Anar al contingut

Iglésia de Sant Mateo Apòstol (Azuébar)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Iglésia de Sant Mateo Apòstol (Azuébar)

La iglésia de Sant Mateo Apòstol d'Azuébar, en la comarca del Alt Palancia, província de Castelló, Espanya, és un temple catòlic que està catalogat com Be de Rellevància Local en còdic identificatiu: 12.07.018-001, segons consta en la Direcció general de Patrimoni Artístic de la Generalitat Valenciana.[1]

Història

[editar | editar còdic]

L'Iglésia parroquial, d'Azuébar, es troba baix la advocación de Sant Mateo Apòstol. Es va iniciar la seua construcció en el XVII, en concret en 1669, finalisant-se en 1673, pero el temple sofriria una ampliació en el XVIII, en concret en 1772.[2]

Pertany a la Diòcesis de Segorbe-Castelló, en concret al arciprestazgo número 1, L'Asunción de La nostra Senyora (Segorbe). I posseïx un inventari de bens mobles, aixina com un archiu fotogràfic, abdós actualisats. Ademés conta en l'existència d'un archiu parroquial des de 1663 a l'actualitat.[2]

Descripció

[editar | editar còdic]

El temple és de planta irregular, d'una sola nau, en capelles laterals (d'entre les que destaca la Capella de la Comunió) més baixes que els contraforts entre els que es construïxen, utilisant l'espai entre les diferents altures per a obrir lunetos que aporten al temple allumenament natural, lo mateix que succeïx en la cúpula.[2] Pese a l'irregularitat de la seua planta poden distinguir tres crujir. La fàbrica amprada és mampostería i sillería.[2] En un dels murs exteriors es pot vore una làpida romana que presenta una inscripció incompleta, que procedix del jaciment “Terreros de Zorrilla”.[2][3] La frontera , que se situa als peus de la nau, és mixtilínea, carent de decoració, en una porta adintelada, a la que s'accedix per una senzilla escalinata; sobre la que se situa una hornacina en una menuda image del sant de la advocación del temple.[4] Sobre l'eix de la porta i la hornacina, més alta es contempla una finestra rectangular. La teulada és a dos aigües i està cobert per teixixca moruna. Destaca per últim, l'existència d'una cúpula de mija taronja sobre menut tambor, coberta en teixixca ceràmica vidriada i presentant el tambor lunetos per a aportar allumenament a l'interior.[1]

El campanar no està exent, formant part de la seua planta quadrada la frontera de l'iglésia, als peus de la planta, en el costat del evangelio. Presenta dos cos i l'arremate en cupulín. El primer cos, com hem dit, forma part de la frontera i en ell destaca el rellonge de sol. El segon cos, en el que se situen les campanes, de fàbrica de rajola, presenta finestres semicirculares per a estajar les campanes, que estan emmarcades per pilastras en capitel toscano. Per últim, l'arremate format per un cupulín de dimensions reduïdes i cobert en teixixques ceràmiques.[1]

Interiorment, com ya hem comentat, presenta una sola nau en capelles laterals entre contraforts i, ademés, àbsit poligonal.[1] Els pilars sobre els que se sustenta l'estructura de la nau són de capitel compost, i les voltes d'aresta.[2][1] En la segona crujir s'eleva una cúpula cega sobre escuet tambor en finestres, i junt a la mateixa es troba la capella del Crist de l'Agonia. Existix cor elevat als peus de la nau.[1] Interiorment podem destacar l'existència d'unes pintures murals (de poca calitat artística), encara que la majoria de la decoració és en escayola de temes acadèmics de la zona com és l'us d'estuc.[2][1]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 http://www.cult.gva.es/dgpa/brl/Detalles_brl.asp?IdInmueble=1132
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 24 de setembre de 2015. Consultat el 16 d'octubre de 2014.
  3. «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 1 de novembre de 2014. Consultat el 16 d'octubre de 2014.
  4. http://gogistesvalencians.blogspot.com.es/2012_05_01_archive.html

Enllaços externs

[editar | editar còdic]