Vent d'alce

Núvol de Llevant formant-se sobre el costat este del peñón de Gibraltar. Este fenomen és conegut com "Les barbes del Llevant".

El vent d'alce o simplement alce (en francés levantin; en italià alce), també cridat vent de solano, és el nom en el que se sol designar al vent procedent del este en el llitoral mediterràneu d'Espanya i, en general, en tot el mediterràneu occidental.

En bufar de forma moderada o forta, l'alce provoca forts marejadas en el Mediterràneu. Generalment suau i humit, l'alce en freqüència du núvols i pluja. Quan fa bon temps, se li coneix com "levant blanc" o "alce calma".

L'orige del nom és el mateix que el de l'Alce, la regió este del Mediterràneu. També se li atribuïx la paraula francesa levant, el participi del verp "elevar" - per a on s'eleva el sol - del llatí levare. El terme es referix aixina a la direcció oriental del sol en amanecer.

Descripció

El vent naix en el Mediterràneu central i en les proximitats de les Illes Balears i alcança la seua major velocitat en travessar l'estret de Gibraltar. El vent du boires i precipitacions al llitoral mediterràneu de la península ibèrica pero provoca temps sec en el costat occidental de l'Estret, especialment en la costa atlàntica andalusa. Esta peculiaritat té que vore en l'efecte foehn que realisen les montanyes dels sistemes Bètics i els fa ben coneguts pels habitants del lloc, que ho associen en temps calorós o ventoso. En Gibraltar genera formacions de núvols particulars en el Peñón, conegudes vulgarment com les barbes de l'alce. Els vents de Llevant poden ocórrer en qualsevol moment de l'any, pero són més comuns des de maig a octubre. La seua intensitat pot ser molt variable pero pot aplegar a ser molt alta, impossibilitant l'eixida de bucs en els ports de Ceuta, Tarifa, Algecires i Tànger .

Orige meteorològic

Durant l'estiu boreal, les llargues hores de sol generen a sovint una baixa tèrmica (B) sobre el noroest del continent africà, exactament sobre la cordillera de l'Atles. Esta baixa de pressió entre 1005 i 1010 milibares entra en contraposició en l'anticiclón de les Azores, més reforçat en époques estiuenques, i situat al nort del archipèlec. Esta conjunció genera vents en contra del sentit del rellonge en la baixa pressió (vent de l'est en la seua zona nort) sobre el mediterràneu més occidental. Junt a l'orige baromètric, s'afig l'efecte local del estret de Gibraltar, que magnifica la seua força i velocitat just en eixa zona.

La sequetat en Andalusia occidental és pel efecte Foehn produït per les estribaciones occidentals de les serres bètiques.