Parc natural de la Veta de Gata-Níjar

Archiu:Arrecife de las Sirenas.jpg

Parc natural de la Veta de Gata-Níjar

El Parc Natural Marítim-Terrestre de Veta de Gata-Níjar és un espai natural protegit espanyol situat en la província d'Almeria, Andalusia. Es tracta del primer marítim-terrestre d'Andalusia, creat el 23 de decembre de 1987 per a conservar els seus ecosistemas naturals i valors paisagístics, atenent a interessos educatius, culturaels, científics, turístics, recreatius i soci-econòmics.

Archiu:Looking at the Mediterranean from Cabo de Gata.jpg

Zona del far de Veta de Gata

És un dels espais naturals espanyols, afectat per major número de figures de protecció, tant de caràcter natural com a cultural. Estes inscripcions estan fonamentades en la seua riquea geològica, ecològica, històrica, antropològica i paisagística:

• És el paisage més àrit d'Europa, i un dels pocs d'orige volcàico objecte de protecció.
• Els seus 63 km de costa alberguen penya-segats i fondos marins catalogats entre els de major calitat en el llitoral mediterràneu espanyol.
• La fauna i la flora del parc inclouen un nutrit grup d'espècies especialment interessants per ser endèmiques o de distribució geogràfica restringida a àrees pròximes, estar amenaçades d'extinció, ser essencials per al desenroll normal dels ecosistemas o constituir un recurs econòmic considerable.
• El catàlec de vegetals està format per més de 1000 espècies terrestres i fins a 250 marines, entre les que es conten algunes de suma importància ecològica com la Posidonia oceanica. Pel que fa a la fauna, el parc conta en una impressionant diversitat d'invertebrats terrestres i marins. Entre els primers es conten més d'una vintena d'endemismes i entre els segons, es troben representats la gran majoria dels grups taxonómicos descrits.
• L'ubicació geogràfica i les característiques climàtiques determinen que en la franja marítima protegida convixquen espècies marines que poblen normalment a un i un atre costat de la frontera virtual que suponen les corrents marines entre el Veta de Gata i el Nort d'Àfrica, sense que es done tal circumstància en cap atre punt del planeta.
• El ser humà, a lo llarc de la història, ha deixat un ric llegat que permet seguir de forma cronològica el modo d'aprofitar els recursos, interactuant en la naturalea i modelant el paisage.

• Estes activitats, llunt d'alterar l'entorn, han colaborat activament en alguns casos a la conservació i manteniment de l'equilibri ecològic, sent l'explotació salinera un dels escassos eixemples d'harmonia entre els processos indústriaels i la protecció del mig ambient.
• El desenroll social i econòmic de la població està vinculat a la conservació del mig, fent-se necessària la regulació de les actuacions efectuades en l'espai protegit.
• El far de Veta de Gata i el sec de les Sirenes són dos dels icons més representatius de la província d'Almeria.

Archiu:Cala del Plomo 2.jpg

Cala del Plom, agost de 2022

Règim de protecció

Àmbit territorial

Archiu:CAPS 20 TablaTerritorio (cropped).png

Senyes territorials del parc natural de Veta de Gata-Níjar

Les 26 000 hectàreas protegides per la norma de creació del parc natural, varen ser ampliades alguns anys despuix, per Decret 418/1994, de 25 d'octubre, substituït catorze anys despuix per Decret 37/2008, de 5 de febrer, en expirar el determini de vigència de l'anterior. Les noves tecnologies i l'experiència obtinguda durant estos anys, varen dur a precisar novament els llímits, que comprenen una extensió de 37 500 ha terrestres i 12 012 marines, dotant ademés al parc de nova cartografia.

El parc s'ubica en l'extrem suroriental de la península ibèrica, ocupant part de tres térmens municipals de la província d'Almeria.

La franja marítima protegida s'estén a lo llarc de 63 km entre la plaja de les Salinicas en Carboneras i la Rambla d'Aigües en el de la capital provincial, adinsant-se fins a una milla nàutica en el Mar Mediterrànea, sent el major espai marí protegit en la costa continental europea.

