Iglésia de les Salines
La iglésia de les Salines de Veta de Gata és un temple cristià catòlic de principis de el XX situat en Les Salines, entre les barriades de La Almadraba de Monteleva i de Veta de Gata, en la ciutat d'Almeria, Andalusia, Espanya.
Història
[editar | editar còdic]Les explotacions salineras de les Salines de Veta de Gata, existents des d'época romana, varen ser enajenadas en 1872 per l'estat. En 1882 varen ser adquirides per una companyia francesa; més tarde les compraria Isabel Oliver i de Cueto per a passar després als seus hereus, la família Acosta en el nom de Salineras d'Acosta.
La nova gestió d'Isabel Oliver i els Acosta, que varen constituir l'empresa Salines d'Almeria en 1904, va dur en si importants beneficis que varen redundar en l'equipament urbà per als treballadors salineros, construint-se aixina l'iglésia en 1907.
Restauració
[editar | editar còdic].jpg){kind=link}
Durant molts anys l'edifici amenaçava la ruïna. L'última volta que es va celebrar missa en l'iglésia va ser el 25 de decembre de 2004 i, a lo manco des de 2007, les autoritats prometien la seua restauració. Despuix de diverses vicissituts, un ampli moviment social sempre va exigir la recuperació del temple. Tant el bisbat, com l'Ajuntament d'Almeria i la Junta d'Andalusia es varen comprometre a això.[1] En març de 2011 l'Iglésia va sofrir varis actes vandàlics ,[2] motiu pel qual el Bisbat i l'Ajuntament d'Almeria varen aplegar a un acort per a la seua rehabilitació. Finalment, la restauració va terminar el 23 de setembre de 2012, recomençant la seua activitat llitúrgica, i actualment l'Iglésia de les Salines es troba en bon estat, es pot visitar i en el seu recint podem trobar un punt d'informació turística sobre el temple i el parc natural de Veta de Gata.[3]
Descripció
[editar | editar còdic]
A diferència de les vivendes dels salineros, el temple es va alçar sobre una plataforma per a evitar l'entrada d'aigua i arena, elevació que li conferix cert aíre de superioritat simbòlica. Baixe la nau, s'estajaren distintes estàncies dedicades a servicis, entre elles un colomer.
Estilísticamente, es caracterisa per la sobrietat historicista i l'eclecticisme propi de principis de XX en Almeria. La frontera s'obri a una escalinata flanquejada de dos pilastres arrematades en molduras i un pòrtic tetrastilo in antis orientat al surest, format per columnes de fuste pla i capitel pla, alçades sobre plinto. Sobre el mateix se situa el balcó del pòrtic, en un va emmarcat en arc de mig punt i decorat en una creu entre grutescos. L'única nau és inusualment alta i estreta, de volta de canó, coberta d'un terrat pla rodejat de balaustrada. No obstant, el seu element més característic del seu exterior són el pati-cementeri i l'espigat campanar quadrat, decorat en óculos i arrematat de piràmide i creu de ferro. En general, es pot descriure el seu aspecte com italianisant, cosa inusual en un àmbit rural i mariner.
En l'interior es varen venerar a la Verge del Carmen i a Santa Bàrbara, encara que hui solament existixen dos de la Verge Chiqueta Inmaculada i el Sagrat Cor de Jesús. L'interior conta en cor i sacristia i està decorat en falses columnes i cenefa llaurada en pedra.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Iglesia de las Salinas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.