Illa Inaccessible (Tristán de Falca)
La illa Inaccessible és una illa i un volcà extint, de 14 km² de superfície, en l'oceà Atlàntic Sur a 45 quilómetros al suroest de Tristán de Falca. És un territori del Regne Unit, encara que no té cap població permanent.
Història
[editar | editar còdic]Història primerenca
[editar | editar còdic]L'illa Inaccessible va ser descoberta per primera volta en giner de 1656 durant un viage del ’t Nachtglas, un barco neerlandés baix les órdens de Jan Jacobszoon,[1] 146 anys despuix de Tristán de Falca va ser vista per mariners portuguesos. Originalment Jacobszoon la va cridar illa 'Nachtglas' («nit de cristal»).
Hi ha dos explicacions per al nom d'illa Inaccessible. Una d'elles és que en els mapes, l'illa recent descoberta era referida com a inaccessible perque la tripulació holandesa que va desembarcar en ella no va poder alvançar més allà de la plaja, ya que penya-segats de 300 metros li bloquejaven el pas.[2] Uns atres afirmen que el capità francés D'Etchevery renombró l'illa en 1778 despuix de no ser capaç de desembarcar.[3]
En 1803, caçadors de foques nortamericans liderats per Amasa Delano varen tocar terra en esta illa.[1]
Els germans Stoltenhoff, que varen aplegar a Inaccessible des d'Alemània en 1871, varen viure allí durant varis anys intentant guanyar-se la vida caçant foques i venent les seues mercaderies als comerciants que passaven, oblidant la baixa freqüència en la que l'illa té visitants. No obstant, per l'escassea de menjar, estaven plens d'alegria quan varen ser rescatats en 1873 durant la visita del HMS Challenger per a examinar la flora i la fauna de l'illa.[4] L'autor surafricà Eric Rosenthal va relatar l'aventura dels Stoltenhoffs en 1952.[5] l'illa Stoltenhoff va ser batejada en el seu honor.
XX
[editar | editar còdic]En 1922, l'expedició Shackleton-Rowett, en el Quest, es va detindre breument en Inaccessible i el naturaliste Hubert Wilkins va descobrir a l'au posteriorment anomenada Nesospiza wilkinsi.
En 1938, l'expedició científica noruega va passar tres semanes en l'illa. Durant eixe temps varen conseguir accedir al replanell i catalogar plantes, aus i roques.
Es va realisar un atre intent de cartografiar l'illa durant l'expedició de la Royal Society en 1962 a Tristán de Falca, que va dur a científics a l'illa Inaccessible. Com a molts exploradors prèviament, els científics no varen ser capaços d'aplegar a l'interior de l'illa.
L'illa Inaccessible va ser declarada reserva natural en virtut de l'Ordenança de Conservació de Tristán de Falca en 1976. No obstant, els isleños de Tristán encara podien caçar aus marines de l'illa.
En una expedició de 1982 (16 d'octubre de 1982-10 de febrer de 1983), estudiants i professors del Colege Universitari de Denstone varen fer mapes detallats de l'illa, varen estudiar la seua flora, fauna i geologia, i varen portar a terme un programa de marca de més de 3000 aus.[6]
En 1997 les aigües territorials de l'illa Inaccessible fins als 22 km de distància varen ser declarades reserva natural baix l'Ordenança de Conservació de Tristán de Falca de 1976. Actualment, solament els guies de Tristán tenen permés visitar l'illa en travessia; de fet, la majoria dels viages a l'illa es fa ara a petició d'expatriats.
Naufragis
[editar | editar còdic]
Hi ha confirmats a lo manco tres naufragis. El primer i més dramàtic, va anar el de Blenden Hall, un barco noliejat per la Companyia Britànica de les Índies Orientals, que va salpar en 1821 en 84 passagers i la tripulació. En l'intenció de navegar a Santa Elena, en el seu lloc va ser dut a Tristán de Falca per corrents adverses. Es va encallar en l'illa Inaccessible i es va trencar per la popa, encara que el castell de proa va acabar prop de la costa. Varen sobreviure tots menys dos, subsistint a pur de api, foques, pingüins i albatros, conseguint construir uns pots uns mesos despuix. El primer intent de navegar a Tristán va fracassar, resultant en la pèrdua de sis persones, pero el segon intent va alertar als habitants de Tristán de la seua difícil situació. Els que varen quedar varen ser duts a Tristán, a on la majoria varen ser a Ciutat de la Veta, Suràfrica en un bergantín.
Els atres dos naufragis varen ser els de el Shakespeare en Pig Beach en 1883 i el Helen S Lligga en North Point en 1897.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «Chronological List of Antarctic Expeditions and Related Historical Events»
- ↑ [1]
- ↑ «Inaccessible Island»
- ↑ A Naturalist on the "Challenger", H. N. Moseley. Page 116. Macmillan and Co., 1879. Fetched from archive.org on 3 June 2009.
- ↑ Rosenthal, Eric (1952) Shelter from the Spray, Cape Town, South Africa: Howard Timmins
- ↑ Denstone Expedition to Inaccessible Island: Denstonian Supplement (Autumn 1983), page 2.
Vore també
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Isla Inaccesible (Tristán de Acuña)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.