El Acort de 27 de giner de 2004 estén ademés l'àrea d'influència socioeconòmica del parc, incloent la totalitat dels térmens municipals de Carboneras i Níjar, sense que es veja modificat el d'Almeria. També pertany al parc natural una molt chicoteta part del municipi de Sorbixques, encara que casi la majoria de voltes no se sol citar. Igualment, una part inapreciable del municipi de Lucainena de les Torres està dins del parc natural.

Tutela i responsabilitat

Organismes i entitats

La figura del parc natural es troba tutelada per l'Agència Andalusa de Mig ambient, dependent de la Conselleria d'Agricultura Ganaderia, Peixca i Desenroll Sostenible, que conta en la Junta Rectora del Parc com a orgue consultiu.

La Junta Rectora del Parc està constituïda per:

• El President, designat pel Consell de Govern de la Junta d'Andalusia a proposta de l'Agència de Mig ambient.
• El Conservador del Parc, designat per l'Agència prèvia conformitat de la Junta Rectora, és el responsable de l'administració i actua com a Secretari de l'orgue rector.
• Representants de distintes Conselleries autonòmiques, la Diputació Provincial i els tres ajuntaments afectats.
• Representants dels ciutadàs (propietaris i empresaris), les associacions conservacionista i el Consell Regional de Caça.

• Un representant del Consell Superior d'Investigacions Científiques i un atre de les universitatés andaluses.

La Reserva Marina, creada per Orde de 3 de juliol de 1995, en el territori del parc, és gestionada de forma compartida pel Ministeri de Mig ambient, Mig Rural i Marí i la Conselleria de Mig ambient de la Junta d'Andalusia.

Pel que fa als bens culturals inscrits en el Catàlec General del Patrimoni Històric Andalús correspon a la Conselleria de Cultura de la Junta d'Andalusia la seua tutela i gestió, ocupant-se l'Agència Andalusa de Mig ambient, d'aquells que figuren en el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals, pero no formen part del citat inventari.

Regulació normativa

La llegislació vigent que afecta de manera específica a l'espai protegit està constituïda per les següents normes:

• Decret 314/1987, de la Presidència, de 23 de decembre, de declaració del parc natural de Veta de Gata-Níjar.(BOJA 6/1988, de 26 de giner) html Accés: 20/5/2009.
• Orde de 3 de juliol de 1995, per la que s'establix la reserva marina de Veta de Gata-Níjar.(BOE 165/1995, de 12 de juliol) html Accés: 23/5/2009.
• Resolució de 23 de giner de 2001, de la Direcció general de Bens Culturals, per la que es resol inscriure en el Catàlec General del Patrimoni Històric Andalús, en caràcter genèric colectiu, els aljibes, nòries, molinas, molins de vent i molins hidràulics del parc natural Veta de Gata-Níjar, Almeria.(BOJA 21/2001, de 20 de febrer.) pdf Accés: 11/6/2009.
• Acort de 27 de giner de 2004, del Consell de Govern, pel que s'aproven els Plans de Desenroll Sostenible dels parcs naturals Veta de Gata-Níjar, Serres Subbéticas i Serra de Aracena i Picos de Aroche.(BOJA 45/2004, de 5 de març) pdf Accés: 20/5/2009.
• Decret 37/2008, de 5 de febrer, pel que s'aprova el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals i el Pla Rector d'Us i Gestió del parc natural Veta de Gata-Níjar i es precisen els llímits del citat parc natural. (BOJA 59/2008, de 26 de març) pdf Accés: 20/5/2009.

Documents de gestió

La Llei 2/1989, de 18 de juliol, de creació del Inventari d'Espais Naturals Protegits d'Andalusia establix com a necessària l'elaboració de tres documents bàsics per a la seua gestió:

• El Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals (PORN), aprovat per Decret 37/2008, de 5 de febrer, elabora un inventari del patrimoni natural i cultural que alberga l'espai i establix zones someses a distints graus de protecció, en funció de les distintes tipologies que caracterisen cada una d'elles.
• El Pla Rector d'Us i Gestió (PRUG), aprovat per Decret 23/2008, de 5 de febrer, té com a finalitat indicar les directrius a seguir en les actuacions eixecutades en l'espai protegit, en la finalitat de garantisar la conservació dels valors naturals i culturals que varen motivar la seua creació.
• El Pla de Desenroll Sostenible (PDS), aprovat per Acort de 27 de giner de 2004, valora la situació socioeconòmica, l'estat de conservació del mig natural i els bens culturals i les amenaces a les que es veu somés, organisant les actuacions a acometre per a previndre riscs i solucionar problemes existents.

