se a l'Iglésia catòlica.[5]
Consagrat bisbe, Wedgwood va començar l'organisació que més vesprada aplegaria a ser l'Iglésia catòlica lliberal, i de la que seria el primer Bisbe President. El Bisbe Wedgwood va publicar artículs dins de la Societat Teosófica sobre el treball ceremonial. Més vesprada, eixe mateix any, Wedgwood va viajar de nou a Austràlia, a on va consagrar a Leadbeater com a bisbe en Sídney el 22 de juliol de 1916. Wedgwood va fundar formalment l'Iglésia catòlica lliberal en els EE. UU. en 1917.[6]Leadbeater va succeir en el temps a Wedgwood com a bisbe president de l'Iglésia catòlica lliberal. A partir d'eixe moment, Wedgwood va viajar pel món com a bisbe misionero, creant el Rito Lliberal (una forma de llitúrgia cristiana) en cooperació en Leadbeater, fundant missions de l'iglésia i publicant una série d'obres sobre teologia i llitúrgia. Despuix d'acusacions de conducta sexual inapropiada en menors contra ell i varis atres sacerdots i bisbes de l'Iglésia lliberal en 1919, Wedgwood va renunciar a la Societat Teosófica i a l'Iglésia catòlica lliberal.[7]
En 1947, una part de l'Iglésia catòlica lliberal es va separar per una controvèrsia al voltant de la suspensió d'un bisbe de l'Iglésia. Esta divisió independent s'autodenomina Iglésia catòlica lliberal internacional, i a pesar del seu nom, solament està present en els EE. UU.[8] L'Iglésia catòlica lliberal internacional afirma adherir-se al catolicisme «en la més àmplia mida de llibertat intelectual i respecte per la consciència individual».[9]
Estructura de l'Iglésia
[editar | editar còdic]L'Iglésia catòlica lliberal és governada pel «Sínodo Episcopal General» de tots els Bisbes de l'Iglésia. El Sínodo es reunix formalment cada tres anys i elegix un Bisbe President de la seua jerarquia com a director eixecutiu de l'Iglésia. L'actual Bisbe President de l'Iglésia catòlica lliberal és el Reverent Graham Wale. El Sínodo Episcopal General també elegix clercs per al Episcopado, en l'aprovació de les parròquies Catòliques Lliberals de les seues respectives Províncies. Els bisbes de l'Iglésia catòlica lliberal poden complir la seua funció fins al retir obligatòria a l'edat de 75 anys.
Cada Província de l'Iglésia catòlica lliberal és governada per un Bisbe Regionario qui, a la seua volta, pot tindre un o més Bisbes funcionant com a assistents baix d'ell. Una Província pot també tindre el seu propi Sínodo Clerical de Diáconos, Sacerdots i Bisbes. En la seua majoria, estos clercs no són remunerats per l'Iglésia i posseïxen treballs fòra d'esta per a la seua manutenció. Ells també poden casar-se i tindre propietats.
L'entrenament per al clerc pot variar de província a província. L'Institut d'Estudis Catòlic Lliberal va ser creat per a estandardisar el programa d'estudis per al desenroll de futurs díaconos i sacerdots pero les persones llaiques també poden seguir estos cursos.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Lliberal Catholic Church» (en en).
- ↑ Whalen, William J., Separated Brethren: A Survey Of Protestant, Anglican, Eastern Orthodox and Other Denominations in the United States, 1979, p. 153
- ↑ The International Theosophical Year Book, The Theosophical Publishing House, Adyar, Madras, 1937.
- ↑ Wedgwood, James I. Beginnings of the Lliberal Catholic Church
- ↑ Gregory Tillett, "Charles Webster Leadbeater", p.590
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Tillett, Gregory (2016). The Elder Brother: A Biography of Charles Webster Leadbeater (en en), Routledge, pp. 192-193. ISBN 978-1-317-31132-4.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ «What is the LCCI?» (en en).
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Iglesia católica liberal» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.