Anar al contingut

Iglésia fortalea de la nostra Senyora dels Àngels (Castellfabib)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Iglésia fortalea de la nostra Senyora dels Àngels (Castellfabib)

La iglésia fortalea de La nostra Senyora dels Àngels és un temple de cult catòlic baix l'advocación de Nostra Senyora dels Àngels en la vila de Castellfabib, en la província de Valéncia. És una edificació religiosa d'arquitectura gòtica valenciana, renaixentista, barroca i neoclàssica, construïda entre els sigles XIII i XIV, sent posteriorment reformada en el sigle XVII i transformada en el sigle XIX.

La parròquia de Castellfabib està inclosa en l'arzobispado de Valéncia, pertanyent al arciprestazgo 19 Sant Antonio Abad; baix mitra valenciana està des de 1960, havent estat baix mitra segorbina des del moment de la conquista i la seua erecció en parròquia en 1210 pel rei Pedro II d'Aragó.

Està calificat com be d'interés cultural des del 4 de març de 2008, en l'identificador número R-I-51-0011981.

Història

[editar | editar còdic]

La primitiva iglésia data de finals de mitan d'el XIII, la qual es va desenrollar en l'altar orientat cap a l'est en una sola nau, l'antiga sala d'armes, rectangular i en un principi en els murs testero plans. El seu espai interior va estar dividit en quatre crujir separades per tres arcs perpiaños apuntats, propis del gòtic primari o romànic terciario. En l'espai entre contraforts es varen construir les capelles laterals cobertes en voltes de crucería. Estes capelles es trobaven recobertes de pintures murals del gòtic llineal[1] que han aparegut en restauracions recents. La coberta és d'armadura de fusta a dos alvertents. Tant el viguerío com el entablillado tenen policromado de molt alta calitat.

Despuix del terremot de 1656 es va fer una gran reforma que afegiria la capella de la Comunió, en la seua cúpula, i l'atri d'entrada i es va plantejar per a les noves estàncies una nova estructura d'ahí que les seues cobertes siguen diferents a les demés. L'anterior mur pla del cabecero va ser eliminat per complet. En el seu lloc s'erigiria un presbiteri que després seria ampliat. Els peus de l'iglésia també serien transformats, en el costat de l'epístola es varen construir dos capelles bessones, les dels dominicos, en volta de crucería estrelada simulada decorada en caps de querubines. L'antic cor va ser eliminat i el óculo del mateix va ser cegat. El primer campanar va desaparéixer, erigint-se un de nou contigu pero independent i separat d'ella.

En la posterior reforma que es va realisar en motiu en l'época de les guerres carlistas, i supostament per a reparar els danys que sofriria la mateixa en este conflicte bèlic, es convertix en una iglésia de tres naus, eliminant els respals dels arcs ogivals, apeándolos en les noves voltes de les naus laterals. S'amplia de nou el presbiteri, eliminant el pas entre els dos costats de la fortalea, i es cobrix en volta de canó, sobre la que recolza una llanterna octogonal. En este moment es conclou l'arremate del campanar en rajola.

Descripció

[editar | editar còdic]

El castell de Castellfabib es troba situat sobre un cerro que domina la població i que conforma un meandre del riu Ebrón, junt al caixco urbà de Castellfabib.

L'iglésia parroquial de La nostra Senyora dels Àngels es troba ubicada en el quart nivell d'una torre del castell de Castellfabib. Esta es va alçar sobre un pronunciat decliu de l'ala oest d'un promontori rocós que s'erigix junt al riu Ebrón, salvant el desnivell per mig de tres pisos sobre els quals s'assenta l'iglésia. La construcció és en general de mampostería presa en morter de calç, utilisant el sillarejo en les parts inferiors i en els cantons. La coberta de l'edifici es cobrix en la doble teixixca en zig-zag pròpia de les construccions aragoneses.

A l'iglésia s'accedix pel cridat Carrerón, que és un passage a nivell del tercer pis de la torre, que conduïx des del núcleu urbà fins a la part oposta del promontori a on es troba l'accés aïllat del restant de la població.

El Campanar de l'iglésia de La nostra Senyora dels Àngels és una torre exenta (XIV), situada a la capçalera del temple (costat de l'epístola), en accés des del castell.[2]-[3]

Patrimoni moble

[editar | editar còdic]

No obstant haver segut ric en el passat, el patrimoni ornamental i moble de l'iglésia parroquial de Castellfabib es troba prou esquilmado: durant la Revolució Espanyola de 1936, l'iglésia va ser saquejada i l'archiu destruït.[4]

Destaca la creu procesional gòtica[5] i algunes talles del imaginero valencià José Esteve Bonet.[6]

Vore també

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]