Estos documents atenen a les estipulacions establides en els plans de caràcter horisontal, publicats per les distintes administracions públiques, per a la gestió del patrimoni natural i cultural en els seus àmbits territorials de competència. En particular:

• Pla Forestal Andalús, aprovat per Acort de Consell de Govern el 7 de febrer de 1989, pel que s'aprova el Pla Forestal Andalús i la seua remissió al Parlament.(BOJA 17/1989, de 3 de març) html Accés: 15/6/2009.

• Pla General de Bens Culturals d'Andalusia, aprovat per Decret 106/1995, de 25 d'abril, pel que s'acorda la formulació del Pla General de Bens Culturals d'Andalusia per al periodo 1996-1999.(BOJA 76/1995, de 26 de maig) html Accés: 11/6/2009.
• Pla de Recuperació i Ordenació de les Vies Pecuàries d'Andalusia, conforme al Decret 155/1998, de 21 de juliol, pel que s'aprova el Reglament de Vies Pecuàries de la Comunitat Autònoma d'Andalusia.(BOJA 87/1998, de 4 d'agost) asp Accés: 15/6/2009.
• Pla Hidrològic de la Conca Sur, aprovat per Real Decret 1664/1998, de 24 de juliol, pel que s'aproven els Plans Hidrològics de conca.(BOE 191/1998, d'11 d'agost) html Accés: 15/6/2009.
• Pla d'Ordenació del Territori d'Andalusia (POTA), segons Decret 206/2006, de 28 de novembre, pel que s'adapta el Pla d'Ordenació del Territori d'Andalusia a les resolucions aprovades pel Parlament d'Andalusia en sessió celebrada els dies 25 i 26 d'octubre de 2006 i s'acorda la seua publicació.(BOJA 250/2006, de 29 de decembre) html Accés: 15/6/2009.
• Pla Andalús d'Acció pel Clima 2007-2012: Programa de mitigació, aprovat per Acort de 5 de juny de 2007, del Consell de Govern, pel que s'aprova el Pla Andalús d'Acció pel Clima 2007-2012: Programa de Mitigació.(BOJA 125/2007, de 5 de juny) pdf Accés: 15/6/2009.

Ordenació del territori

El PORN establix una série de zones en l'àrea protegida la delimitació de la qual té com a finalitat ordenar l'us i els aprofitament seguint les disposicions de la Llei 42/2007, de 13 de decembre.

Zones de reserva

Archiu:CAPS 38 ReservasIntegrales.png

Reserves terrestres i marítimes del parc natural

Les Zones A són espais que alberguen ecosistemas d'important valor ecològic, paisagístic o científic, per lo que requerixen un nivell de protecció especial. Coincidixen en àrees ben conservades en les que la chafada humana és pràcticament nula, en l'excepció de les salines de Veta de Gata, l'explotació de la qual resulta imprescindible per a garantisar la conservació de la riquea ornitológica.

En estes zones, que suponen el 18,4 % de la superfície total del parc, (6749 ha terrestres i 2395 marítimes), les activitats humanes estan llimitades per a minimisar l'impacte, considerant-se compatibles les relacionades en la conservació, investigació i educació migambiental.

Reserves terrestres

Pel seu valor geològic i l'interés de la biodiversitat albergada, estan declarades com a reserves terrestres (Zones A1):

• Planures aluvials de la rambla de les Amoladeras. (1)
• Planicie llitoral de Les Marines de Veta de Gata-Les Amoladeras. (2)
• Zona d'evaporament de les salines de Veta de Gata. (3)
• Núcleus volcànics del Veta de Gata: Cerro de la Testa, Cerro de la Vela Blanca i Cerro del Resquit. (4)
• Enclavaments costers des de Genoveses al Barronal. (5)
• Afloraments i enclavament volcànic del Cerro del Flare. (6)
• Núcleus volcànics de La Rellana, Hoya del Paraís i Majada Redona. (7)
• Cerro Blanco. (8)
• Núcleus volcànics de La Polacra. (9)
• Altiplans calcàrees de la Rellana de Sant Pedro. (10)
• El Jayón. (11)
• Formació arrecifal de Taula Roldán. (12)
• Cerro Gros i Costera de la Higuera. (13)
• Afloraments de la Loma dels Yesares-La Molata. (14)
• Cerro de Gallardo. (15)

