Anar al contingut

Iglésies ortodoxes veterocalendaristas gregues

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Iglésies ortodoxes veterocalendaristas gregues

Les Iglésies ortodoxes veterocalendaristas gregues (en grec: Παλαιοημερολογίτες, Paleoimerologites) són les Iglésies successores en causa dels grups de fidels i clercs originaris de l'Iglésia ortodoxa estatal de Grècia o de Patriarcat de Constantinopla que es varen declarar en contra i en desacort front a l'abandó de l'us del Calendari tradicional o Patrístico, també cridat com Calendari Juliano (encara que no nomenat de manera canònica).[1] Varen ser durament perseguits des de 1924 fins a 1974. Actualment estan formalment aprovats i protegits per l'estat Grec. Comunament són denominats Ortodoxos Veterocalendaristas.

Història

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Vista de la de l'aparició de la Santa Creu en Himeto. Font: Diari SKRIP (Atenes, Grècia 1925)

En l'any 1924, els bisbes de l'Iglésia ortodoxa de Grècia, en l'Arquebisbe Chrysostomos (Papadopoulos) al seu cap, varen implementar l'us del calendari gregoriano, canvi que ya havia segut discutit en un "Congrés Pa-Ortodox" de 1923. En resposta, el Metropolita Germans de Demetrias, es va retirar com a protesta de la seua pertinença al Sant Sínodo. El moviment "Vetero Calendarista" va sorgir per a opondre's a l'adopció del que per ents religiosos seria conegut com "Calendari Juliano revisat".

El moviment va ser sostingut i animat per monges Athonitas que recolzaven el rebuig al canvi de calendari, centenars de parròquies i la seua clero es varen negar a reconéixer el nou calendari, aixina com dotzenes de monasteris en tota Grècia. Grups de llaics i germandats es varen formar per a mantindre l'us del calendari juliano, pese a la persecució que es va fer present.

En 1925 va ocórrer el succés més conegut: Una gran creu lluminosa va aparéixer en el cel sobre una iglésia vetero calendarista (el Monasteri de Sant Joan el Teòlec en Himeto, Atenes) amagada a causa de les persecucions, lo que va ser admirat per centenars de persones en la festa de l'Exaltació de la Santa Creu, molts dels testics varen ser personages notables de la societat i inclús la policia que varen anar a arrestar al tumult causat per este event, i dels presents molts es varen convertir eixa nit.[2]

En 1935, despuix de més de 10 anys, tres Metropolitas, Germans de Demetrias, l'antic Metropolita de Florina, Chrysostomos (Kavouridis) i Chrysostomos (Demetriou) de Zakynthos varen declarar que l'Arquebisbe d'Athenas era cismático i varen declarar:[3]

"Aquells que ara administren l'Iglésia de Grècia han dividit l'unitat de l'Ortodòxia per causa de l'innovació del calendari, i han colocat al poble grec ortodox en dos fraccions opostes. Ells no solament han violat la Tradició Eclesiàstica la qual va ser consagrada pels Sèt Concilios Ecuménicos i sancionada per l'antiga pràctica milenària de l'Iglésia Ortodoxa, sino que també han tocat el dogma de l'Una, Santa, Catòlica i Apostólica Iglésia. Per tant aquells els qui ara administren l'Iglésia Grega, Per causa del seu unilateral, anticanónica i impensada introducció del Calendari Gregoriano, s'han tallat al seu mateixos completament del tronc de l'Ortodòxia, i s'han declarat a sí mateixos com en essència cismáticos en relació en les Iglésies Ortodoxes les quals han permaneixcut sempre fonamentades en els Sèt Concilios ecuménicos i les lleis ortodoxos i tradicions, les Iglésies de Jesusalén, Antioquía, Sèrbia, Polònia, de la Santa Montanya i de la Montanya escabel de Deu de Sinaí, etc.... Açò esta confirmat per la Comissió conformada pels millors juristes i Professors de Teologia de l'Universitat Nacional que ha segut assignada per a estudiar la qüestió del Calendari,(…) Des de que el seu Beatitud l'Arquebisbe d'Atenes coloque per sí mateixa la seua firma s'a declarat a sí mateixa ser un cismático, que necessitat tenim de tindre testics per a demostrar que l'i els jerarcas que pensen com ell s'han tornat cismáticos, en açò han dividit l'unitat de l'Ortodòxia per mig de l'innovació del calendari i dividit l'ànima eclesiàstica i ètnica del Poble ortodox grec"

Des del 23 abril al 26 d'abril de 1935 es va realisar l'ordenació de quatre nous bisbe, que varen anar els Archimandritas:[4]

  • Germans (Barikopoulos)com a Bisbe de Kyklades
  • Christoforos (Hatzis) com a Bisbe de Megara
  • Polycarpo (Liosis) com a Bisbe de Diavleia
  • Matheo (Karpathakes) com a Bisbe de Bresthena.
  1. «El calendari Ortodox i el Futur de Veterocalendarisme» (en anglés). Archivat des d'el original, el 7 de setembre de 2012. Consultat el 18 d'agost de 2012.
  2. desconegut Reprinted from Orthodox Life, Vol. 22, No. 2 (March-April, 1972), pp. 18-20.. «Aparició Cruz en Athenas» (en anglés). Consultat el 18 d'agost de 2012.
  3. [1] Cited in Moss, New Zion in Babylon, Part 3, p. 92
  4. «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 30 d'abril de 2011. Consultat el 18 d'agost de 2012.