Iglésies ortodoxes veterocalendaristas gregues
Les Iglésies ortodoxes veterocalendaristas gregues (en grec: Παλαιοημερολογίτες, Paleoimerologites) són les Iglésies successores en causa dels grups de fidels i clercs originaris de l'Iglésia ortodoxa estatal de Grècia o de Patriarcat de Constantinopla que es varen declarar en contra i en desacort front a l'abandó de l'us del Calendari tradicional o Patrístico, també cridat com Calendari Juliano (encara que no nomenat de manera canònica).[1] Varen ser durament perseguits des de 1924 fins a 1974. Actualment estan formalment aprovats i protegits per l'estat Grec. Comunament són denominats Ortodoxos Veterocalendaristas.
Història
[editar | editar còdic]En l'any 1924, els bisbes de l'Iglésia ortodoxa de Grècia, en l'Arquebisbe Chrysostomos (Papadopoulos) al seu cap, varen implementar l'us del calendari gregoriano, canvi que ya havia segut discutit en un "Congrés Pa-Ortodox" de 1923. En resposta, el Metropolita Germans de Demetrias, es va retirar com a protesta de la seua pertinença al Sant Sínodo. El moviment "Vetero Calendarista" va sorgir per a opondre's a l'adopció del que per ents religiosos seria conegut com "Calendari Juliano revisat".
El moviment va ser sostingut i animat per monges Athonitas que recolzaven el rebuig al canvi de calendari, centenars de parròquies i la seua clero es varen negar a reconéixer el nou calendari, aixina com dotzenes de monasteris en tota Grècia. Grups de llaics i germandats es varen formar per a mantindre l'us del calendari juliano, pese a la persecució que es va fer present.
En 1925 va ocórrer el succés més conegut: Una gran creu lluminosa va aparéixer en el cel sobre una iglésia vetero calendarista (el Monasteri de Sant Joan el Teòlec en Himeto, Atenes) amagada a causa de les persecucions, lo que va ser admirat per centenars de persones en la festa de l'Exaltació de la Santa Creu, molts dels testics varen ser personages notables de la societat i inclús la policia que varen anar a arrestar al tumult causat per este event, i dels presents molts es varen convertir eixa nit.[2]
En 1935, despuix de més de 10 anys, tres Metropolitas, Germans de Demetrias, l'antic Metropolita de Florina, Chrysostomos (Kavouridis) i Chrysostomos (Demetriou) de Zakynthos varen declarar que l'Arquebisbe d'Athenas era cismático i varen declarar:[3]
Des del 23 abril al 26 d'abril de 1935 es va realisar l'ordenació de quatre nous bisbe, que varen anar els Archimandritas:[4]
- Germans (Barikopoulos)com a Bisbe de Kyklades
- Christoforos (Hatzis) com a Bisbe de Megara
- Polycarpo (Liosis) com a Bisbe de Diavleia
- Matheo (Karpathakes) com a Bisbe de Bresthena.
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ «El calendari Ortodox i el Futur de Veterocalendarisme» (en anglés). Archivat des d'el original, el 7 de setembre de 2012. Consultat el 18 d'agost de 2012.
- ↑ desconegut Reprinted from Orthodox Life, Vol. 22, No. 2 (March-April, 1972), pp. 18-20.. «Aparició Cruz en Athenas» (en anglés). Consultat el 18 d'agost de 2012.
- ↑ [1] Cited in Moss, New Zion in Babylon, Part 3, p. 92
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 30 d'abril de 2011. Consultat el 18 d'agost de 2012.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Iglesias ortodoxas veterocalendaristas griegas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.