Reserves integrals marítimes

Archiu:Nijar - La Amatista.jpg

Mirador de l'Amatista

L'estat de conservació dels ecosistemes són valorats per a establir sis reserves marines (Zones A2), quatre de les quals (C, D, I i F), són incloses també en la figura de Reserva Marina de Veta de Gata-Níjar:

• Punta de la Mija Taronja. (A)
• Punta Javana-Illot de Sant Pedro. (B)
• Punta de la Polacra. (C)
• Punta de Loma Pelada. (D)
• Morrón dels Genoveses. (I)
• Veta de Gata. (F)

Àrees en regulació especial

Vore també: Anex:Plages del parc natural Veta de Gata-Níjar

Archiu:CAPS 44 Playas (cropped).png

Plages del parc natural

Són aquells espais el valor dels quals ecològic, científic, cultural o paisagístic és compatible en l'activitat humana, i inclús interessant en alguns casos, vinculant-se normalment a l'aprofitament dels recursos renovables sense que es veja afectat el valor ecològic de l'àrea. Les activitats forestals, els aprofitament primaris extensius, l'investigació, el turisme sostenible i l'educació migambiental són promoguts en estes zones.

La superfície total de les Zones B supon el 73,5% del total del parc, i es diferencien quatre tipologies terrestres i una marítima.

• Àrees naturals d'interés general (Zones B1): Ocupen 19 438 ha i s'inclouen espais terrestres en els que les activitats humanes són compatibles en la prevenció de l'erosió, el manteniment de la biodiversitat, la regulació dels recursos hídrics i l'enriquiment del valor paisagístic:
• Àrees seminaturales en usos tradicionals (Zones B2): En una extensió de 7129 ha, són zones en les que l'agricultura tradicional ha modelat el paisage donant lloc a planures en cultius de cereals, blat fonamentalment, que possibiliten una rica avifauna esteparia, i chicotetes hortas que esguiten l'entorn. Les àrees agrícoles abandonades en procés de regeneració natural i certes zones relacionades en l'activitat salinera són incloses en esta categoria, en la que es desenrollen ademés, dos dels hàbitats destacats com a prioritaris per la Directiva 92/43/CEE: les zones subesteparias de terófitos i les xares arborescentes de Ziziphus lotus.
• Àrees llitorals d'espargiment (Zones B3): Existixen 154 ha de plages que, a pesar de localisar-se a certa distància dels núcleus urbans costers i carir d'accessos practicables en alguns dels casos, tenen gran demanda com zones de bany.
• Plages urbanes (Zones B4): Ocupen tan sol 27 ha, pero requerixen un equipament especial degut de l'intens us, en ser moltes d'elles, un dels principals reclams turístics de l'espai protegit.
• Àrees marines en aprofitament primaris o d'espargiment (Zones B5): Les 9617 hectàrees del parc natural no catalogades com a reserves marines (A2) servixen de zones de amortiguación. En elles es permet l'aprofitament sostenible dels recursos peixquers i el desenroll d'activitats nàuticas i submarines compatibles en la conservació dels ecosistemes.

Zones de regulació comuna

En la finalitat de garantisar l'aprofitament sostenible minimisant l'impacte sobre l'espai natural i de restaurar les àrees degradades, s'establixen tres tipos de zones que suponen el 7,3% de la superfície total del parc natural:

Les zones de cultius agrícoles (Zones C1) ocupen 2831 ha caracterisades pel manteniment dels sols i el seu valor agrícola.

En l'interior del parc existixen 551 ha en les que els sistemes d'explotació fan necessari l'establiment de zones d'agricultura intensiva baix plàstic (Zones C2) en la que han de garantisar-se les pràctiques ecològiques i la correcta gestió de residus.

La tercera zona de regulació comuna la constituïxen els núcleus habitats i atres zones transformades (Zones C3), incloent els sols no urbanisables de l'hàbitat rural disseminat, les agrupacions residencials de certa entitat, els campaments turístics, les instalacions per a la gestió i l'us públic del parc, les zones alterades per les explotacions mineres i atres àrees degradades per l'acció humana.

Àrees excloses de la zonificación ambiental

Les Zones D es definixen textualment: "S'inclouen aquelles àrees no incloses en les categories anteriors, en concret, aquells sols urbans i urbanisables el desenroll dels quals, a priori, es considera possible sempre que es determine la seua no afecció als hàbitats naturals i les espècies que varen motivar l'inclusió d'este espai natural en la Ret Natura 2000".

Atres figures de protecció

Ademés dels numerosos bens immobles ubicats en el parc que formen part del Catàlec General del Patrimoni Històric Andalús, l'entorn Veta de Gata-Níjar conta en les següents figures de protecció:

Archiu:Geoparques España Portugal.jpg

Geoparques en Espanya i Portugal en 2007

• 1989 - Les Salines de Veta de Gata són incloses en la Llista de Chapulls d'Importància Internacional segons el Conveni de Ramsar en virtut de les importants poblacions d'aus aquàtiques que alberguen. L'inscripció, en una superfície de 300 ha, requerix l'aplicació de les recomanacions que dit conveni establix en relació en els chapullés, ocupant-se d'això el Pla Andalús de Chapulls, emmarcat en el Pla Estratègic Espanyol per a la Conservació i l'Us Racional dels Chapulls.
• 1989 - BirdLife International inscriu la Serra i Salines de la Veta de Gata en el seu inventari d'àrees importants per a la conservació de les aus (IBA), en una extensió de 46 100 ha.
• 1989 - L'anterior inscripció origina que el parc siga propost com Zona d'Especial Protecció per a Aus (ZEPA) en virtut de lo dispost per la Directiva 79/409/CEE, del Consell, de 2 d'abril de 1979.

• 1992 - Quan es crea la Ret Natura 2000 per Directiva 92/43/CEE, el parc entra a formar part d'ella com ZEPA, inscrivint-se també com Lloc d'Interés Comunitari (LIC) i ratificant-se en 2006 i 2009.
• 1997 - l'UNESCO inclou el parc en la Ret Mundial de Reserves de la Biosfera, en una superfície protegida de 49.624 ha.
• 2001 - l'Unió Europea declara part dels fondos marins del parc Zona d'Especial Importància per al Mediterràneu (ZEPIM) d'acort en el Conveni de Barcelona.
• 2001 – El parc és catalogat com geoparque, nominació que es ratifica en 2006, entrant a formar part de la Ret de Geoparques Europeus i de la Ret Mundial de Geoparques de la UNESCO.
• 2008 - El parc s'adherix a la Carta Europea de Turisme Sostenible (CETS).

Característiques físiques del mig

El mig físic que soporta el parc està condicionat per una climatologia de considerable aridez, la seua proximitat al mar i els fenomens orogénicos de naturalea volcàica en posterior depòsit de sediments. Els seus valors radiquen tant en la varietat de recursos interessants des del punt de vista científic i divulgatiu, com en l'accessibilitat als mateixos, lo que facilita considerablement la seua observació i estudi.

De fet, és un dels quatre membres espanyols de la Ret de Geoparques Europeus, per ser una de les escasses àrees subdesérticas europees i posseir 50 km de penya-segats rocosos considerats entre els millor preservats de la costa mediterrànea continental.

Climatologia

La Cordillera Bètica evita l'incidència de les borrascas atlàntiques que proporcionen la major part de les precipitacions regionals, fent de gran part de la província d'Almeria, i en especial d'esta regió l'àrea de major aridez del país, establint-se el mínim nacional durant el periodo 1961-1990 en els 156 mm/any registrats en Veta de Gata.

Per un atre costat la mija pluviométrica històrica en les dos estacions meteorològiques del parc tiren unes senyes de 183 mm/any en el far de Veta de Gata i de 271 en el de Taula Roldán, en escassa oscilació a lo llarc de tota la série registrada, sent el mínim recollit de 37 mm/any en el primer i el màxim de 674 en el segon.

Les temperaturas ambientals són estables a lo llarc de tot l'any, en miges anuals entre 18 i 20 °C i oscilacions entre els mésés més frets i els més càlits inferiors a 15 °C. Els estius són càlits, en miges de 26 °C i els hiverns suaus (mija de 12 °C), en els que rarament es produïxen geladas, sent escasses les entrades existents en temperatures inferiors a 0 °C.

Una atra de les característiques climàtiques de l'àrea és la considerable activitat eòlica, determinant de factors geomòrfics i evolutius. Les senyes publicades indiquen un promig de 307 dias de vent a l'any, sent predominants els d'alce i ponent, i en menor medida els de nort i surest. Oragets en velocitat entre 10 i 20 km/h estan presents durant gran part de l'any, en un promig mensual de 2-3 dies de temporal.

Orogénesis

Vore també: Anex:Recursos geològics del parc natural Veta de Gata-Níjar

Archiu:Strand bei Monsul05.jpg

Plaja dels Genoveses

El parc presenta un paisage en el que, a grans traces, es diferencien tres unitats fisiográficas, originades per sengles complexos geològics: la Serra de Cabrera en el nort de l'espai, els volcans i arrecifales de la Serra de la Veta de Gata, i la planura llitoral del Golf d'Almeria en la porció suroccidental.

Complex Serra Cabrera-La Serrata de Níjar

Els inicis de la seua formació daten de centenars de millons d'anys, quan la mar banyava les actuals ales de la Serra dels Filabres. Els sediments depositats en els seus fondos, somesos a la pressió eixercida pel choc entre les plaques Euroasiàtica i Africana varen ser donant lloc a distintes roques de naturalea metamòrfica (esquisto, quarsita, calcitas...).

La Serra de Cabrera, que constituïx l'extrem oriental de les formacions alpujárrides dels sistemes bètics i el llímit septentrional del parc natural, és conseqüència d'estos fenomens orogénicos. El punt més alt del parc, el Pico de la Serrata, es troba en l'extrem nort-occidental del terme municipal de Carboneras, en la vertent sur d'esta serra, alçant-se 562 metros sobre el nivell de la mar.

Els mateixos fenomens orogénicos varen provocar la fractura de la Falla de Carboneras, donant lloc a l'aflorament yesífero conegut en el nom de La Serrata de Níjar, una chicoteta cadena montanyosa que s'eleva en el llímit occidental del parc discorrent en direcció noreste-suroest. La porció suroccidental d'esta formació no es localisa en l'interior de l'espai protegit, pero està amparada per una proposta com Lloc d'Importància Comunitària dins de la Ret Natura 2000.

Serra de la veta de Gata

Archiu:Cabo gata monsul.jpg

Colades volcàniques en la plaja de Mónsul

La Serra de la Veta de Gata correspon a la segona fase orogénica del mig. Es tracta de la porció emergida d'una cordillera submarina d'orige volcànic que recorre el fondo del Mar de Alborán, fins a alcançar un màxim en el cim del Cerro del Flare a 492 metros sobre el nivell de la mar.

Durant més de nou millons d'anys, en el Mioceno, el contacte entre les plaques tectónicas, va donar lloc a la successió de numeroses erupció de magma en forma de quatre episodis complexos que es varen alternar en periodos d'inactivitat.

Les cims volcàniques afloraven a la superfície mentres que en els periodos d'inactivitat, els assentaments de coralés i algas calcáreas sobre les ales sumergides originaven secs al mateix temps que sobre el sol es depositaven sediments carbonatados originats per l'erosió.

L'elevació progressiva del sol va deixar al descobert una espècie d'archipèlec paralel a la primitiva llínea de costa, format per numeroses illas i illots que, despuix de la reculada marina, varen terminar formant l'actual serra.

Estrats de roques ígneas alternant en sediment carbónicos formen el perfil geològic d'esta part del Mediterràneu Occidental, que pot ser estudiat en les parets dels actuals picos i replanells arrecifales fòssilés. Este fet i les variades formes volcàniques originades per l'heterogeneïtat de les condicions en les que es va produir el refredat de la lava, incrementen el valor geològic del parc natural.

Depressió d'Almeria i Níjar

La reculada del mar va supondre la tercera i última fase de formació del mig. La retirada de les aiguas va deixar al descobert una capa de sediment procedents de fenomens erosivos anteriors i les depressió del Golf d'Almeria i del Camp de Níjar es varen ser convertint en terra ferma, a lo que varen contribuir els depòsits de material erosionat procedent de les escorrentías en les distintes conques que esculpen el perfil.

L'extrem oriental del Golf d'Almeria constituïx l'àrea suroccidental del parc i en ella es desvela l'història natural del Mediterràneu Occidental des del Pleistoceno als nostres dies, en abundants registres fòssils en forma de dunes i plages antigues, escalonades en quatre nivells entre fa 250 000 i 95 000 anys, en presència d'espècies com el gasteròpode Strombus bubonius, que atesten l'existència d'antigues mars subtropicals en la zona.

L'intensa activitat eòlica que caracterisa la zona, condiciona un paisage en el que les dunas mòvils són abundants en la costa, assentant-se sobre la base que constituïxen les plages fòssils, per a tancar albuferas en diversos punts del llitoral, entre les que adquirix especial rellevància per la seua extensió, activitat salinera i diversitat biològica: la coneguda popularment com Salines de Veta de Gata.

Edafologia

La varietat de substrats, l'alternança de periodos de climatologia variada a lo llarc de la història geològica i l'us humà tradicional dona com resultat una diversitat de tipologies edàfiques en la que queden representades, gran part de les que són característiques d'ecosistemas àrits o semiáridos.

Per regla general són sols en escassa gruixa, resultants dels intensos fenomens erosivos als que estan somesos, encara que s'alternen en perfils en els que abunda la matèria orgànica, traça característica de sols en els que predominen els fenomens de formació. Este fet indica que en estes àrees, sempre que no s'alteren les condicions ambientals actuals, l'evolució dels mateixos serà previsiblement positiva.

En el PORN de 2008 s'establix l'erosió com el major risc de desertisació, encara que considera que solament un 6,4% de la superfície es veu amenaçada per processos severs, si be en els programes de recuperació, deuria incloure's una territori adicional corresponent al 7,1% del total de l'àrea protegida.

No obstant, la major part de la superfície es veu poc afectada per tals processos degenerativos gràcies a la pedregosidad de la superfície i a la densa cobertura arbustiva de grans àrees del parc.

La salinisació que afecta als sols àrits deguda a processos naturals de pèrdua hídrica i concentració salina no pot considerar-se un signe de degradació, pero s'han detectat àrees de regadiu en les que este procés es deu a un maneig inadequat, com l'us excessiu de fertilisants o l'agotament dels aqüífers, lo que constituïx, en opinió de BirdLife International, una de les amenaces a les que s'enfronta l'espai natural.

Hidrografia

Vore també: Anex:Hidrografia del parc natural Veta de Gata-Níjar

Archiu:Cabo de Gata.jpg

Les Salines de Veta de Gata

Administrativament, l'àrea s'adscriu a la Conca Hidrogràfica Sur, subcuenca Camp de Níjar, i des del punt de vista hidrogeológico, pertany al sistema acuífero Níjar-Carboneras, constituït a la seua volta per les següents unitats:

• La Rambla de la Palmerosa. En recursos escassos, al voltant de 0,5 Hm³/any, que resulten deficitaris.
• El Hornillo - Fernán-Pérez. En un dèficit hídric de 2 Hm³/any, els aqüífers d'esta unitat hidrogeológica presenten alta salinitat, no fent-les recomanables para use agrícola, ni aptes para consum humà.
• La Serra de la Veta de Gata. En senyes insuficients que no permeten establir un model de gestió en el Pla de Desenroll Sostenible.
• El Alquián - Veta de Gata. Acuífero sobreexplotados en alta salinitat i traces de contaminació en matèria orgànica, deguda a intrusions marines en zones pròximes a la costa.

L'aprofitament actual d'estes aiguas per part de l'home és pràcticament nul, encara que en atres moments de la història s'han sobreexplotado els recursos.

Caixers fluvials

L'escassea i el marcat caràcter estacional de les plujas (principalment en autumne i hivern), unit a les altes temperaturas fan que no existixquen excedents hídrics en cap época de l'any. Les conques fluvials, es corresponen en les conegudes com subtropicales mediterrànees, caracterisades per cursos curts i de pendent considerable, el caixer de la qual permaneix sec durant llargues temporades, en l'excepció del riu Alies, la font de la Cala de Sant Pedro, el Barranc de les Agüillas i Les Negres, a on es produïxen afloraments en escàs cabal que originen oasis d'extensió llimitada.

El nort del parc està recorregut pel riu Alies i dos dels seus ramblas tributàries, la Palmerosa i la del Saltador. L'últim tram del curs principal marca part del llímit de l'àrea d'exclusió perifèrica de Carboneras, fins a desembocar en la plaja del Algarrobico.

L'alvertent oriental de la Serra de la Veta de Gata es esculpe en numeroses rambles, barrancs i cañadas: Cañada Méndez, Rambla del Plom, Rambla del Granadillo, Rambla de les Egües i Cañada de Majada Redona són algunes d'elles.

Les planures meridionals estan recorregudes per tres rambles en menor pendent en les que existixen abundants depòsits aluvials. Són la Rambla de Morales, la Rambla de les Amoladeras i la Rambla d'Aigües. Esta última configura el llímit occidental de l'espai protegit.

Chapulls

La Rambla de les Higueras i la Rambla del Pou del Cigarrón conduïxen els seus caixers cap a la plaja de Veta de Gata formant-se una albufera entre la desembocadura d'abdós, coneguda com Salines de Veta de Gata.

El sol està compost per sediments procedents dels torrentades i de l'arena dunar que tanca el pas als caixers. L'aigua, té el seu orige en les corrents subterrànees i escorrentías de les ramblas, de les escasses plujas que es produïxen en la zona i d'infiltracions d'aigua de mar, resultant un complex lacunar salobre en el que l'explotació humana de les salinas no està bregada en la vida salvage de numeroses aus, que justifica algunes de les figures de protecció en que conta el parc.

Prop d'esta, la desembocadura de la Rambla de Morales en la plaja del Toll, forma un atre complex de albuferas deltaicas.

De menor extensió, uns atres saladarés es formen temporalment en la plaja dels Genoveses, el playazo de Rodalquilar, la Rasa de Pujaire i la desembocadura del riu Alies.

Biòtop parc natural marí Veta de Gata

Mareges: 0,40 de mija

Temperatura: La temperatura de l'aigua de la superfície varia segons l'estació de l'any. Entre 21 i 30 °C en estiu, entre 10 i 15 °C en hivern, la temperatura aumenta d'oest a est. A partir dels 100 a 200 m la temperatura es manté constant ± 13 °C. Salinitat: Mija 3,8 % contingut de sal. Aumenta d'est a oest de 3,7 % a 3,9 % c/ix.

Clima: plujós en autumne i primavera; i en estiu sec i calorós.

Oceanografia

Archiu:CAPS 120 CorrienteAlmeriaOran.png

Esquema de les corrents superficials en la mar de Alborán

El parc natural té una superfície marítima protegida d'aproximadament 12 000 hectàreas, que discorren paraleles a la costa fins a 1 milla mar adins, des de la plaja de les Salinicas en Carboneras fins a la Rambla d'Aigües en el terme municipal d'Almeria.

A lo llarc dels més de 60 km de costa, contrasten els penya-segats i cales chicotetes del llitoral llevantí, en les plages d'arena i grava del meridional.

Els fondos marins combinen secs rocosos que apleguen a una profunditat màxima de 60 metros baix el nivell de la mar, en plages planes de pendent menys pronunciada.

Les corrents atlàntiques confluïxen front al Veta de Gata en les que descendixen paraleles a la costa mediterrànea espanyola, originant una nova en direcció al nort d'Àfrica coneguda com Front Almeria-Orà.

El fluix d'aiguas profundes en sentit invers i les aportacions de l'Atlàntic garantisen l'aporte de nutrients i permeten els fluix migratoris que asseguren la biodiversitat que justifica gran part de les figures de protecció que amparen al parc natural.

El PORN assegura que l'estat de les aigües és bo, sense que es descriguen focs de contaminació, possibilitant riques comunitats marines i considera la zona com d'alt interés biogeográfico.